Handke, amb Pla de fons

El maig de 1974, la revista Destino va publicar una carta al director en què un tal E. Pinyol [que els entesos diuen que responia a la identitat de Josep C. Vergés, fill de l’editor de la revista] es queixava que cada any el jurat del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes oblidava Josep Pla com a possible candidat al guardó. Joan Triadú va encapçalar el grup de partidaris de no atorgar mai el premi a Pla, mentre que Joan Fuster es va situar al capdavant dels partidaris d’atorgar-li, seguint els arguments exposats al pròleg d’El quadern gris. L’oposició a Pla era, … Continua la lectura de Handke, amb Pla de fons

Per què s’equivoca Jordi Amat?

Léalo en español Fa molts anys, Vicent Olmos i jo, amics i col·legues per tirar endavant l’Editorial Afers, vam confegir un llibre, el que els anglosaxons anomenen reader, per presentar en català les preocupacions historiogràfiques de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. A Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals, en Vicent i servidor vam escriure una llarga introducció per dibuixar l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle … Continua la lectura de Per què s’equivoca Jordi Amat?