El PDeCAT i la tradició liberal a Catalunya

Léalo en español Si algú els preguntés quina era la ideologia d’Antoni Rovira i Virgili, autor del famós Resum d’història del catalanisme, vostès què respondrien? I si els fessin la mateixa pregunta referida a Lluís Nicolau d’Olwer, ministre d’Economia del govern republicà del 1931? Sabrien dir-me, també, quina ideologia tenien Jaume Bofill i Mates, Leandre Cervera, Manuel Raventós, Alexandre Plana, Manuel Galés, Martí Esteve o Ramon d’Abadal i de Vinyals, entre altres insignes republicans? Em fa l’efecte que els costaria, perquè la historiografia catalana ha prestat poca atenció a la tradició liberal catalanista. No dic que hagi estat tota la historiografia, perquè … Continua la lectura de El PDeCAT i la tradició liberal a Catalunya

No es cuestión de nombres

Menudo lío el que quiere organizar el ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz. Quiere aprovechar una argucia legal para intentar cargarse de un plumazo a los democristianos de Demòcrates y a los centristas del recién nacido Partit Demòcrata Català (PDC). Los conservadores del PP aún no han aprendido que la democracia es algo más que un reglamento. Esa forma de proceder puede que fuera la norma en los tiempos de Franco y puede que sea por eso que quienes crecieron políticamente bajo los faldones de la dictadura, como fue el caso del ministro conspirador, anden aún despistados. A las huestes … Continua la lectura de No es cuestión de nombres

Primer round

El primer candidat independentista a la presidència de la Generalitat no ha aconseguit ser investit perquè la majoria independentista de la cambra catalana no li ha donat el suport que marca el reglament. Ho intento explicar a una amiga meva nord-americana, especialista en moviments nacionals, i em pregunta per què. Em costa explicar-li-ho. La CUP, el partit dels antisistema, no ha decebut ningú. La CUP, i sé que no els agradarà que els ho recordi, ha votat en contra del candidat independentista al costat dels unionistes. Aquesta és la paradoxa. La realitat és que l’actual situació política posa en evidència tothom. Artur … Continua la lectura de Primer round

De presidentes que han hecho historia

https://twitter.com/mkserra/status/540048949252730880 Twitter es ya esa ágora donde todo el mundo dice lo que le viene en gana. El otro día leí una de esas ocurrencias que los 140 caracteres convierten en auténticos aforismos. Decía así, pero en catalán: “Tenemos un Presidente que está haciendo historia y un historiador que quiere ser Presidente”. Mas y Junqueras. Está claro quién es quién, ¿verdad? Formular juicios definitivos sobre fenómenos que aún están por concluir es harto difícil e imprudente. Hay momentos que merecerían esas valoraciones prudentes y matizadas que llegan con el paso del tiempo. Nadie puede discutir, sin embargo, que estamos haciendo historia. Aunque … Continua la lectura de De presidentes que han hecho historia

Catalonia is not Spain and Pujol is not Catalonia

En estos días aciagos de confesiones veraniegas, en las redes sociales triunfan los demagogos antisistema, que nunca sabes si son de derechas o de izquierdas. En la prensa vegetal y digital también se escriben artículos que dan pena y que sorprenden viniendo de personas cultivadas. ¿Será porque incluso para los adversarios de Pujol éste era un referente a tener en cuenta? No me lo puedo creer, pero parece ser que sí, que Pujol era el faro que ahora, con la confesión de haber cometido fraude fiscal, ha dejado de alumbrar incluso a los antipujolistas. Antes, cuando Jordi Pujol campaba por sus respetos … Continua la lectura de Catalonia is not Spain and Pujol is not Catalonia

Macià, Companys… Puig i Cadafalch

La història sovint tan sols és un record de marbre. Literalment. I de vegades és tan sols opinió. Costa molt que algú parli d’història sense projectar-hi els seus ideals.Els poso un exemple. Si vostès demanen a un catalanista moderat clàssic com valora els grans líders del catalanisme d’abans de la Guerra Civil, vull dir què pensa de Macià, de Companys, de Cambó o de Prat de la Riba, la resposta serà més o menys aquesta: Macià va ser l’encarnació del mite d’emancipació i Prat de la Riba va ser l’home de govern per antonomàsia. I Companys? Ui! —farà d’entrada—, perquè … Continua la lectura de Macià, Companys… Puig i Cadafalch

La història i el CATN

El passat 25 de juliol es va fer públic el primer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN): La consulta sobre el futur polític de Catalunya. És un informe relativament extens —té 220 pàgines—, que, de fet, és una ampliació d’un informe previ elaborat per l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) en què s’identificaven, en el dret intern, fins a cinc procediments mitjançant els quals es podria convocar de manera legal una consulta: els referèndums regulats i convocats per l’Estat a l’article 92 de la Constitució; la delegació o transferència de competències de l’article 150.2 de la mateixa Constitució; … Continua la lectura de La història i el CATN

A favor de Lluís Companys

Les bajanades que deixa anar darrerament el periodista Hermann Tertsch, un exmembre del Partit Comunista d’Euskadi reconvertit a l’espanyolisme per la via del Foro de Ermua, són avui una mostra més de les posicions radicalment reaccionàries que predominen en la política espanyola. No és ell sol, ni tots els reaccionaris són de dreta, però aquesta mena de personatges es multipliquen dia a dia. L’última bestiesa que ha dit Tertsch és que Lluís Companys va ser com Franco, un colpista. La ignorància és atrevida, sobretot si va tenyida d’una passió política més pròpia dels anys trenta que de l’actualitat. arnerCom va … Continua la lectura de A favor de Lluís Companys