Etiqueta: Manuel Azaña

PolíticaDeixa un comentari

El general Prim i la bilateral

agusticolomines

Léalo en español Pluja de milions per a l’ampliació de l’aeroport del Prat… el 2030. Nou anys d’espera, que es poden convertir en molts més si s’aplica el ritme de construcció de l’estació de la Sagrera. Podríem anomenar-lo Sistema Sagrada Família. D’aquí a cent anys tots serem morts. En el meu article anterior ja vaig advertir-los que no es fessin il·lusions. Que la delegació catalana sortiria de la reunió de la comissió bilateral Generalitat-Estat només amb un calendari. I així ha estat. Ja tenim una data. Una promesa sobre un projecte controvertit. Tot i que el principi d’acord sobre l’aeroport és resultat d’una negociació del … Continua la lectura de El general Prim i la bilateral

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Que ve el llop!

agusticolomines

Léalo en español El nacionalisme espanyol existeix. Ho ha explicat molt bé el professor Xosé M. Núñez Seixas a Suspiros de España: El nacionalismo español 1808-2018 (Crítica). Els partits que disposen d’un estat no necessiten proclamar-se nacionalistes, amb recórrer a l’eufemisme patriota en tenen prou. La mera lleialtat a un estat constituït i a la seva llei fonamental fa dels nacionalistes uns bons defensors del patriotisme cívic, allunyat del nacionalisme. El virtuosisme del plantejament té mèrit, tant com el que demostren tenir els que pretenen afirmar que existeix un catalanisme sense nacionalisme. No tots els nacionalismes són idèntics, això també ho sabem, i inclús ideològicament … Continua la lectura de Que ve el llop!

Historiografia, Política, Política catalanaDeixa un comentari

Per dignitat, també

agusticolomines

L’any 2004 vaig donar la conferència L’exacerbació dels esperits. Liberals i conservadors davant el catalanisme a la universitat nord-americana de Duke. Hi vaig començar indicant que el coronel Vicenç Guarner, el sotssecretari de la conselleria de Defensa el 1936, es queixava en l’apèndix del llibre Espanya davant Catalunya —el títol original alemany del qual era substancialment diferent:Catalonien gegen Spanien (Catalunya contra Espanya)—, que l’autor d’aquella obra, l’austríac Anton Sieberer, incorregués en l’error de subratllar la pretesa inhibició catalana durant la Guerra Civil. Guarner advertia que no era estrany que un estranger opinés d’aquella manera ja que aquell era el sentir de molts espanyols no catalans … Continua la lectura de Per dignitat, també

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

La independència mental

agusticolomines

No sé si van llegir l’article de Fernando Onega, Parábola del hijo que se marcha, publicat a la La Vanguardia de dissabte passat. Era un article intel·ligent, molt més lúcid que els que últimament ha publicat El País d’escriptors com Javier Cercas, Elvira Lindo, Antonio Muñoz Molina (marit de l’anterior), Margarita Rivière o l’inefable Mario Vargas Llosa (qui per carregar contra l’independentisme català citava Cercas com a font d’autoritat!). És evident que Onega coincideix amb ells quant a la necessitat d’evitar la secessió de Catalunya, però s’hi aproxima amb la intenció d’entendre alguna cosa, sense la ceguesa patriotera que anima … Continua la lectura de La independència mental