James Casey, 1944-2020

En Vicent Olmos em fa saber que James Casey va morir el 27 de desembre del 2020. Feia molt de temps que en Jim —així l’anomenàvem sempre— estava malalt. Però encara que sàpigues que la mort ronda algú que estimes, quan reps la notícia que finalment ha traspassat la tristor t’aclapara igualment. L’emoció t’ennuega i el tros de vida que has compartit amb aquell amic retorna amb tota mena de pensaments. Les imatges s’amunteguen desordenades. Quan he sabut que en Jim s’havia mort, he recordat que al meu llibre Manual de sensacions (Angle, 2004) hi explicava fins a punt aquest … Continua la lectura de James Casey, 1944-2020

“Més enllà del Principat: l’opció dels Països Catalans”

El 30 i 31 d’octubre del 2014 es va du e terme el simposi Federalisme. Autonomisme. Independentisme: el pensament catalanista des dels orígens fins al segle XXI, organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Entre les diverses sessions del seminari, hi va haver una taula rodona, «Més enllà del Principat: l’opció dels Països Catalans», en què van intervenir: des de Catalunya, Agustí Colomines i Companys, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona; des del País Valencià, Vicent Flor i Moreno, professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València; … Continua la lectura de “Més enllà del Principat: l’opció dels Països Catalans”

La història i el CATN

El passat 25 de juliol es va fer públic el primer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN): La consulta sobre el futur polític de Catalunya. És un informe relativament extens —té 220 pàgines—, que, de fet, és una ampliació d’un informe previ elaborat per l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) en què s’identificaven, en el dret intern, fins a cinc procediments mitjançant els quals es podria convocar de manera legal una consulta: els referèndums regulats i convocats per l’Estat a l’article 92 de la Constitució; la delegació o transferència de competències de l’article 150.2 de la mateixa Constitució; … Continua la lectura de La història i el CATN

A favor de Lluís Companys

Les bajanades que deixa anar darrerament el periodista Hermann Tertsch, un exmembre del Partit Comunista d’Euskadi reconvertit a l’espanyolisme per la via del Foro de Ermua, són avui una mostra més de les posicions radicalment reaccionàries que predominen en la política espanyola. No és ell sol, ni tots els reaccionaris són de dreta, però aquesta mena de personatges es multipliquen dia a dia. L’última bestiesa que ha dit Tertsch és que Lluís Companys va ser com Franco, un colpista. La ignorància és atrevida, sobretot si va tenyida d’una passió política més pròpia dels anys trenta que de l’actualitat. arnerCom va … Continua la lectura de A favor de Lluís Companys

A un pam… de què?

Una de les modestes aportacions que he fet a la historiografia d’aquest país és haver donat a conèixer en català els historiadors postmoderns. Si vostès repassen l’índex del llibre que vam compilar el meu col·lega valencià Vicent Olmos i un servidor, Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals (Ed. Afers, 1998), ho constataran. Hi trobaran articles de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. Un plèiade d’historiadors amb una “imaginació” desbordant que van revolucionar la historiografia mundial de mitjan anys setanta. Aquesta historiografia … Continua la lectura de A un pam… de què?