No tot està perdut

Léalo en español 1. VAN ENGANYAR-NOS, OI? La setmana passada vaig fer una xerrada a Molins de Rei convidat per l’ANC local. Hi vaig trobar més gent de la que m’esperava. Com que soc conscient que el desànim s’ha apoderat de la base independentista, un acte convocat a quarts de set del vespre em fa témer el pitjor. La mitjana d’edat era alta. Aquesta sí que és una constant que es repeteix sempre. Diuen que el moviment independentista va créixer perquè els joves van impulsar-lo. El perill actual és que aquests joves s’hagin anat apartant, no pas de l’independentisme, sinó dels … Continua la lectura de No tot està perdut

La societat civil i la política

Léalo en español 1. Política i societat civil. El 1901 el catalanisme va esdevenir polític. Fins llavors s’havia dedicat a refer la llengua i la cultura catalanes i a denunciar les polítiques estatals que considerava que lesionaven Catalunya. El Memorial de Greuges de 1885, que la convenció historiogràfica considera com el punt d’arrencada del moviment, no era gaire més que una denúncia de la societat civil catalana adreçada al rei, a l’estil dels greuges de les antigues corts catalanes. Era una manera, diguem-ne antiga, de protestar. Es protestava pels acords comercials amb la Gran Bretanya, l’anomenat modus vivendi, el qual es considera que podia lesionar … Continua la lectura de La societat civil i la política

Sobre els nous lideratges

Léalo en español 1. El dramatisme dels lideratges. No sé si han vist la sèrie Atlantic Crossing (Movistar+). És la història de la família reial noruega davant la invasió nazi de 1940 i de les peripècies del rei Haakon VII i el seu hereu, el príncep Olaf, que es van negar a sotmetre’s a Hitler. El comportament de les reialeses nòrdiques durant la Segona Guerra Mundial va oscil·lar entre la resistència noruega, el col·laboracionisme danès (Cristià X era germà del rei noruec) i l’ambigüitat neutralista sueca (el rei Gustau V era oncle de la princesa Marta, casada amb l’hereu noruec). La sèrie … Continua la lectura de Sobre els nous lideratges

Obituari de Lluís Juste de Nin

Léalo en español Et ploro, Lluís. Només fa dues setmanes —enmig del confinament— que et vaig demanar si em podies fer un favor. Em vas dir que sí sense pensar-t’hi i vas complir l’encàrrec amb la jovialitat marca de la casa. Abans de conèixer-te vaig conèixer la teva filla, la Tània, l’avui escriptora Tània Juste, quan ella era alumna de l’Escola Isabel de Villena i jo un jove professor acabat de llicenciar. Quins anys! Després va arribar l’amistat amb tu i la Neus, la teva companya, amb qui estaves ajustat com un guant a una mà, i amb la resta … Continua la lectura de Obituari de Lluís Juste de Nin

Imaginar la llibertat

Léalo en español La cultura no ens farà lliures. La ignorància tampoc, esclar. Tenir cultura o no tenir-ne no comporta abraçar la llibertat ni ser-ne partidari. Res no assegura la llibertat, més enllà del compromís per defensar-la, que és el que van fer els 350 intel·lectuals i acadèmics que van signar la declaració Referendum in Catalonia, not war de suport a l’1-O i de condemna a la repressió que estava exercint el govern espanyol per intentar frenar el referèndum. I això que encara no s’havia produït l’espectacle repressiu de l’1-O i que va poder veure tot el món en directe. … Continua la lectura de Imaginar la llibertat

Camp de cendres

Dirigit a tu, Muriel Quan arriba el final, la desesperació s’apodera de nosaltres i el retorn al buit podreix un sempre més, pronunciat de pressa, que avui sabem que és com aigua tallada d’una font sense vida.   Quan arriba el final, aquell tu que ja no em parla no em parlarà més i tu i jo ens convertirem en una presència castigada per l’absència que viuré de lluny, destil·lant una a una antigues passions.   El viatge s’ha fet curt. I la vida ens interroga de lluny, com un record que extingeix les paraules que abans gronxaven amb mel … Continua la lectura de Camp de cendres

La hora de la verdad: el plebiscito del 27S

Faltan menos de dos meses para que se celebren les elecciones catalanas del 27S. El decreto de convocatoria no reflejará el momento político que se está viviendo en Cataluña puesto que el Govern no va a caer en la trampa de saltarse la legalidad vigente. Lo que va a pasar es que el presidente de la Generalitat va a proceder a la convocatoria de elecciones para poner en marcha el procedimiento para elegir representantes en un parlamento aún autonómico. Fin de la discusión. No obstante, y aunque el decreto no lo refleje, todo el mundo sabe que estas elecciones van a ser … Continua la lectura de La hora de la verdad: el plebiscito del 27S

No ens traurem un ull, oi?

Ahir aquest diari va plantejar a un munt d’articulistes la següent pregunta: “¿Han de fer un pas endavant les entitats sobiranistes i impulsar una llista unitària al Parlament?” La meva resposta va ser: “Per què no?” Com que l’espai del qual disposava era curt, el meu argument van ser concís i contundent. Aprofito que avui em toca publicar la meva col·laboració regular per explicar-me millor. El que vaig plantejar ahir és que si l’octubre del 2014 Carme Forcadell i Muriel Casals van condicionar el seu suport al 9-N alternatiu del president al fet que convoqués unes eleccions plebiscitàries, per què … Continua la lectura de No ens traurem un ull, oi?

27-S: no es sólo política, es patriotismo

El acuerdo entre ERC y CDC ha serenado la relación entre los dos partidos independentistas, pero lo cierto es que la confianza entre las dos formaciones sigue a prueba. Las discrepancias sobre cómo debe abordarse el llamado proceso no desaparecen en un santiamén por mucho que Artur Mas y Oriol Junqueras hayan podido acordar finalmente una fecha para celebrar las elecciones. En política, quien intenta imponer la totalidad de su programa no es para nada un buen negociador. El acuerdo entre Mas y Junqueras es, en este sentido, resultado de la negociación, con la participación de la sociedad civil como mediadora entre políticos, lo que es algo bastante inédito … Continua la lectura de 27-S: no es sólo política, es patriotismo

El contratiempo de Camilo S. Baquero con la biografía de Artur Mas

El pasado 6 de octubre, el periodista colombiano Camilo Sixto Baquero, de quién no había oído hablar antes, escribió un artículo en el diario El Tiempo dedicado al presidente Artur Mas. Lo tituló, o se lo titularon, da igual, Artur Mas, el hombre que intenta separar Cataluña del resto de España. El Tiempo es un diario centenario colombiano, fundado en 1911, propiedad de Luis Carlos Sarmiento Angulo, un empresario constructor y banquero nacido en Bogotá y que consiguió el control de este medio después de que el Grupo Planeta, la empresa familiar de los catalanes Lara, le vendiese sus acciones y de que poco después comprase la participación accionarial … Continua la lectura de El contratiempo de Camilo S. Baquero con la biografía de Artur Mas