Etiqueta: Junts pel Sí

PolíticaDeixa un comentari

Els independentistes d’Esquerra amb Junts

agusticolomines

Aquesta és la meva intervenció en l’obertura de la Convenció de MEScat – Independentistes d’Esquerra Bon dia a tothom i benvinguts, Deixeu-me que per començar-la digui unes paraules. El 38% de la població que treballa a Catalunya entra en el llindar de la pobresa un cop ha pagat el lloguer o la hipoteca de casa seva. El 38%. És una xifra que, si ens la mirem bé, ens hauria de fer tremolar. Treballar ja no garanteix viure amb dignitat. I això és una novetat històrica. No parlo d’un problema local, ni d’una anomalia catalana. És un fenomen mundial, que afecta … Continua la lectura de Els independentistes d’Esquerra amb Junts

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El partit de Tothom

agusticolomines

Des de l’escó 33 Sovint els congressos dels partits els carrega el diable. Són típiques les bromes que diuen que el pitjor enemic és la gent que tens a prop, per tant, els companys, els camarades, la militància, o com en vulguin dir. Les purgues estalinistes són ben famoses i cruels, perquè van posar fi a la vida dels suposats “traïdors” amb uns judicis que eren tan pintorescos com injustos. Sense arribar a aquests extrems, almenys ara mateix, a Catalunya les discrepàncies internes han afeblit, o fins i tot destruït, uns quants partits. Per començar, Ciutadans, un partit nascut amb … Continua la lectura de El partit de Tothom

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Puigdemont, el passat que no passa

agusticolomines

Léalo en español “El passat que no passa” és una expressió utilitzada per l’historiador italià Benedetto Croce. Significa que el passat no es mor mai, ni tan sols en el present. Sempre hi és, perquè forma part de l’estructura de totes les societats. No hi ha pobles sense història. En tot cas, hi ha pobles als quals se’ls nega la història. Així doncs, segons Croce, la història deixa de ser una simple explicació de fets del passat per esdevenir història contemporània, allò que té lloc avui amb arrels en el passat. Com escrivia fa uns dies David Carabén, parlant de Messi, com … Continua la lectura de Puigdemont, el passat que no passa

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

No tot està perdut

agusticolomines

Léalo en español 1. VAN ENGANYAR-NOS, OI? La setmana passada vaig fer una xerrada a Molins de Rei convidat per l’ANC local. Hi vaig trobar més gent de la que m’esperava. Com que soc conscient que el desànim s’ha apoderat de la base independentista, un acte convocat a quarts de set del vespre em fa témer el pitjor. La mitjana d’edat era alta. Aquesta sí que és una constant que es repeteix sempre. Diuen que el moviment independentista va créixer perquè els joves van impulsar-lo. El perill actual és que aquests joves s’hagin anat apartant, no pas de l’independentisme, sinó dels … Continua la lectura de No tot està perdut

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Pere Aragonès trontolla

agusticolomines

Léalo en español 1. Qui ho havia de dir? La que es va vendre com una jugada mestra d’Esquerra, pactar primer amb la CUP que amb Junts, finalment no ha servit de res. Quan ha arribat l’hora d’aprovar els pressupostos, que és la llei més important de cada any, perquè en depenen totes les polítiques sectorials, els anticapitalistes han fet el que fan sempre, que és desestabilitzar la majoria parlamentària sobiranista de la qual, teòricament, formen part. De l’estira-i-arronsa d’aquests dies en surt perjudicada la majoria parlamentària del 52 %, que es pot dir que està trencada. Però qui en surt més … Continua la lectura de Pere Aragonès trontolla

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La normalitat és això

agusticolomines

Léalo en español 1. Jordi Cuixart pot decidir abraçar-se amb qui vulgui. A més, els pactes es fan amb els enemics i no pas amb els amics. Que els presos polítics assisteixin a la presa de possessió del president Pere Aragonès mentre a la primera fila s’hi asseu el ministre espanyol de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, just al costat del president destituït Quim Torra, ¿és una anomalia o la nova normalitat? Perquè ja és ben estrany que la formació del govern català que ha portat Aragonès a la presidència s’hagi pactat en una presó i que el representant dels carcellers sigui present en l’acte que n’és … Continua la lectura de La normalitat és això

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Per no perdre el fil

agusticolomines

Un fil de piulades, imitant Salvador Espriu, per resumir la situació política: 1. Que cansat estic dels articulistes que carreguen contra Carles Puigdemont (@KRLS), “el Malvat”, per fer-lo responsable de tot el que passa de dolent a Catalunya: de la divisió social i del retorn del @Pdemocratacat, el @Som_PNCi @Esquerra_ERC a l’independentisme d’estelada que es desplega al final de l’escola d’estiu. 2. Que cansat estic dels opinadors que intoxiquen amagant el sistema institucional català, que fa que la Generalitat estigui integrada per President, Govern i Parlament. La Llei 13/2008 atorga al MHP unes funcions que la partitocràcia s’està carregant. Els … Continua la lectura de Per no perdre el fil

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Autoretrat polític

agusticolomines

Mentre vigilo telemàticament dos exàmens de la facultat, respoc una piulada de Gerard Fernández, antic coportaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir i actualment militant d’ERC. Gairebé m’ha sortit un article personal, biogràfic. Com que vaig dir que de moment no n’escriuria cap més, d’article, reprodueixo el text amb la retòrica pròpia de les piulades. Que errat que vas! Cal saber la trajectòria de les persones per fer afirmacions tan rotundes. És més representant del Règim del 78 Ernest Maragall, que fins fa quatre dies militava al PSC, que jo, que des del 78 no milito enlloc i que … Continua la lectura de Autoretrat polític

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Torna el color turquesa

agusticolomines

Léalo en español Ha calgut que passessin cinc anys perquè l’independentisme recuperés el color turquesa. Aquest era el color que identificava la candidatura unitària de Junts pel Sí formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d’Esquerres, amb la participació d’Avancem i Reagrupament Independentista i el suport de Catalunya Sí, Solidaritat Catalana per la Independència i Estat Català. Va ser la candidatura guanyadora a les eleccions del 2015, amb 62 escons. Va ser una candidatura nascuda amb fòrceps, llastada per les gens dissimulades travetes entre CDC i ERC. Llavors Carles Puigdemont era un … Continua la lectura de Torna el color turquesa

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La comèdia de la unitat

agusticolomines

Léalo en español Acabem amb la ficció de la unitat política, electoral, estratègica o com n’hi vulgui dir entre ERC i Junts per Catalunya. L’independentisme no necessita cap altra unitat que la unitat popular. A més, la via de l’acord entre els dos grans partits independentistes s’ha exposat i defensat a tort i a dret i no ha fructificat. Junts pel Sí va ser una fórmula tan efímera com la proclamació de la República catalana el 27-O. A les eleccions del 21-D, ERC es va enfrontar a una nova formació, Junts per Catalunya, que li disputava l’espai ideològic i l’independentisme. … Continua la lectura de La comèdia de la unitat