Políticos con fecha de caducidad

Dejando a un lado a los dictadores —los hermanos Castro o Robert Mugabe— y a los monarcas que nunca validan su poder con las urnas, seguramente Giorgio Napolitano, presidente de la República italiana entre 2006 y 2015, fue el gobernante más longevo del mundo. Tenía 90 años cuando lo dejó y una carrera política de más de 60 años. Su dilatada presencia en la primera línea de la política italiana le valió el apodo de Re Giorgio, un rey con pasado comunista. Napolitano no era, sin embargo, ninguna excepción, porque hasta hace bien poco Shimon Peres le seguía a la zaga, también con … Continua la lectura de Políticos con fecha de caducidad

Actuï, president, actuï

Es veu que és un escàndol que els “pijos” de Barcelona hagin escridassat el MHP Artur Mas durant la final d’ahir del Barcelona Open Banc Sabadell – Trofeo Conde de Godó. Per què no l’havien d’escridassar allà on dominen els espanyolistes? Al MHP l’escridassen a molts llocs i per raons ben diverses. Els recordo una altra escridassada sonora: en el X Congrés de CCOO de Catalunya, celebrat el desembre passat. La mala educació dels delegats va ser notòria, però què no havien de fer unes persones que estaven reunides per criticar, sobretot, les polítiques d’austeritat imposades pel Govern Mas? Cadascú … Continua la lectura de Actuï, president, actuï

Giorgio Napolitano

Giorgio Napolitano, el reelegit president de la República italiana, va néixer a Nàpols el 29 de juny del 1925. De moment, doncs, té 87 anys. Va ser proclamat president per primera vegada el 15 de maig del 2006 després d’una dilatada vida política, que es pot dir que va arrencar el 1942, quan era estudiant de secundària. Aleshores es va adherir als Grups Universitaris Feixistes (GUF), organització estudiantil creada pel Partit Nacional Feixista en aquell moment al poder per difondre la propaganda del sistema polític a les universitats, per bé que en el si de la qual sovintejaven les manifestacions … Continua la lectura de Giorgio Napolitano

La mona i la “colomba” de Pasqua

L’existència de la mona, entesa com una menja dolça pròpia de Catalunya, el País Valencià i Múrcia per celebrar el dia de Pasqua Florida, es remunta al segle XV. Potser és d’abans i tot. La forma i la composició d’aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar en aquesta data als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida. Les mones actuals, cada dia més sofisticades i que són fetes … Continua la lectura de La mona i la “colomba” de Pasqua