Etiqueta: Jacques Chirac

Cultura, HistoriografiaDeixa un comentari

Una història amb el ChatGPT

agusticolomines

Léalo en español Com que estem en plena campanya electoral, potser que parlem d’una altra cosa, m’he dit quan m’he assegut a escriure. La retòrica dels candidats és ofensiva a la intel·ligència de la gent normal. Tracten els electors com la societat tracta els adolescents, que els infantilitza fins a deixar-los desarmats i vençuts per afrontar la vida. Fomentar l’infantilisme dels electors —i de tota la societat— és una forma molt subtil, sense que es noti gaire, vull dir, d’aplicar l’autoritarisme. La intel·ligència artificial farà la resta. Mirin perquè els ho dic. Vaig pensar que els resultaria interessant que els … Continua la lectura de Una història amb el ChatGPT

Política, Política internacionalDeixa un comentari

França, primer round

agusticolomines

Léalo en español Escric diumenge a la tarda, abans de conèixer els resultats de la primera volta de les eleccions presidencials franceses, quan el butlletí de notícies de Catalunya Informació va repetint una vegada i una altra que la participació és, a les 17 hores, del 69,42% i, per tant, lleugerament inferior a la registrada el 2012. Aquestes eleccions han generat molta expectativa, sobretot perquè la majoria d’analistes temen l’ascens de Marine Le Pen, la líder de l’extrema dreta del Front Nacional. Catalunya Informació ho destaca tot dient que quatre dels onze candidats són els que tenen possibilitats d’arribar a la … Continua la lectura de França, primer round

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Mirando a Francia

agusticolomines

La historia del ascenso del Frente Nacional (FN) empezó a principios de los años ochenta, incentivada por el odio de François Mitterrand –y su alter ego, Jacques Attali– a la derecha republicana de Jacques Chirac. El combate ideológico, nominalmente ideológico, porque luego la distancia entre las políticas impulsadas por los gobiernos dominados por unos u otros no era tal, puso patas arriba la República. Cuanto más corta es la distancia que separa a los partidos más necesidad tienen de magnificar la podredumbre del adversario. El sistema electoral francés favorece los bloques, especialmente en las segundas vueltas, lo que en 2002 provocó algo que el PS no hubiese querido … Continua la lectura de Mirando a Francia