Adéu, CDC, adéu

Després de la dissolució de la Federació de Convergència i Unió (CiU), havia d’arribar la liquidació de CDC. CiU es va fondre perquè finalment les divergències entre Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas sobre el procés sobiranista es van fer insostenibles. Els dos partits de la Federació, formalment nascuda el 2001, estaven lligats des del 1978. Ara, si es va a la seva pàgina web, hi ha la següent llegenda: “Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya han emprès camins diferents en el seu projecte polític. Per aquest motiu, aquest web deixarà de funcionar com fins … Continua la lectura de Adéu, CDC, adéu

Una legislatura fallida

“Qui tant tiba, fa dos caps”, es diu per explicar que la insistència o l’ús repercuteixen en el rendiment o el desgast de les coses. Això és el que està passant amb la investidura del candidat —i encara president— Artur Mas. Per primera vegada des del 1980, un candidat a president no supera les dues primeres votacions d’investidura i s’ha d’arriscar a anar a la tercera i definitiva. Té temps fins al 9 de gener. Si no supera el tràmit, la convocatòria de noves eleccions serà automàtica. Fins ara, sempre s’havia trobat la fórmula per permetre la investidura de qui … Continua la lectura de Una legislatura fallida

¡Esto es todo, amigos!

Seguro que esta será considerada una de las semanas más surrealistas de la política catalana contemporánea. Después de la holgada victoria de los independentistas en las elecciones del 27S, en las que la suma de JxSí y la CUP llegó hasta los 72 diputados de los 135 en juego, el independentismo se auto infringe una severa derrota al ser incapaz de cerrar filas entorno al candidato de la mayoría —los 62 diputados de JxSí— dentro de la mayoría más amplia que incluye a la CUP. No voy a cargar las tintas contra la CUP, porque si JxSí hubiese obtenido 68 diputados en vez de 62, ahora mismo yo … Continua la lectura de ¡Esto es todo, amigos!

Primer round

El primer candidat independentista a la presidència de la Generalitat no ha aconseguit ser investit perquè la majoria independentista de la cambra catalana no li ha donat el suport que marca el reglament. Ho intento explicar a una amiga meva nord-americana, especialista en moviments nacionals, i em pregunta per què. Em costa explicar-li-ho. La CUP, el partit dels antisistema, no ha decebut ningú. La CUP, i sé que no els agradarà que els ho recordi, ha votat en contra del candidat independentista al costat dels unionistes. Aquesta és la paradoxa. La realitat és que l’actual situació política posa en evidència tothom. Artur … Continua la lectura de Primer round

De García-Margallo a Catalá Polo

L’estat s’ha proposat matar judicialment el catalanisme polític transformat en sobiranisme independentista. Cada acció del bloc sobiranista va precedida o bé té una rèplica en forma d’espectacle judicial. La constitució del nou Parlament va anar precedida de les detencions dels antics o nous gestors de les finances de CDC i del registre de la seu central. L’endemà de la constitució, la policia s’abraonava sobre la família Pujol, amb espectacle mediàtic inclòs. I els mitjans de comunicació unionistes fan festa grossa i sense matisar res, barregen una cosa amb l’altra, com si el suposat finançament il·legal del partit tingués res a … Continua la lectura de De García-Margallo a Catalá Polo

De CDC a Junts pel Sí o el cambio de rasante

A principios del verano de 1978, Anton Cañellas, entonces aún máximo dirigente de UDC, tenía en mente la idea de que era necesario crear una especie de federación de centro amplio, donde cupieran todos los partidos catalanes moderados de aquel momento. El trasunto de dicha operación era ligar el centroderecha catalán a la UCD de Adolfo Suárez. En el seno de UDC ya se había producido la escisión de tres miembros de la ejecutiva (Simeó Miquel, Albert Vila y Josep Miró i Ardèvol), quienes también defendían convertir a Unió en la CSU catalana respecto a la UCD española, que sería así la CDU alemana. Cañellas, sin embargo, no les siguió. Se mantuvo al frente del partido, … Continua la lectura de De CDC a Junts pel Sí o el cambio de rasante

Canela fina con el delirante Luis María Anson

Luis María Anson ha perdido la cabeza. Este martes publicó un artículo delirante sobre un supuesto anuncio que en realidad sólo ha oído él en sus delirios nocturnos. Según el exdirector del ABC  de los “buenos tiempos”, cuando se galardonaba a Jordi Pujol como Español del Año 1984, una fecha orwelliana, Artur Mas (al que insiste en llamar “Arturo” supongo que para joder), organizará, como primera medida tras la presunta victoria electoral del próximo día 27, las Fuerzas Armadas de Cataluña. ¡Caramba! ¡Qué fuerte! Por lo que se ve está todo previsto para proclamar a Artur Mas “caudillo de Cataluña por la gracia de Dios, Generalísimo de los Ejércitos de Tierra, … Continua la lectura de Canela fina con el delirante Luis María Anson

La CatDem i jo, la veritat

La versió anglesa del llibre de Tony Judt (1948-2010), Pensar el segle XX, arrenca amb una sentència de l’economista John Maynard Keynes que diu així: “A study of the history of opinion is a necessary preliminary to the emancipation of the mind.”. Estudiar l’opinió per emancipar la ment, aquest és el valor del pensament liberal democràtic enfront del pensament totalitari. Sense opinió pública, per exemple, no hi ha llibertat de cap manera. En les traduccions catalana i castellana del llibre aquesta llegenda ha desaparegut. És estrany perquè em fa l’efecte que és el millor resum de la raó última de … Continua la lectura de La CatDem i jo, la veritat

El vot mestís

Falta un mes perquè els ciutadans de Catalunya anem a les urnes per decidir què farem l’endemà d’aquestes transcendentals eleccions. Malgrat que els antisobiranistes repeteixin a tot i a dret que aquestes eleccions no seran plebiscitàries, la realitat és que el debat preelectoral gira entorn de la qüestió de la independència de Catalunya. Iceta, Rabell, García Albiol i Arrimadas es passen el dia advertir-nos dels riscos de la secessió amb arguments apocalíptics que, malgrat la distància ideològica que se suposa que els separa, s’assemblen molt. I és que quan el que es debat és l’organització política d’una comunitat, quan el … Continua la lectura de El vot mestís

Dos versiones de la lucha popular y el catalanismo

Dice Patrícia Gabancho que hubo un tiempo en Barcelona en el que señoreaban los historiadores, como después lo hicieron los arquitectos y ahora lo hacen los cocineros. Según ella, al parecer hemos pasado de la reflexión al hedonismo. Comparto al cien por cien ese diagnóstico. Vivimos en tiempos posthistóricos. Incluso postporno, según hemos visto con la contratación de una esperpéntica directora de comunicación por parte del Ayuntamiento de Barcelona. El hedonismo se ha zampado el pensamiento y casi todo es efímero, una especie de fast food intelectual que se cocina en las depauperadas universidades públicas. Lo apuntado por Gabancho venía a cuento del comentario … Continua la lectura de Dos versiones de la lucha popular y el catalanismo