Etiqueta: François Furet

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La fi d’una il·lusió

agusticolomines

Léalo en español La setmana passada, l’encara alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va despenjar amb unes declaracions sobre què votaria avui si es convoqués un referèndum per decidir la independència o no de Catalunya. A diferència de quan es va manifestar rotunda davant la consulta del 9-N de 2014, que es va decantar per votar “sí” a les dues preguntes, el 2017 no està gens clar què va votar. És veritat que des de l’Ajuntament de Barcelona es va facilitar la celebració del referèndum, com van fer molts altres alcaldes del país, però llavors per a Colau, “un vot … Continua la lectura de La fi d’una il·lusió

Conflictes, Històries de vida, Política, Política internacionalDeixa un comentari

La fi de la il·lusió

agusticolomines

M’ha impressionat veure la cara demacrada i la mirada trista de la Comandante Dos, Dora María Téllez. Amb motiu de la commemoració del 43è aniversari de la Revolució Sandinista de 1979, s’ha difós la imatge d’una Téllez a presó, vestida amb un uniforme blau de presidiària. Han passat tants anys que potser poca gent es recorda de qui era aquesta dona, que tenia un posat més d’acadèmica que no pas de guerrillera. De vegades l’opressió i el sentit de la justícia obliga algunes persones a prendre decisions que en un altre context no prendria. Al capdavant del sandinisme, Téllez era una … Continua la lectura de La fi de la il·lusió

Política, Política internacionalDeixa un comentari

L’era dels extrems i els intel·lectuals

agusticolomines

Léalo en español A Historia del siglo XX, l’historiador Eric J. Hobsbawm va definir la passada centúria com un segle curt dominat pels extrems. De fet, el títol original del llibre en anglès és, precisament, Age of Extremes. The short Twentieth Century 1914-1991. Tot i que només començar aquesta extensa interpretació de la contemporaneïtat Hobsbawm expressa els seus dubtes sobre si la seva visió es pot aplicar a tot el món —que és el que jo mateix li retrauria—, cal acceptar que, per norma general, no s’erra. Hobsbawm no era un especialista en el segle XX. Va dedicar tota la … Continua la lectura de L’era dels extrems i els intel·lectuals