La investidura de Carles Puigdemont

La investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha obert una nova etapa en la política catalana. El sector majoritari del sobiranisme tenia ahir un regust de boca agredolç, perquè, per una banda, celebrava l’acord entre Junts pel Sí i la CUP, però per l’altra deplorava el sectarisme dels minoritaris que ha escapçat el sector moderat. La CUP ha estat derrotada amb totes les lletres, amb autocrítica inclosa, però s’ha emportat per davant Artur Mas. El temps dirà si el procés sobiranista hi sortirà guanyant. La gent, que no viu la política amb la passió que … Continua la lectura de La investidura de Carles Puigdemont

En nada estuvo que riñésemos

Viendo la reacción de los periódicos y los articulistas unionistas ante el acuerdo de última hora entre Junts pel Sí y la CUP, está claro que alguna virtud debe tener. Los unionistas deberían estar contentos y no lo están. ¿Qué es lo que no gusta a los unionistas de lo que acaba de pasar en Cataluña? ¿Por qué están exaltados y no se alegran de la renuncia de Artur Mas? ¿Por qué explican lo acontecido con historias de presuntas conspiraciones palaciegas? Lo primero que no les cuadra a los unionistas es, claro está, la renuncia de Mas a la presidencia de … Continua la lectura de En nada estuvo que riñésemos

Tant per tant, president…

Les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP s’han convertit en una mena de vodevil. Una comèdia de frívols equívocs. La sort és que l’aritmètica parlamentària ha permès visualitzar la posició de cadascú d’una manera diàfana. JxSí va néixer tard i malament, ja ho sabem, però tanmateix es va constituir com un front ampli independentista la prioritat del qual havia de ser, si es guanyaven les eleccions plebiscitàries, posar en marxa el procés de desconnexió de Catalunya d’Espanya, cosa que incloïa la negociació amb l’estat, per poder constituir, al cap de 18 mesos, un estat independent. JxSí no va assolir … Continua la lectura de Tant per tant, president…

La ruptura, finalment

Iñaki Gabilondo deu ser dels pocs periodistes espanyols que observen l’evolució del procés sobiranista català amb una mica d’intel·ligència. Des de la finestra del seu videoblog ha anat advertint tothom que ha volgut escoltar-lo que la política catalana estava canviant a tot drap. Ahir dimarts, per exemple, va dir que “la independència de Catalunya és molt difícil; la independència és lluny, però la ruptura és a prop”. Si, com diu ell, l’actitud de la CUP “dramatitza el procés, el porta a l’extrem, el radicalitza i el fa més inviable”, també és cert que aquesta dramatització “no desvia els plans i … Continua la lectura de La ruptura, finalment

L’oracle Aznar

Malgrat la tírria política que li tinc, cada dia admiro més José María Aznar. Malgrat el que digui Josep Cuní sobre l’envelliment del gris marengo, que segons va explicar Jordi Basté va ser el comentari que va fer el presentador de 8 al dia en veure l’expresident del govern espanyol malparlar de Mariano Rajoy, Aznar es manté en forma. És veritat, però, que molta gent tendeix a envellir malament, sobretot si alguna vegada ha estat alguna cosa o ha cregut ser-ho. Dic que admiro José Maria Aznar perquè des que va perdre la presidència i es va dedicar a promoure … Continua la lectura de L’oracle Aznar

Enfermos de histeria

El gobernador del Banco de España, Luis María Linde, ha advertido de que existe “riesgo” de corralito en Catalunya si se independiza de España. ¿No me diga? No teníamos bastante con las diez plagas de Egipto que este hombre se inventa la onceaba. Un absurdo que ni él mismo se cree, puesto que al rato de hacer ese extravagante anuncio en un desayuno informativo de Europa Press ha matizado de que se trataba de un “futurible altamente improbable”. Incluso el consejero independiente del Banco de España y catedrático de la UPF, el balear Guillem López Casasnovas, considera que el anuncio del regulador sólo busca la intimidación. Después del comunicado de la ABE … Continua la lectura de Enfermos de histeria

Ojalá que os vaya bonito

El primer ministro británico, el conservador David Cameron, su vicepresidente, el liberaldemócrata Nick Clegg, y Ed Miliband, por entonces aún líder de los laboristas, poco antes de celebrarse el referendo de independencia de Escocia firmaron una carta conjunta en la portada del periódico escocés Daily Record en la que se comprometían a otorgar mayor autonomía a Escocia tras la consulta. Todo ello bajo el pomposo título a toda página de “The Vow”, el juramento, la promesa, el voto. Un año después, aquella carta y aquella solemne promesa son uno de los mayores engaños de los tres políticos ingleses, dos de los cuales, por cierto, Clegg y Miliband, han sido … Continua la lectura de Ojalá que os vaya bonito

El tránsito soberanista de antiguos socialistas

Que el PSC está en crisis es algo evidente para todo el mundo. El gran partido socialista que en la década de los ochenta y noventa dominó los ayuntamientos de las principales ciudades de Cataluña —y la Diputación de Barcelona, ente supralocal que les dio mucho de si—, vive hoy sus peores momentos. Da pena, porque lo que empezó con mucha ilusión en el antiguo Palau Blaugrana un 22 de junio de 1976, cuando se celebró el multitudinario Míting de la Llibertat que unificó al socialismo catalán, excepto a la Federación Catalana del PSOE (se unieron en 1978), se ha convertido en un partido de viejas … Continua la lectura de El tránsito soberanista de antiguos socialistas

Canela fina con el delirante Luis María Anson

Luis María Anson ha perdido la cabeza. Este martes publicó un artículo delirante sobre un supuesto anuncio que en realidad sólo ha oído él en sus delirios nocturnos. Según el exdirector del ABC  de los “buenos tiempos”, cuando se galardonaba a Jordi Pujol como Español del Año 1984, una fecha orwelliana, Artur Mas (al que insiste en llamar “Arturo” supongo que para joder), organizará, como primera medida tras la presunta victoria electoral del próximo día 27, las Fuerzas Armadas de Cataluña. ¡Caramba! ¡Qué fuerte! Por lo que se ve está todo previsto para proclamar a Artur Mas “caudillo de Cataluña por la gracia de Dios, Generalísimo de los Ejércitos de Tierra, … Continua la lectura de Canela fina con el delirante Luis María Anson

Jaume Asens i l’AMI

Cadascú tria i dilluns passat Barcelona en Comú va triar els seus aliats nacionals. Malgrat que Ada Colau va ser investida amb els vots d’ERC i la CUP —i també del PSC, que s’apunta a un bombardeig per no quedar despenjat—, en la votació sobre si l’Ajuntament de Barcelona havia de formar part o no de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), els regidors “podemites” van impedir-ne la integració amb uns arguments ben peregrins. L’abstenció dels regidors de Barcelona en Comú i d’UDC (11 + 1 en total) va servir perquè la capital de Catalunya no pogués entrar a l’associació municipalista … Continua la lectura de Jaume Asens i l’AMI