El càstig final o la resurrecció

Léalo en español 1. ACABAR AMB L’INDEPENDENTISME. “Quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit”, advertia Confuci. L’enrenou provocat per la nova interlocutòria del jutge Pablo Llarena ens fa perdre la perspectiva. Ho enterboleix tot. Sobretot perquè, com és obvi en l’argumentació política que hi ha inclòs, el jutge s’ha alineat amb les tesis conservadores del PP contra el govern de Pedro Sánchez. A l’independentisme li hauria de preocupar ben poc que Llarena sigui un reaccionari, perquè això ja ho sabíem d’ell i de la majoria dels jutges d’alt rang a Espanya. Fins i tot els jutges anomenats progressistes … Continua la lectura de El càstig final o la resurrecció

Persistir és guanyar

Léalo en español 1. L’ACCEPTACIÓ DE LA DERROTA. A la columna de la setmana passada vaig aprofitar un esdeveniment històric per parlar metafòricament de la divisió d’opinions entre els independentistes d’ara. Avui seré més directe, perquè la divisió independentista és cada vegada més gran i ja no afecta tan sols els partits organitzadors de l’1-O. Les derrotes mal païdes tenen això, que provoquen enfrontaments caïnites i fractures doloroses. Ja sé que alguns lectors arrufaran el nas perquè m’atreveixo a escriure que el Procés va acabar en derrota, sobretot després del judici als dirigents de l’1-O que es van quedar a Barcelona i els … Continua la lectura de Persistir és guanyar

La ‘tercera via’ independentista

Léalo en español 1. Els millors. Se’n recorden quan el 2010 Artur Mas es vantava d’intentar constituir el “govern dels millors”? El primer govern del líder de CiU tenia cinc consellers convergents, dos democratacristians i quatre independents, un d’ells, l’exconseller socialista Ferran Mascarell, el més polític, i un altre Boi Ruiz, que seria el responsable de les retallades més bèsties que s’han fet mai a la sanitat catalana. Aquell govern no va ser el dels “millors”, sobretot pel fiasco en la gestió de consellers poc experimentats políticament, com ara Francesc Xavier Mena (Empresa i Ocupació) i Pilar Fernández Bozal (Justícia). En el … Continua la lectura de La ‘tercera via’ independentista

Junts: pàtria i progrés

Léalo en español Comencem per l’anomalia. Dissabte que ve es reunirà a Argelers el congrés de Junts per Catalunya. És aberrant que un partit legalment constituït s’hagi de reunir fora de les fronteres on actua perquè alguns dels seus dirigents són a l’exili. Deixar passar per alt aquesta circumstància fora tant com normalitzar la repressió. Si bé no és excusable, és normal que així ho facin els partits unionistes de la coalició del 155, però no ho és gens que s’apunti a la festa un dirigent d’Esquerra, un partit que també té a l’exili la seva secretària general, Marta Rovira. Quan Rufián, un home … Continua la lectura de Junts: pàtria i progrés

Esquerra fa trampes al solitari

Léalo en español Prop de vuit-centes mil persones majors de vint anys viuen soles a Catalunya, de les quals el 40% té seixanta-cinc anys o més. El confinament és dur per aquest segment de la població. Però com que la majoria pertany a la generació analògica, jugar al solitari pot distreure força. Millor això que no pas passar-se el dia amorrat a la televisió porqueria que inunda tots els canals. Per jugar al solitari tan sols es necessita un joc de cartes, una mica de paciència, que és el nom alternatiu que té aquest joc, i conèixer-ne les normes. Permetin-me que … Continua la lectura de Esquerra fa trampes al solitari

Sota l’espasa de Dàmocles

Léalo en español 1. Acaba la setmana de l’1-O amb la compareixença del president Carles Puigdemont davant el Tribunal d’Apel·lació de Sàsser. Una vegada més, doncs, el president del 27-O es presenta a declarar davant un tribunal que estudia l’enèsima petició d’extradició. A diferència de fa deu dies, Puigdemont ha pogut entrar a Itàlia sense problemes i passar el control de passatgers de l’aeroport sard. A la vista d’avui, Toni Comín i Clara Ponsatí acompanyaran Puigdemont, també exiliats i europarlamentaris com ell de Lliures per Europa. Es tracta d’escenificar que els exiliats de l’1-O no esquiven la justícia —desmentint una de … Continua la lectura de Sota l’espasa de Dàmocles

La normalitat és això

Léalo en español 1. Jordi Cuixart pot decidir abraçar-se amb qui vulgui. A més, els pactes es fan amb els enemics i no pas amb els amics. Que els presos polítics assisteixin a la presa de possessió del president Pere Aragonès mentre a la primera fila s’hi asseu el ministre espanyol de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, just al costat del president destituït Quim Torra, ¿és una anomalia o la nova normalitat? Perquè ja és ben estrany que la formació del govern català que ha portat Aragonès a la presidència s’hagi pactat en una presó i que el representant dels carcellers sigui present en l’acte que n’és … Continua la lectura de La normalitat és això

Encara no, Pere

Léalo en español 1. George Orwell, un dels millors periodistes que van viure la Guerra Civil, va remarcar que precisament va ser llavors que “per primera vegada vaig veure notícies de premsa que no tenien res a veure amb els fets. La història s’estava escrivint no des del punt de vista del que havia passat, sinó des de la perspectiva del que hauria haver passat”. Estic convençut que aquesta distorsió de la realitat també es podria aplicar al primer intent d’investidura de Pere Aragonès i que finalment va resultar fallit. Vaig veure una piulada de Quim Brugué, catedràtic de ciència política a la UAB, que, des … Continua la lectura de Encara no, Pere

La llibertat és poder

Léalo en español Puigdemont i Comín ja seuen als seus escons del Parlament Europeu. Aviat també en prendrà possessió Clara Ponsatí. L’Oriol Junqueras no ho ha pogut fer, com li hauria correspost, perquè està tancat a la presó, condemnat per un delicte inventat, delirant. L’endemà de prendre possessió, Comín i Puigdemont ja van intervenir al ple de l’Europarlament per denunciar la repressió de l’estat espanyol. Malgrat la rebequeria —i de les mentides— dels eurodiputats del PP, Cs i Vox, la veu de l’independentisme s’ha pogut sentir alta i clara a Estrasburg. Aquesta és una victòria simbòlica, que resol moltes qüestions, … Continua la lectura de La llibertat és poder

La Marta Rovira té raó

Léalo en español “Som en una situació de conflicte polític, i el conflicte polític implica una confrontació, encara que mai sigui volguda o voluntària”. Així de clara ha estat la secretària general d’ERC, Marta Rovira, des del seu exili ginebrí. Rovira resumeix la situació política actual com un conflicte. Els presidents Quim Torra i Carles Puigdemont, un des de Prada de Conflent i l’altre en el llibre Re-Unim-Nos, han diagnosticat el mateix. Qui pot negar que fa anys que vivim condicionats per un conflicte polític de difícil solució? Potser en aquests moments, després de l’estrès provocat per la repressió i el judici farsa, hem … Continua la lectura de La Marta Rovira té raó