Contra el vent i contra l’oblit: Waterloo no és tan lluny

Des de l’escó 33 Fa un any de les eleccions del 12 de maig de 2024. No hi ha hagut grans celebracions, llevat de la reunió extraordinària del Grup Parlamentari de Junts+ a Waterloo. Si bé a finals de maig de l’any passat es va aprovar la llei d’amnistia, al cap de tant de temps encara no s’ha aplicat als exiliats de Junts. Convé recordar-ho, perquè el partit nascut arran de l’1-O és l’únic que continua tenint dos diputats a l’exili i un eurodiputat al qual no deixen accedir a l’escó. Quants estats de la Unió Europea viuen una anomalia com … Continua la lectura de Contra el vent i contra l’oblit: Waterloo no és tan lluny

Immigració i acollida, entre el populisme ‘woke’ i l’extrema dreta

Des de l’escó 33 1. Aquesta és una moció-trampa i desprèn una flaire d’electoralisme evident. El nostre grup ja no va entendre la interpel·lació que anunciava aquesta moció en el context actual, quan s’està negociant a Madrid la delegació de les competències en immigració. L’acollida ja és una competència catalana, però queda clar que quan es faci efectiva la delegació, aquest parlament s’haurà d’arremangar i desplegar una llei general de ciutadania que contempli tot el que té a veure amb el repte demogràfic que ens planteja (permisos, acollida, contractes, etc.). No serà una sobirania plena, però almenys permetrà a la … Continua la lectura de Immigració i acollida, entre el populisme ‘woke’ i l’extrema dreta

La democràcia assetjada

Des de l’escó 33 Durant el segle XX, la democràcia va sobreviure a totalitarismes devastadors, el feixisme i el comunisme soviètic, gràcies a la determinació dels que van defensar-la amb fermesa. No sempre es va fer amb la visió de justícia que hauria calgut, perquè el totalitarisme soviètic va quedar normalitzat per la contribució de l’URSS a la derrota del nazi-feixisme. La democràcia no va ser mai plena a Europa. La part oriental ben aviat va quedat sotmesa als règims comunistes i a la part occidental, la democràcia tampoc no va ser plena almenys fins que no van caure les … Continua la lectura de La democràcia assetjada

Aliança Catalana i l’extrema dreta

Des de l’escó 33 Bufen aires que auguren el mal temps. Les enquestes ho corroboren. Segons el sondeig d’opinió anual de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), gairebé un 40% dels homes joves catalans (d’entre 18 i 24 anys) no veurien amb mals ulls un règim autoritari o una dictadura “en algunes circumstàncies”. Un 16,4% ho aprova i un 20% declara que li és igual un règim o un altre. És el triomf del franquisme sociològic que encara transmeten algunes cadenes de televisió, ràdios i mitjans digitals. Les xarxes socials són un contenidor de brossa feixista. Vist des del … Continua la lectura de Aliança Catalana i l’extrema dreta

Contra les pors de Sílvia Orriols

Des de l’escó 33 Intervenció oral en resposta a la Moció d’Aliança Catalana sobre associacions i centres de culte vinculats a processos de radicalització. Ple del Parlament de Catalunya del 30 de gener de 2025. «No podem continuar amb els murs que separen races i tribus, nadius i immigrants, cristians i musulmans i jueus. Aquests són els murs que hem d’enderrocar!». Barack Obama, Berlín, 24 de juliol de 2008. Gràcies, president. Bon dia a tothom Diu el Dr. David Bueno: «Les persones que tenen por acostumen a usar la violència més sovint». Nosaltres, la gent de Junts, no tenim por. … Continua la lectura de Contra les pors de Sílvia Orriols

Contra la hispanitat espanyolista

El GP de Vox a Catalunya va presentar una proposta de resolució sobre la proposta de resolució sobre la promoció de la Festa Nacional d’Espanya a Catalunya i reivindicar la hispanitat. En nom de Junts per Catalunya vaig argumentar el vot en contra. La visió oficial espanyola en relació amb l’Amèrica Llatina està impregnada d’un paternalisme nacionalista antic i xenòfob. S’alimenta amb l’exaltació del colonialisme que la historiografia més solvent ha rebatut amb intel·ligència i l’exposició crua dels fets històrics. No cal ser chavista per rebatre els seus arguments. Només cal ser historiador, com és el meu cas. El supremacisme … Continua la lectura de Contra la hispanitat espanyolista

Rufián, l’home del sistema

Des de l’escó 33 Vaig llegir un resum fet per l’ACN de l’entrevista que SER Catalunya va fer a Gabriel Rufián, portaveu d’Esquerra al Congrés dels Diputats, i em vaig quedar astorat. El titular recordava la famosa piulada sobre Carles Puigdemont i les 155 monedes de plata en el moment de decidir entre convocar eleccions o bé tirar pel dret. Aleshores, Rufián era més independentista que ningú i defensava la DUI. Era pur com l’aigua cristal·lina. Però, amb el temps, l’eufòria es va esvair, i l’evolució de Rufián s’ha anat assemblant a la de Marta Rovira, molt ben descrita en … Continua la lectura de Rufián, l’home del sistema

Pedro Sánchez: entre el diàleg i l’engany

Des de l’escó 33 Pedro Sánchez té més vides que un gat. El secretari general del PSOE hauria d’estar agraït als partits independentistes catalans. Li han donat el poder dues vegades sense tenir majoria. El temps ho reconeixerà. La primera vegada va ser el 2018, quan van propiciar la caiguda de Mariano Rajoy després de la moció de censura que va convertir-lo en president del govern espanyol, sobretot perquè Ciutadans va refusar donar suport a Sánchez. Malgrat el que pensen els puristes, aquella decisió va donar vida a l’independentisme, delmat per la derrota del 2017, i va ser la sentència … Continua la lectura de Pedro Sánchez: entre el diàleg i l’engany

L’habitatge, al cap de 100 dies

Des de l’escó 33 La pràctica política hauria de combinar idees, les del que concebem com a perfecte, i pragmatisme. No sempre és així, malauradament. Una política sense ideals no va enlloc. També és veritat que no sempre les bones idees es valoren o bé comporten un rèdit electoral immediat. El dret de les persones a disposar d’una llar adequada on puguin viure en pau i amb dignitat i seguretat és, per damunt de tot, un dret humà. Per tant, l’especulació amb un dret tan bàsic provoca uns danys que els polítics han de controlar. Ara bé, una cosa és … Continua la lectura de L’habitatge, al cap de 100 dies

El partit de Tothom

Des de l’escó 33 Sovint els congressos dels partits els carrega el diable. Són típiques les bromes que diuen que el pitjor enemic és la gent que tens a prop, per tant, els companys, els camarades, la militància, o com en vulguin dir. Les purgues estalinistes són ben famoses i cruels, perquè van posar fi a la vida dels suposats “traïdors” amb uns judicis que eren tan pintorescos com injustos. Sense arribar a aquests extrems, almenys ara mateix, a Catalunya les discrepàncies internes han afeblit, o fins i tot destruït, uns quants partits. Per començar, Ciutadans, un partit nascut amb … Continua la lectura de El partit de Tothom