Ernest, alcalde

Léalo en español Ernest Maragall ha de ser el nou alcalde de Barcelona. Després del recompte electoral, l’únic que importa és qui ha guanyat. Tots els altres són els perdedors. Aquesta afirmació, que atribueixen a Winston Churchill i no sé si és d’ell, com moltes altres que no va pronunciar mai, tanmateix resumeix molt bé què va passar el proppassat diumenge. Maragall va superar les altres candidatures amb solvència. Les primeres reaccions, incloent-hi les llàgrimes, solen ser les més sinceres, perquè són les més emocionals, derivades de com li ha quedat el cos a cada contendent. Diumenge, ben entrada la … Continua la lectura de Ernest, alcalde

L’independentisme somniat

Léalo en español L’independentisme màgic torna, vaig llegir no sé on. I de seguida vaig pensar que sí, que realment estàvem entrant en una fase en què almenys una part de l’independentisme polític defensava el retorn d’un inesperat independentisme màgic: l’independentisme del peix al cove. L’independentisme moderat —com si un grup que demana la independència d’una part de l’Estat al qual pertany pugui ser considerat mai moderat per l’establishment al qual vol guanyar— difon arreu on va la idea que és un error que l’autodeterminació sigui un dels aspectes de la negociació amb l’Estat després del 28-A. Només si ets com … Continua la lectura de L’independentisme somniat

La moció trampa del PSOE

Léalo en español “La realitat és incòmoda”, ha dit algú durant el primer dia de debat de la moció de censura. Només cap al final del debat entre Rajoy i Sánchez ha aparegut Catalunya. Rajoy i Sánchez han evitat debatre sobre el conflicte amb Catalunya. Ni tan sols ho ha fet José Luis Ábalos en exposar els motius pels quals el PSOE ha presentat apressadament aquesta moció de censura. Mariano Rajoy ha obert la caixa de trons quan ha assegurat que, acabi com acabi la votació de la moció, “yo seguiré siendo español”. No era cap adeu. Per bé que … Continua la lectura de La moció trampa del PSOE

Per què JuntsXCat no és el PDeCAT?

Léalo en español Quan van irrompre electoralment Cs i Podemos, tothom es va apressar a assenyalar que els partits tradicionals, els que han estat majoritaris sota el règim del 78, PP i PSOE, estaven en crisi. No ho tinc gaire clar, perquè la tolerància de l’electorat espanyol amb les corrupteles del PP fa feredat. Així doncs, ni els múltiples escàndols de corrupció —ni les morts misterioses que els han envoltat— no han erosionat el PP. Al contrari. Cs, que representa la nova dreta populista que emergeix a Europa separada dels conservadors, no té prou força per desbancar el PP. Li … Continua la lectura de Per què JuntsXCat no és el PDeCAT?

Una de freda i una de calenta: el PSC i l’esquerra unionista

Léalo en español La setmana passada vaig publicar un article en què destacava el gest del PSCen votar en contra de la investidura de Mariano Rajoy, rebutjant així la decisió del PSOE d’abstenir-se i regalar el govern al PP. El motiu que em va empènyer a escriure aquest article va ser la poca sensibilitat que al meu entendre havia tingut el diputat republicà Gabriel Rufián en no tenir en compte que el PSC, tot i seure a la bancada del PSOE, no baixaria del burro. No necessito modificar ni una coma d’aquell escrit, a pesar de les crítiques —i els … Continua la lectura de Una de freda i una de calenta: el PSC i l’esquerra unionista