Ernest, alcalde

Léalo en español Ernest Maragall ha de ser el nou alcalde de Barcelona. Després del recompte electoral, l’únic que importa és qui ha guanyat. Tots els altres són els perdedors. Aquesta afirmació, que atribueixen a Winston Churchill i no sé si és d’ell, com moltes altres que no va pronunciar mai, tanmateix resumeix molt bé què va passar el proppassat diumenge. Maragall va superar les altres candidatures amb solvència. Les primeres reaccions, incloent-hi les llàgrimes, solen ser les més sinceres, perquè són les més emocionals, derivades de com li ha quedat el cos a cada contendent. Diumenge, ben entrada la … Continua la lectura de Ernest, alcalde

A punt per superar el joc de l’oca

Léalo en español Després de reconèixer que els sorprèn la sostinguda mobilització independentista d’aquests cinc anys a pesar de l’acció combinada en contra de reaccionaris i esquerrans, els propagandistes de l’unionisme escriuen coses com aquesta: “L’infortuni dels pròcers independentistes és que, per poder decidir el seu futur, Catalunya necessita reformar Espanya, però si al final aconseguís reformar-la, una immensa majoria dels catalans no tindrien motius per abandonar-la”. Aquesta és la tesi del director d’El Periódico, alineat combativament amb l’unionisme, i també del PSC —almenys d’una part, perquè Núria Parlon s’ha declarat contrària al dret d’autodeterminació, que és el que vol … Continua la lectura de A punt per superar el joc de l’oca

L’impacte del 23-F a Catalunya”

Avui es compleixen 35 anys del “¡Quieto todo el mundo! ¡Todo el mundo al suelo!“, les paraules que va adreçar el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, enmig d’un silent Congrés dels Diputats, que va haver de paralitzar la votació sobre la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a president del Govern. Amb la custòdia de 288 guàrdies més, Tejero va sembrar el caos a la Cambra baixa, en el que va ser un fallit cop d’estat militar que va fer trontollar la imberbe democràcia espanyola. L’Espanya dels segles XIX i XX ha estat condicionada pel protagonisme dels … Continua la lectura de L’impacte del 23-F a Catalunya”

La hora de la verdad: el plebiscito del 27S

Faltan menos de dos meses para que se celebren les elecciones catalanas del 27S. El decreto de convocatoria no reflejará el momento político que se está viviendo en Cataluña puesto que el Govern no va a caer en la trampa de saltarse la legalidad vigente. Lo que va a pasar es que el presidente de la Generalitat va a proceder a la convocatoria de elecciones para poner en marcha el procedimiento para elegir representantes en un parlamento aún autonómico. Fin de la discusión. No obstante, y aunque el decreto no lo refleje, todo el mundo sabe que estas elecciones van a ser … Continua la lectura de La hora de la verdad: el plebiscito del 27S

La confessió i l’herència

Jordi Pujol no és Helmut Kohl. Ni Catalunya és Alemanya. El novembre de 1999 la CDU va ser sacsejada per les ramificacions d’una investigació parlamentària sobre la donació, de prop d’un milió de marcs, feta al partit per un fabricant d’armes el 1991. Una transferència de diners que no havia estat declarada al fisc i que, segons sembla, estava directament relacionada amb l’aprovació per part del govern de Kohl de la venda a l’Aràbia Saudita de 36 carros de combat, i un compte molt més gran, de 40 milions d’euros, pagats pel llavors govern francès de François Mitterrand per la … Continua la lectura de La confessió i l’herència

La borrasca europea y el populismo

La digestión de los resultados electorales europeos del pasado 25 de mayo no va a ser fácil. No lo va a ser en cada Estado miembro ni lo será tampoco en el conjunto de la UE. El crecimiento de los extremos, como ya predije en mi artículo anterior, es un síntoma de que algo va mal. La economía, para empezar. Los efectos sociales de esta última crisis económica y, especialmente, la brusca reducción del Estado del Bienestar, alimentan el descontento y dan alas a las opciones radicales que denuncian, con razón, la connivencia entre los políticos del status quo y los poderes económicos que sólo actúan en beneficio propio. El crecimiento de Podemos, partido al … Continua la lectura de La borrasca europea y el populismo

El PSC i el 1714

El procés d’involució política del PSC és esgarrifós. A poc a poc es va situant en el front del no a tot, que fins ara era patrimoni tan sols del PP i de C’s. Aquest cap de setmana n’ha donat una nova mostra en no assistir al sobri i emotiu acte que va posar en marxa des de la Seu Vella de Lleida els actes del Tricentenari dels fets del 1714. Diuen les cròniques que no hi va assistir cap diputat socialista, llevat, és clar, de l’alcalde de Lleida, que també és diputat. Àngel Ros, doncs, va esdevenir així el … Continua la lectura de El PSC i el 1714