Agur ETA, agur

Léalo en español Els diversos governs espanyols no han sabut contrarestar la brutalitat d’ETA amb armes polítiques, per això Arnaldo Otegi es va passar 2.331 dies (sis anys i quatre mesos) a la presó per un delicte estrictament polític i ara mateix continua inhabilitat per a ocupar càrrecs públics. Els jutges que van condemnar-lo el 2011 juntament amb altres dirigents van considerar que ell i els seus companys pertanyien des del 2009 a Bateragune, un “òrgan dissenyat per a substituir la mesa nacional de Batasuna i per a actuar com una comissió permanent que adoptés les decisions estratègiques del front … Continua la lectura de Agur ETA, agur

La independència i el dilema del presoner

Léalo en español El 9-N, quan més de dos milions de persones van anar a votar, hi va haver 1.317 punts de votació, 684 dels quals eren locals municipals, i, la resta, escoles i instituts que van obrir les portes pel compromís voluntari d’aquells docents que estaven compromesos amb la causa de la democràcia. En vaig ser testimoni personalment, perquè vaig ser un dels molts voluntaris que es van apuntar al web expressament ideat per a això. El 9-N, diguin el que diguin els seus detractors, va ser un èxit total. Sense aquella jornada, avui no seríem on som. Va … Continua la lectura de La independència i el dilema del presoner

Desobedecer

A principios de febrero, el juez de la Audiencia Nacional (AN) Ismael Moreno requirió a la Policía Nacional, la Guardia Civil y los Mossos que le informaran sobre los estatutos, la financiación y las actividades llevadas a cabo por la Asamblea Nacional Catalana (ANC) y otras asociaciones de Cataluña para esclarecer si han sido las “impulsoras y promotoras” de la tramitación de las mociones municipalistas de apoyo a la resolución independentista del Parlamento. El magistrado justificó dicha petición con el argumento de que esas resoluciones podían constituir delitos de sedición y rebelión y que, por lo tanto, necesitaba la lista de … Continua la lectura de Desobedecer

27-S: no és amor, és política

Els explicaré una història. La història de la fundació d’ERC en la Conferència d’Esquerres Catalanes que tingué lloc el cap de setmana del 18-19 de març de 1931 al Foment Republicà de Sants, a Barcelona. El 12 d’abril següent, ERC va guanyar les eleccions municipals que van capgirar com un mitjó la política catalana i espanyola. Com va escriure Joan B. Culla en un llibre dedicat a la història del vell partit republicà, publicat per La Campana el 2013, la victòria electoral d’un partit que tenia tan sols quatre setmanes de vida s’ha presentat sempre “com un prodigi, poc menys que un … Continua la lectura de 27-S: no és amor, és política

L’independentisme és la causa i no l’efecte

“L’independentisme és una expressió del canvi de temps, no la causa. La resistència a assumir aquesta distinció està en l’origen dels errors de navegació del president Mas. Tant és així que no cal descartar una sorpresa: que la nova majoria del Parlament català no es formi sobre l’eix identitari sinó sobre l’eix dreta/esquerra”. Això és el que va escriure la setmana passada Josep Ramoneda a l’article “Fragmentació“. De seguida em va assaltar la pregunta: l’independentisme és causa o efecte de la crisi política actual, la qual ha fragmentat els partits polítics fins al punt de redibuixar el sistema de partits a … Continua la lectura de L’independentisme és la causa i no l’efecte

El PNDD i Eduardo Reyes

No pretenc escriure cap rèplica a l’article que dilluns passat va publicar en aquest mateix diari el senyor Eduardo Reyes, de Súmate, amb el títol Per un pacte nacional per la independència. Després de llegir-lo, vaig piular-lo a Twitter acompanyant-lo del comentari: “Amb la llista unitària, el PNDD estaria superat.” Llavors, vaig començar a rebre rèpliques de tota mena, sobretot de l’entorn d’ERC i de la CUP, i de gent que m’acusava de reobrir el debat sobre la llista unitària. Res més lluny de la meva intenció. Si de cas era Reyes que l’havia obert en dubtar de l’eficàcia del PNDD. … Continua la lectura de El PNDD i Eduardo Reyes

Lo que el PSC e ICV-EUiA tienen de “pujolistas”

Yo soy consciente de la inmensa dosis de confianza, y casi diría ‘de credulidad’, que los catalanes han manifestado —hemos manifestado— hacia el presidente Pujol. Y lo digo yo, a quien ha tocado el difícil papel de poner límites a la credulidad y peros a la confianza —sin demasiado éxito, por cierto. Ahora soy también consciente —lo palpo, lo veo— que el solo hecho de que esta cámara parezca probable que me otorgue su confianza general, ya ahora —al menos de momento—, un soplo de adhesión popular. No sólo por mi persona, sino para aquellas personas que representan lo que en este … Continua la lectura de Lo que el PSC e ICV-EUiA tienen de “pujolistas”

Eleccions per fer què?

“No convocaré eleccions sense saber com, amb qui, què i per què” —va declarar ahir el president Artur Mas en una entrevista a El Punt Avui. Certament, la data és el més irrellevant en aquests moments. Poden ser d’aquí tres mesos o d’aquí dos anys, perquè el més important és saber què faràs l’endemà de les eleccions i amb qui ho faràs. I com ja ha passat en altres ocasions, ara per ara l’estratègia dels partits no és coincident. L’error de pactar data i pregunta de la consulta sense pactar res més ens ha portar a la desunió actual. Cada partit … Continua la lectura de Eleccions per fer què?

Eleccions, eleccions….

Cada dia que passa, el camí s’estreny. L’actitud de l’Estat amb relació a la llei de consultes i el decret de convocatòria 129/2014 és el real inconvenient per poder fer la consulta que van pactar els partits sobiranistes. S’han fet els passos que s’havien de fer per convèncer la comunitat internacional que el procés català pel dret a decidir té un sentit escrupolosament democràtic. Em fa l’efecte que tothom ha pogut constatar fins a quin punt ha estat beneficiosa la política per etapes imposada pel president Mas. A poc a poc hem anat avançant sense gaires sotracs, salvant els obstacles … Continua la lectura de Eleccions, eleccions….

Votemos, ya

Pasó el 11-S catalán y ya está claro que la V convocada por la ANC y Òmnium ha sido un éxito rotundo. En la Gran Vía y en la Diagonal de Barcelona se agolpó un gran número de personas, una inmensa marea humana de color “oro y flama”, que es uno de los eufemismos catalanes que sirven para designar a la bandera del país y evitar así la combinación rojo y gualda, que se atribuye en exclusiva a la bandera española, aunque los colores coincidan. Fueran los que fuesen, la Guardia Urbana habla de más de un millón de personas, pero … Continua la lectura de Votemos, ya