No banalitzeu les diferències

A Catalunya no ha existit mai un SNP. Hi ha hagut diversos intents de crear-lo des de la celebració del Primer Congrés Catalanista el 1880. Les disputes entre les diverses faccions catalanistes, i per tant les ruptures, han estat molt més habituals. La bifurcació més evident tenia arrels ideològiques. El republicanisme que defensava Valentí Almirall a Lo Catalanisme (1886) contrastava amb les tesis clericals del bisbe Josep Torras i Bages exposades a La tradició catalana (1892), un llibre concebut per marcar distàncies equidistants tant del tradicionalisme immobilista del clergue Fèlix Sardà i Salvany com del racionalisme laic d’Almirall. La definició ideològica, doncs, ha marcat … Continua la lectura de No banalitzeu les diferències

L’Ateneu com a símptoma

Léalo en español Han hagut de passar 160 anys i 65 presidents perquè una de les entitats culturals de més prestigi de Barcelona, l’Ateneu Barcelonès, estigui presidida per una dona des de l’1 de febrer, que és quan es va acabar el termini per presentar candidatures i només se n’hi va presentar una encapçalada per Isona Passola, la veterana directora de cinema i activista cultural, que d’alguna manera segueix l’estela del seu pare, l’Ermengol Passola i Badia (1925-2009), que fou un benemèrit empresari i promotor cultural, a més d’independentista fins al moll de l’os. L’última vegada que vaig quedar amb ell va … Continua la lectura de L’Ateneu com a símptoma

El PDeCAT i la tradició liberal a Catalunya

Léalo en español Si algú els preguntés quina era la ideologia d’Antoni Rovira i Virgili, autor del famós Resum d’història del catalanisme, vostès què respondrien? I si els fessin la mateixa pregunta referida a Lluís Nicolau d’Olwer, ministre d’Economia del govern republicà del 1931? Sabrien dir-me, també, quina ideologia tenien Jaume Bofill i Mates, Leandre Cervera, Manuel Raventós, Alexandre Plana, Manuel Galés, Martí Esteve o Ramon d’Abadal i de Vinyals, entre altres insignes republicans? Em fa l’efecte que els costaria, perquè la historiografia catalana ha prestat poca atenció a la tradició liberal catalanista. No dic que hagi estat tota la historiografia, perquè … Continua la lectura de El PDeCAT i la tradició liberal a Catalunya

Aclarir les incògnites

A Catalunya hi ha dues maneres d’abordar el conflicte amb Espanya. El document fet públic aquesta setmana pel Cercle d’Economia amb motiu de les eleccions municipals, és un exemple d’un d’aquests plantejaments. El lobby econòmic assegura de nou que es tracta d’un “problema espanyol de l’estructura territorial de l’Estat”. El grup de preceptors dels empresaris catalans creu que l’única solució és “assumir-lo amb esperit de concòrdia, voluntat de pacte i predisposició transaccional.” Segons el president del Cercle, Anton Costas, “és impossible resoldre el problema des de decisions unilaterals de les dues parts” i recomanava fer ús del principi de legalitat … Continua la lectura de Aclarir les incògnites

Catalonia is not Spain and Pujol is not Catalonia

En estos días aciagos de confesiones veraniegas, en las redes sociales triunfan los demagogos antisistema, que nunca sabes si son de derechas o de izquierdas. En la prensa vegetal y digital también se escriben artículos que dan pena y que sorprenden viniendo de personas cultivadas. ¿Será porque incluso para los adversarios de Pujol éste era un referente a tener en cuenta? No me lo puedo creer, pero parece ser que sí, que Pujol era el faro que ahora, con la confesión de haber cometido fraude fiscal, ha dejado de alumbrar incluso a los antipujolistas. Antes, cuando Jordi Pujol campaba por sus respetos … Continua la lectura de Catalonia is not Spain and Pujol is not Catalonia