Radiografia sociològica ‘indepe’

Léalo en español Saber cap on giren els electors independentistes és tan difícil com saber cap on va el món. Els sociòlegs i els politòlegs recorren a les enquestes per orientar-se. El problema és que darrerament les enquestes electorals no han encertat mai. Per això molts grups polítics no se’n refien. És just reconèixer, però, que el CEO, que dirigeix el meu amic Jordi Argelaguet, va “encertar” de ple els resultats del 28-A després de fer una enquesta presencial de 1.500 entrevistes —i això fa que sigui una de les més importants i serioses de les que es confeccionen a Catalunya— … Continua la lectura de Radiografia sociològica ‘indepe’

Rufián, la reencarnació de Duran i Lleida

Léalo en español La setmana passada vaig ser a la conferència de Gabriel Rufián a Tribuna Catalunya de Nova Economia Fòrum. Tinc el costum d’anar a aquests esmorzars informatius, quan els organitzadors m’hi inviten, que no és sempre. Al barroquíssim saló de l’antic Ritz de Barcelona, avui Hotel Palace, he pogut seguir les intervencions d’Ernest Maragall, Laura Borràs, Cayetana Álvarez de Toledo i Gabriel Rufián. Els oradors s’hi esmercen i resumeixen en no gaire més d’una hora les propostes del seu grup, precedits per un presentador còmplice, que aporta un plus de credibilitat. A Ernest Maragall va presentar-lo l’exconseller Antoni … Continua la lectura de Rufián, la reencarnació de Duran i Lleida

L’independentisme somniat

Léalo en español L’independentisme màgic torna, vaig llegir no sé on. I de seguida vaig pensar que sí, que realment estàvem entrant en una fase en què almenys una part de l’independentisme polític defensava el retorn d’un inesperat independentisme màgic: l’independentisme del peix al cove. L’independentisme moderat —com si un grup que demana la independència d’una part de l’Estat al qual pertany pugui ser considerat mai moderat per l’establishment al qual vol guanyar— difon arreu on va la idea que és un error que l’autodeterminació sigui un dels aspectes de la negociació amb l’Estat després del 28-A. Només si ets com … Continua la lectura de L’independentisme somniat

Quin és el futur de la Crida?

Léalo en español Ja ha nascut la criatura. Dissabte va celebrar-se el congrés constituent de la Crida Nacional per la República, més coneguda com la Crida, després d’uns llargs mesos de gestació. Al Fòrum de Barcelona es van aplegar unes 2.700 persones que van aprovar dues ponències, una política i una altra d’organització, i una direcció integrada per 21 persones. Un Congrés que es va plantejar més com un espectacle que com el que haurien de ser les assemblees dels grups polítics: una àgora de debat. Però la temptació dels polítics d’avui dia és substituir el programa polític pel relat, … Continua la lectura de Quin és el futur de la Crida?

L’esclerosi del règim del 78

Léalo en español El règim del 78 està encarcarat, és incapaç d’evolucionar i d’adaptar-se al món d’avui. Els que es fan dir constitucionalistes repapiegen no tan sols perquè s’han fet grans, sinó perquè insisteixen a convertir la Constitució de 1978 en una gàbia que barri les ànsies de llibertat. L’entramat institucional espanyol, consagrat per aquesta Constitució, s’ha fet amb el poder i, per dir-ho d’alguna manera, ha privatitzat la democràcia. La Constitució ha deixat de ser un instrument per generar consens, si és que mai va arribar a ser-ho de veritat. Al capdavall, molts dels que avui esgrimeixen la Constitució … Continua la lectura de L’esclerosi del règim del 78

Desunits… predran!

L’any 2013, Ernest Maragall i el seu partit, Nova Esquerra Catalana, van presentar el manifest Junts a Europa per promoure una candidatura unitària catalanista de cara a les eleccions europees del maig de 2014. “Catalunya nou Estat d’Europa”, n’era el subtítol i s’oferia com una proposta a la ciutadania i als partits polítics de Catalunya per superar l’endèmica divisió del món sobiranista. A més de Maragall, l’aleshores conseller de cultura del govern Mas, el també antic militant del PSC Ferran Mascarell, va afegir-se a la iniciativa. La proposta va aplegar més de 1.000 signatures però no va prosperar, almenys tal com … Continua la lectura de Desunits… predran!

Qui dona Barcelona per perduda?

Léalo en español “Potser que ens posem a fer els deures”. Això és el que recomanaria qualsevol assessor polític als sobiranistes amb relació a Barcelona. Fa dies que corren tota mena de rumors sobre candidatures. També fa dies que s’ha fet evident que la proposta de les primàries s’ha convertit en un projecte personal de Jordi Graupera. Va anar a Brussel·les i va sortir-ne fent unes piulades amb les quals volia donar a entendre que estava parlant per boca del president Puigdemont. El més sorprenent és que l’interessat en cap moment va donar-li el suport explícit que ell havia anat … Continua la lectura de Qui dona Barcelona per perduda?

Canvi de rasant

Quan era jove i vaig examinar-me per aconseguir el carnet de conduir, em va costar entendre què significava “canvi de rasant”. Al diccionari de la llengua catalana, trobo la mateixa definició de llavors. Un canvi de rasant és la “projecció en alçat del perfil longitudinal d’una carretera, d’un carrer, etc., que sol coincidir amb el seu eix longitudinal”. Si no has circulat mai per una carretera que tingués un canvi de rasant, costa saber què és realment. La relació entre llargària i inclinació és important per entendre els efectes de la intersecció dels dos plans. Si encares un canvi de … Continua la lectura de Canvi de rasant

¡Esto es todo, amigos!

Seguro que esta será considerada una de las semanas más surrealistas de la política catalana contemporánea. Después de la holgada victoria de los independentistas en las elecciones del 27S, en las que la suma de JxSí y la CUP llegó hasta los 72 diputados de los 135 en juego, el independentismo se auto infringe una severa derrota al ser incapaz de cerrar filas entorno al candidato de la mayoría —los 62 diputados de JxSí— dentro de la mayoría más amplia que incluye a la CUP. No voy a cargar las tintas contra la CUP, porque si JxSí hubiese obtenido 68 diputados en vez de 62, ahora mismo yo … Continua la lectura de ¡Esto es todo, amigos!

El tránsito soberanista de antiguos socialistas

Que el PSC está en crisis es algo evidente para todo el mundo. El gran partido socialista que en la década de los ochenta y noventa dominó los ayuntamientos de las principales ciudades de Cataluña —y la Diputación de Barcelona, ente supralocal que les dio mucho de si—, vive hoy sus peores momentos. Da pena, porque lo que empezó con mucha ilusión en el antiguo Palau Blaugrana un 22 de junio de 1976, cuando se celebró el multitudinario Míting de la Llibertat que unificó al socialismo catalán, excepto a la Federación Catalana del PSOE (se unieron en 1978), se ha convertido en un partido de viejas … Continua la lectura de El tránsito soberanista de antiguos socialistas