Més Trias Fargas, si us plau

Léalo en español ¿S’ha resolt la crisi que va encetar el conseller Baiget amb tota la intenció del món? Aparentment, sí. I si es demostra que no és tan sols una sortida en fals, amb més motiu. Abans d’ahir, dissabte, el Consell Nacional dels demòcrates va escenificar la catarsi de la unitat. Menys Baiget, que no va assistir-hi, tots els implicats en la resolució del conflicte van voler deixar clar que anaven a l’una. Que desautoritzaven les especulacions sobre el PDeCAT i les divisions internes. Però en el partit que dirigeix Marta Pascal roman la pregunta inicial. El PDeCAT viu … Continua la lectura de Més Trias Fargas, si us plau

L’influx català sobre l’amarga decadència del PSOE

Léalo en español Durant els primers anys de la Transició, quan semblava que els comunistes eren més del que després van ser, a Catalunya la reordenació de l’espai socialista es va fer molt ràpidament després de la mort sobtada de Josep Pallach l’11 de gener de 1977. Els tres partits socialistes, per bé que la Federació Catalana del PSOE no va ser mai un partit en ell mateix, van unificar-se el 1978 i se suposa que d’aquesta manera quedava superada la divisió oberta el 1925 amb la creació de la Unió Socialista de Catalunya (USC), reproduïda el 1946, quan la … Continua la lectura de L’influx català sobre l’amarga decadència del PSOE

El PSC i la catalanitat

Si es consuma la intenció del PSC de votar no a la investidura de Rajoy en contra del parer del “nou” PSOE, la crisi del model de relació que els socialistes catalans van pactar el 1977 amb els socialistes espanyols serà un fet. Serà la segona gran crisi política del sistema de partits polítics catalans, si descomptem la primera, la que el 1982 va destruir el PSUC, el partit dels comunistes catalans que ara volen imitar els comuns. Veurem si se’n surten, perquè el front nacional popular que propugnen forçosament ha de ser més tebi ideològicament. D’això, tanmateix, ja en … Continua la lectura de El PSC i la catalanitat

¡Vaya pitote en el PSOE!

La vicepresidenta del Gobierno en funciones —y va para largo, según parece—, Soraya Sáenz de Santamaría, insiste en que “a la soberanía nacional no se le pueden poner ni comas ni condiciones”. No le falta razón. Eso mismo podría suscribirlo cualquier soberanista catalán, pues para los independentistas la nación catalana tiene derecho a la autodeterminación, precisamente, porque es una nación y no esa región del noreste español si uno mira un mapa con criterios políticos centralistas y especialmente madrileños. El lenguaje siempre está teñido de intención. A ningún catalán se le ocurre pensar que Valencia es su “levante”, ese mítico … Continua la lectura de ¡Vaya pitote en el PSOE!

¿Por qué Enric Juliana no tiene razón?

Esta semana estamos de aniversario. El 20 de marzo de hace 35 años se celebraron las primeras elecciones autonómicas en Cataluña. He leído algunos excelentes artículos sobre lo que significó aquello, por ejemplo el de Francesc Marc Álvaro, Un momento fundacional, que acaba con una buena reflexión sobre los análisis históricos anacrónicos de los antipujolistas de siempre, ahora reanimados por el decadente espectáculo dado por la familia Pujol en el Parlamento catalán. Y es que la victoria de Jordi Pujol frente a los socialistas y los eurocomunistas, ganadores absolutos de las tres primeras elecciones democráticas, las generales del 15 de junio de 1977 y del … Continua la lectura de ¿Por qué Enric Juliana no tiene razón?

El PSC ha baixat de l’autobús

Es veia a venir. Ahir, el Consell Nacional extraordinari del PSC va aprovar una resolució que no enganya. Més enllà dels recursos dialèctics i polítics de la declaració, com ara atribuir al PP tots els mals o bé acusar els partidaris dels dret de decidir —o sigui, els agraviats— de ser els causants d’un possible xoc de trens (cosa que no s’atrevirien a fer si es tractés de reivindicacions que ells entenen socials), la realitat és que el PSC ha decidit sumar-se al bloc de C’s i PP contraris a la consulta. No exagero. La seva deriva arrenca d’una convicció … Continua la lectura de El PSC ha baixat de l’autobús

L’èxit del catalanisme popular

La contundència de la Via Catalana és l’èxit del catalanisme popular. Només calia resseguir-ne els trams per adornar-se’n. Arreu del territori van sortir al carrer els fidels votants convergents, una mica granadets, i els joves independentistes que voten indistintament CiU, ERC i les CUP. És clar que tampoc no hi faltaven els vells comunistes del PSUC i els catalanistes del PSC que cada dia aprecien més Josep Pallach. Al marge només hi han quedat aquells que encara pensen el país d’una manera antiga, dual, com si els anys no haguessin passat. La gran victòria del catalanisme popular és haver demostrat … Continua la lectura de L’èxit del catalanisme popular