L’eutanàsia partidista

Léalo en español Els diaris de Madrid només són paper de vàter, perquè no són ni tan sols higiènics. L’operació política i mediàtica per vincular l’independentisme amb la violència és un escàndol majúscul. Alguns periodistes de les cadenes televisives estatals —per començar aquest tal García Ferreras, edil de la cort de feixistes amb micròfon— s’han convertit en corretja de transmissió del poder i serveixen les informacions de la Guàrdia Civil com si fossin certeses absolutes. Que tanquin totes les facultats de periodisme a Espanya perquè està clar que entre els periodistes cada vegada hi ha menys esperit crític i d’investigació. … Continua la lectura de L’eutanàsia partidista

Regaleu clínexs als que ploren

Léalo en español 18 d’octubre de 2013. “Cal regalar-li un mocador” perquè “tot el dia està plorant”. Aquesta va ser la reacció del portaveu del PSC, Maurici Lucena, a l’anunci de l’aleshores conseller de la Presidència de la Generalitat, Francesc Homs, que el MHP Artur Mas no assistiria a un acte organitzat per la patronal catalana Foment del Treball i així preservar la dignitat protocol·lària del president. La patronal catalana, tradicionalment submisa al poder espanyol, i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, volien humiliar el president elegit per la ciutadania. I els socialistes llavors van fer d’escolanets del PP, que … Continua la lectura de Regaleu clínexs als que ploren

Puigdemont, peti qui peti

Léalo en español El 26 de gener, una data que fa de mal recordar per als catalans perquè és l’aniversari d’aquell 26 de gener de 1939 que va acabar amb la caiguda de Barcelona a mans dels insurrectes franquistes, l’exvicepresident del govern espanyol i exlíder del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba va fer unes declaracions inquietants a Onda Cero. L’anomenat “Fouché espanyol”, que va ser portaveu del felipisme durant els anys més obscurs de la corrupció, els GAL, el cas Roldán i la crisi econòmica, va deixar anar a la ràdio que “el que volen els independentistes és que l’Estat els tregui Puigdemont … Continua la lectura de Puigdemont, peti qui peti

Los “silencios” europeos

El candidato a la presidencia de la Comisión Europea por la Alianza de los Liberales y Demócratas por Europa (ALDE), el flamenco y exprimer ministro belga Guy Verhofstadt (Dendermonde, 1953), estuvo el otro día en Barcelona de campaña arropado por el president Artur Mas y el euro-candidato de CiU Ramon Tremosa. Verhofstadt hizo campaña en Barcelona y Vic y aprovechó para echar un cable a sus aliados catalanes. Concretamente dijo que “España y Catalunya deben dialogar, pero la solución deberá tener en cuenta la voluntad de los catalanes expresada en una consulta o en unas elecciones”. Les guste o no … Continua la lectura de Los “silencios” europeos

Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo

Hi ha opinions per a tots els gustos. Contràriament al que han escrit Javier Cercas o Elvira Lindo, aquest no és precisament un país d’unanimitats. Més aviat ha estat el contrari històricament. El guerracivilisme ha presidit bona part dels segles XIX i XX, llevat de la pau mòrbida de les gairebé tres dècades de dictadura franquista. La unanimitat aleshores sí que era real i ben real, perquè la discrepància es pagava amb presó i fins i tot amb la vida. Per tant, no cal fer gaire cas als ocells de mal averany que anuncien desgràcies de tota mena perquè a … Continua la lectura de Quina bola! Resposta a Cercas i Lindo