Jaume Asens i l’AMI

Cadascú tria i dilluns passat Barcelona en Comú va triar els seus aliats nacionals. Malgrat que Ada Colau va ser investida amb els vots d’ERC i la CUP —i també del PSC, que s’apunta a un bombardeig per no quedar despenjat—, en la votació sobre si l’Ajuntament de Barcelona havia de formar part o no de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), els regidors “podemites” van impedir-ne la integració amb uns arguments ben peregrins. L’abstenció dels regidors de Barcelona en Comú i d’UDC (11 + 1 en total) va servir perquè la capital de Catalunya no pogués entrar a l’associació municipalista … Continua la lectura de Jaume Asens i l’AMI

Aclarir les incògnites

A Catalunya hi ha dues maneres d’abordar el conflicte amb Espanya. El document fet públic aquesta setmana pel Cercle d’Economia amb motiu de les eleccions municipals, és un exemple d’un d’aquests plantejaments. El lobby econòmic assegura de nou que es tracta d’un “problema espanyol de l’estructura territorial de l’Estat”. El grup de preceptors dels empresaris catalans creu que l’única solució és “assumir-lo amb esperit de concòrdia, voluntat de pacte i predisposició transaccional.” Segons el president del Cercle, Anton Costas, “és impossible resoldre el problema des de decisions unilaterals de les dues parts” i recomanava fer ús del principi de legalitat … Continua la lectura de Aclarir les incògnites

Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo

Cuando servidor estudiaba el bachillerato, a mediados de los años setenta del siglo XX, lo que estaba de moda entre la mayoría de los estudiantes izquierdistas era afirmar rotundamente que el nacionalismo era un invento burgués. Por ende, el catalanismo, que es el nombre con el que se designa tradicionalmente al nacionalismo catalán, o lo que es lo mismo, el movimiento favorable a la reivindicación nacional catalana, también lo era. La consecuencia de esta manera de entender el catalanismo fue que en las asambleas, minoritarias o multitudinarias, que las hubo de todo tipo, si alguien se ponía a hablar en catalán, … Continua la lectura de Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo

Per dignitat, també

L’any 2004 vaig donar la conferència L’exacerbació dels esperits. Liberals i conservadors davant el catalanisme a la universitat nord-americana de Duke. Hi vaig començar indicant que el coronel Vicenç Guarner, el sotssecretari de la conselleria de Defensa el 1936, es queixava en l’apèndix del llibre Espanya davant Catalunya —el títol original alemany del qual era substancialment diferent:Catalonien gegen Spanien (Catalunya contra Espanya)—, que l’autor d’aquella obra, l’austríac Anton Sieberer, incorregués en l’error de subratllar la pretesa inhibició catalana durant la Guerra Civil. Guarner advertia que no era estrany que un estranger opinés d’aquella manera ja que aquell era el sentir de molts espanyols no catalans … Continua la lectura de Per dignitat, també

La història i el CATN

El passat 25 de juliol es va fer públic el primer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN): La consulta sobre el futur polític de Catalunya. És un informe relativament extens —té 220 pàgines—, que, de fet, és una ampliació d’un informe previ elaborat per l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) en què s’identificaven, en el dret intern, fins a cinc procediments mitjançant els quals es podria convocar de manera legal una consulta: els referèndums regulats i convocats per l’Estat a l’article 92 de la Constitució; la delegació o transferència de competències de l’article 150.2 de la mateixa Constitució; … Continua la lectura de La història i el CATN