Etiqueta: Josep Puig i Cadafalch

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

No era el procés, era Catalunya

agusticolomines

Des de l’escó 33 L’unionisme ha repetit durant anys que la resposta de l’estat al referèndum de l’1 d’Octubre havia estat una reacció puntual, proporcionada, dirigida tan sols contra una desobediència constitucional greu de l’independentisme. Que la repressió era una conseqüència de la “rebel·lia” sobiranista, i no un projecte de l’estat per destruir tot el catalanisme, independentista o no. Però el que hem vist després desmenteix aquest relat. Perquè la resposta no s’ha limitat al “càstig”: ha estat una ofensiva sostinguda per desactivar Catalunya com a subjecte polític, institucional i cultural. No era el procés. Era —i és— Catalunya. Sempre ha … Continua la lectura de No era el procés, era Catalunya

Política, Política catalana1 comentari

La confessió i l’herència

agusticolomines

Jordi Pujol no és Helmut Kohl. Ni Catalunya és Alemanya. El novembre de 1999 la CDU va ser sacsejada per les ramificacions d’una investigació parlamentària sobre la donació, de prop d’un milió de marcs, feta al partit per un fabricant d’armes el 1991. Una transferència de diners que no havia estat declarada al fisc i que, segons sembla, estava directament relacionada amb l’aprovació per part del govern de Kohl de la venda a l’Aràbia Saudita de 36 carros de combat, i un compte molt més gran, de 40 milions d’euros, pagats pel llavors govern francès de François Mitterrand per la … Continua la lectura de La confessió i l’herència

Historiografia, Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Se acabó lo que se daba. De la nación al Estado

agusticolomines

“Estamos en un recodo fundamental decisivo de la vida catalana: la Mancomunitat cierra un período y abre, inicia, otro. Concluimos el período que comienza con la caída de Barcelona, con el decreto de Nueva Planta, con la supresión del Consell de Cent y de la Generalitat; e iniciamos otro que es el mañana, que es el porvenir, que es lo desconocido. Pero este mañana, este futuro, este desconocido sobre la conciencia de nuestro derecho y de nuestra fuerza y la dirección de las corrientes universales, que no son todavía el mañana pero van creándolo, nos aseguran que será triunfal para Catalunya y … Continua la lectura de Se acabó lo que se daba. De la nación al Estado

Historiografia1 comentari

Macià, Companys… Puig i Cadafalch

agusticolomines

La història sovint tan sols és un record de marbre. Literalment. I de vegades és tan sols opinió. Costa molt que algú parli d’història sense projectar-hi els seus ideals.Els poso un exemple. Si vostès demanen a un catalanista moderat clàssic com valora els grans líders del catalanisme d’abans de la Guerra Civil, vull dir què pensa de Macià, de Companys, de Cambó o de Prat de la Riba, la resposta serà més o menys aquesta: Macià va ser l’encarnació del mite d’emancipació i Prat de la Riba va ser l’home de govern per antonomàsia. I Companys? Ui! —farà d’entrada—, perquè … Continua la lectura de Macià, Companys… Puig i Cadafalch

Historiografia, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Déjà vu

agusticolomines

Josep Pla va escriure que Catalunya vivia en una perpètua “crisi d’autoritat”. Parlava, sobretot, de l’arrelament de l’individualisme i del mal govern que empenyia el poble cap a l’anarquia: “El poble català, que, de l’autoritat, només n’ha conegut un burocratisme sovint dissolvent, generalment ignorant, sempre foraster, viu enmig d’una anguniosa incomoditat, sense confort polític.” La crisi institucional que es va viure a Catalunya arran de la mort d’Enric Prat de la Riba, l’1 d’agost de 1917, també va comportar un estat d’esperit com el que va descriure Pla. Certament, la mort del “Gran Català”, com l’anomenaven els seus seguidors, va … Continua la lectura de Déjà vu