El ‘meu’ principi de realitat

Léalo en español Sigmund Freud va formular el principi de realitat per oposar-lo al principi de plaer que havia enunciat el físic, matemàtic i psicòleg Gustav Fechner el 1848. Els entesos afirmen que ambdós conceptes s’atenen al principi de satisfacció. O sigui, a la capacitat que té la ment humana de jutjar la realitat del món exterior —i d’actuar-hi en conseqüència— allunyant-se del dolor, del que l’ha provocat, per mirar de trobar una solució. Així doncs, segons la psicologia freudiana, no hi podem fer més. Tothom té el seu principi de satisfacció, la diferència és que els “realistes” s’acontenten amb una formulació a llarg termini i … Continua la lectura de El ‘meu’ principi de realitat

Xarnegos revoltats

Léanlo en español Pedro Sánchez s’equivoca. Li falta cultura política. Li convindria haver llegit Marx, ja que és secretari general d’un partit que arrenca d’aquesta tradició. O almenys Weber i s’estalviaria tanta rotunditat. Totes les societats estan dividides, senyor Sánchez! Per raons de classe, de gènere, de generació, “per casta”, com van posar de moda els populistes espanyols, etc. Les persones es mobilitzen per interès, no en un sentit material, sinó com a expressió de l’ideal que dicta els valors que cadascú sosté per millorar la nació. Suposo —o almenys així ho espero— que Pedro Sánchez no té res en … Continua la lectura de Xarnegos revoltats

La intolerància unionista

Léalo en español “El patriotisme és el darrer refugi d’un canalla”, escrivia Samuel Johnson a El patriota, un assaig escrit per influir en les eleccions parlamentàries angleses de 1774. Quina gran veritat! Per a Johnson, la gent dolenta, aquelles persones que són capaces de cometre els actes més reprovables, no són realment patriotes. Al contrari, són antipatriotes. Qui en la seva activitat parlamentària és incapaç de sotmetre’s al bé comú, afirmava el poeta, lexicògraf i crític literari més citat després de Shakespeare, no és un patriota. La traducció castellana d’aquest pamflet inclou un altre escrit dedicat al fanatisme polític. Estaria … Continua la lectura de La intolerància unionista

Per què s’equivoca Jordi Amat?

Léalo en español Fa molts anys, Vicent Olmos i jo, amics i col·legues per tirar endavant l’Editorial Afers, vam confegir un llibre, el que els anglosaxons anomenen reader, per presentar en català les preocupacions historiogràfiques de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann. A Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals, en Vicent i servidor vam escriure una llarga introducció per dibuixar l’evolució de la historiografia francesa, britànica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupció dels corrents crítics de la historiografia del segle … Continua la lectura de Per què s’equivoca Jordi Amat?

Els conflictes canvien, l’estupidesa no

  El que era impensable fa uns anys, avui és una realitat a l’Havana. El president dels Estats Units, Barack Obama, és de viatge oficial a Cuba i dilluns passat va mantenir una reunió bilateral amb el seu homòleg cubà, Raúl Castro, al Palau de la Revolució, on per primera vegada des del 1959 ha sonat l’himne nord-americà. Certament, aquesta visita d’Obama a l’illa dominada pels Castro posa punt i final a l’anomenada Guerra Freda, aquella coexistència pacífica entre els dos blocs resultants de la II Guerra Mundial durant la qual, però, es van haver de superar moments molt crítics, com ara … Continua la lectura de Els conflictes canvien, l’estupidesa no

Jaume Asens i l’AMI

Cadascú tria i dilluns passat Barcelona en Comú va triar els seus aliats nacionals. Malgrat que Ada Colau va ser investida amb els vots d’ERC i la CUP —i també del PSC, que s’apunta a un bombardeig per no quedar despenjat—, en la votació sobre si l’Ajuntament de Barcelona havia de formar part o no de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), els regidors “podemites” van impedir-ne la integració amb uns arguments ben peregrins. L’abstenció dels regidors de Barcelona en Comú i d’UDC (11 + 1 en total) va servir perquè la capital de Catalunya no pogués entrar a l’associació municipalista … Continua la lectura de Jaume Asens i l’AMI

Aclarir les incògnites

A Catalunya hi ha dues maneres d’abordar el conflicte amb Espanya. El document fet públic aquesta setmana pel Cercle d’Economia amb motiu de les eleccions municipals, és un exemple d’un d’aquests plantejaments. El lobby econòmic assegura de nou que es tracta d’un “problema espanyol de l’estructura territorial de l’Estat”. El grup de preceptors dels empresaris catalans creu que l’única solució és “assumir-lo amb esperit de concòrdia, voluntat de pacte i predisposició transaccional.” Segons el president del Cercle, Anton Costas, “és impossible resoldre el problema des de decisions unilaterals de les dues parts” i recomanava fer ús del principi de legalitat … Continua la lectura de Aclarir les incògnites

Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo

Cuando servidor estudiaba el bachillerato, a mediados de los años setenta del siglo XX, lo que estaba de moda entre la mayoría de los estudiantes izquierdistas era afirmar rotundamente que el nacionalismo era un invento burgués. Por ende, el catalanismo, que es el nombre con el que se designa tradicionalmente al nacionalismo catalán, o lo que es lo mismo, el movimiento favorable a la reivindicación nacional catalana, también lo era. La consecuencia de esta manera de entender el catalanismo fue que en las asambleas, minoritarias o multitudinarias, que las hubo de todo tipo, si alguien se ponía a hablar en catalán, … Continua la lectura de Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo

Per dignitat, també

L’any 2004 vaig donar la conferència L’exacerbació dels esperits. Liberals i conservadors davant el catalanisme a la universitat nord-americana de Duke. Hi vaig començar indicant que el coronel Vicenç Guarner, el sotssecretari de la conselleria de Defensa el 1936, es queixava en l’apèndix del llibre Espanya davant Catalunya —el títol original alemany del qual era substancialment diferent:Catalonien gegen Spanien (Catalunya contra Espanya)—, que l’autor d’aquella obra, l’austríac Anton Sieberer, incorregués en l’error de subratllar la pretesa inhibició catalana durant la Guerra Civil. Guarner advertia que no era estrany que un estranger opinés d’aquella manera ja que aquell era el sentir de molts espanyols no catalans … Continua la lectura de Per dignitat, també

La història i el CATN

El passat 25 de juliol es va fer públic el primer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN): La consulta sobre el futur polític de Catalunya. És un informe relativament extens —té 220 pàgines—, que, de fet, és una ampliació d’un informe previ elaborat per l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) en què s’identificaven, en el dret intern, fins a cinc procediments mitjançant els quals es podria convocar de manera legal una consulta: els referèndums regulats i convocats per l’Estat a l’article 92 de la Constitució; la delegació o transferència de competències de l’article 150.2 de la mateixa Constitució; … Continua la lectura de La història i el CATN