Un fil de piulades, imitant Salvador Espriu, per resumir la situació política:

1. Que cansat estic dels articulistes que carreguen contra Carles Puigdemont (@KRLS), “el Malvat”, per fer-lo responsable de tot el que passa de dolent a Catalunya: de la divisió social i del retorn del @Pdemocratacat, el @Som_PNCi @Esquerra_ERC a l’independentisme d’estelada que es desplega al final de l’escola d’estiu.

2. Que cansat estic dels opinadors que intoxiquen amagant el sistema institucional català, que fa que la Generalitat estigui integrada per President, Govern i Parlament. La Llei 13/2008 atorga al MHP unes funcions que la partitocràcia s’està carregant. Els partisans ho celebren.

3. Que cansat estic d’aquells només veuen partidisme en el canvi de @govern. L’acció política, el famós “principi de realitat”, consisteix a encertar a donar les solucions adequades a cada moment. A qui pot interessar anar ara, en plena crisi, a unes eleccions? A la gent no!

4. Que cansat estic que els dos partits del @govern, @JuntsXCat i @Esquerra_ERC, es dediquin a degradar la Generalitat afeblint-ne la governança. Cal un Govern fort, solidari i amb polítics de talla al capdavant dels departaments. Calia canviar tot el Govern. El partisme ho ha impedit

5. “Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra…”. Com m’agradaria poder tombar el sectarisme dels polítics independentistes que ens empeny d’allunyar-nos-en nord enllà. Si la repressió no ha malbaratat el somni de llibertat, ells tampoc no podran fer-ho. #NoSurrender