Etiqueta: Miquel Iceta

Política, Política catalana, Política internacionalDeixa un comentari

L’esperança ajornada dels socialdemòcrates

agusticolomines

Des de l’escó 33 No recordo on vaig llegir una afirmació que em va impactar: “L’esperança és una decepció ajornada”. Si observem l’evolució de la socialdemocràcia al món, potser caldrà donar la raó a qui va pronunciar-la. El gran projecte polític que havia de fer compatibles la llibertat i la justícia amb el progrés i l’equitat i l’estat i la ciutadania, ha anat quedant relegat a una nostàlgia d’arxiu o, en el pitjor dels casos, a una estructura de poder desgastada i sovint corrupta. Durant dècades, la socialdemocràcia europea va ser el pilar del pacte social de postguerra. Ara, en … Continua la lectura de L’esperança ajornada dels socialdemòcrates

Política, Política catalanaDeixa un comentari

El partit de Tothom

agusticolomines

Des de l’escó 33 Sovint els congressos dels partits els carrega el diable. Són típiques les bromes que diuen que el pitjor enemic és la gent que tens a prop, per tant, els companys, els camarades, la militància, o com en vulguin dir. Les purgues estalinistes són ben famoses i cruels, perquè van posar fi a la vida dels suposats “traïdors” amb uns judicis que eren tan pintorescos com injustos. Sense arribar a aquests extrems, almenys ara mateix, a Catalunya les discrepàncies internes han afeblit, o fins i tot destruït, uns quants partits. Per començar, Ciutadans, un partit nascut amb … Continua la lectura de El partit de Tothom

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Sortir de la melangia post 1-O

agusticolomines

Léalo en español Aquesta setmana, dijous 14, concretament, s’escau el vintè aniversari de l’Acord per a un Govern Catalanista i d’Esquerres a la Generalitat de Catalunya, també conegut com a Pacte del Tinell, signat pel PSC, ERC i ICV-EUiA, i del qual sorgí un govern presidit per Pasqual Maragall, guanyador de les eleccions del 2003. Malgrat que CiU havia aconseguit retenir una majoria parlamentària en escons, l’aritmètica va permetre la formació d’un Govern tripartit, amb vuit conselleries socialistes, sis republicanes i dues ecosocialistes. Observant la fotografia d’aquell primer Govern, m’adono de l’anècdota que dos consellers d’aleshores, el socialista Quim Nadal i la republicana Anna Simó, avui … Continua la lectura de Sortir de la melangia post 1-O

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Junts i el ferragosto espanyol

agusticolomines

Léalo en español A Itàlia, el 15 d’agost se celebra el ferragosto. Originàriament, el dia de la celebració era el Primer d’agost. És per això que el ferragosto indica el descans vacacional de tot el mes. És una festivitat d’origen romà que significa “descans d’August”. En realitat, es tracta d’una festa en honor del primer emperador romà, Octavi August, que també va donar nom al mes central de la canícula. La celebració coincidia amb el final de les collites i del treball al camp per donar pas a un merescut descans del poble: els agricultors desitjaven el millor als seus … Continua la lectura de Junts i el ferragosto espanyol

Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

Els homes del Règim del 78

agusticolomines

Léalo en español 1. ESPANYOLITZAR LA POLÍTICA CATALANA. Després d’una dècada sobiranista, la política catalana s’ha espanyolitzat. Tot el que s’hi debat està condicionat per la política espanyola. La colonització mental és absoluta, tant que la crisi institucional del Règim del 78 no s’aprofita en clau nacional (catalana, aclareixo). Al contrari. La culpa és, no hi ha dubte, del gir federalista d’Esquerra Republicana, un cop els seus dirigents actuals han arribat a la conclusió que la independència no serà possible, ni ara ni mai. Qui està fent més mal a l’independentisme és el partit que en feia bandera, gairebé en solitari, als anys … Continua la lectura de Els homes del Règim del 78

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La guerra bruta de la màfia unionista

agusticolomines

Léalo en español Hauria de ser un escàndol majúscul i no ho és. L’exlíder del PP a Catalunya i actual senadora, Alicia Sánchez-Camacho, el 2012 va facilitar al comissari José Manuel Villarejo una llista de persones a qui s’havia d’investigar en el marc de l’anomenada Operació Catalunya dedicada a combatre l’incipient moviment sobiranista. Segons Sánchez-Camacho, calia investigar “sobretot” l’aleshores director de la Fundació la Caixa i ara conseller d’Economia, Jaume Giró, l’empresari Carles Sumarroca, el “doble espia” Enrique Lacalle, l’editor d’aquest diari, si bé llavors era director de La Vanguardia, José Antich, Oriol Pujol, Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas, de qui … Continua la lectura de La guerra bruta de la màfia unionista

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’Esquerra encadenada

agusticolomines

Léalo en español ¿És incoherent que Esquerra no vulgui pactar a Catalunya amb els socialistes si a Madrid ja hi pacten? Si en comptes de respondre des del partidisme ho féssim des de la lògica, la resposta hauria de ser afirmativa. Aquesta setmana hem pogut observar fins a quin punt l’aliança dels republicans amb els socialistes és ferma i deixa com una anècdota el pacte dels independentistes amb els socialistes a la Diputació de Barcelona. En quaranta-vuit hores, els republicans han donat via lliure a tres pressupostos. A l’Ajuntament de Barcelona —on Colau governa amb Collboni, no ho oblidem—, a la … Continua la lectura de L’Esquerra encadenada

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Habilidad y tesón en la Moncloa

agusticolomines

Llegiu-lo en català 1. Pedro Sánchez es un superviviente. Lleva años superando la agonía, primero en el PSOE y después en las Cortes. Su liderazgo está lleno de sobresaltos y se forjó a la contra de los designios del oficialismo socialista, al que incomodaba, como ya ocurrió con José Luis Rodríguez Zapatero. El pasado sábado murió definitivamente el felipismo ante un sanchismo incipiente, fraguado con habilidad y tesón de quienes hoy son un lastre para el joven líder. El puigdemontismo ha vivido algo parecido en los últimos tiempos. Todas, o casi todas las ministras entrantes (aquí lo del cambio de género está justificado, pues la mayoría son mujeres), empezaron su carrera … Continua la lectura de Habilidad y tesón en la Moncloa

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La normalitat és això

agusticolomines

Léalo en español 1. Jordi Cuixart pot decidir abraçar-se amb qui vulgui. A més, els pactes es fan amb els enemics i no pas amb els amics. Que els presos polítics assisteixin a la presa de possessió del president Pere Aragonès mentre a la primera fila s’hi asseu el ministre espanyol de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, just al costat del president destituït Quim Torra, ¿és una anomalia o la nova normalitat? Perquè ja és ben estrany que la formació del govern català que ha portat Aragonès a la presidència s’hagi pactat en una presó i que el representant dels carcellers sigui present en l’acte que n’és … Continua la lectura de La normalitat és això

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El govern dels jutges

agusticolomines

Léalo en español L’any 2018, abans que conegués l’ordre de processament dels líders independentistes, Felipe González, que és un espanyolista llest i jacobí més que no pas un dirigent socialista, va expressar el desig que cap jutge del Tribunal Suprem els fiqués a la presó. No és que li hagués entrat una pruïja sobtada per defensar els drets civils i humans de Carles Puigdemont i companyia, la seva preocupació era tota una altra: “Ens emparem en les togues —va dir— perquè com a polítics som uns inútils. Una vegada que aquest procés [de judicialització de la política] arriba a un determinat punt de saturació, … Continua la lectura de El govern dels jutges