Ernest, alcalde

Léalo en español Ernest Maragall ha de ser el nou alcalde de Barcelona. Després del recompte electoral, l’únic que importa és qui ha guanyat. Tots els altres són els perdedors. Aquesta afirmació, que atribueixen a Winston Churchill i no sé si és d’ell, com moltes altres que no va pronunciar mai, tanmateix resumeix molt bé què va passar el proppassat diumenge. Maragall va superar les altres candidatures amb solvència. Les primeres reaccions, incloent-hi les llàgrimes, solen ser les més sinceres, perquè són les més emocionals, derivades de com li ha quedat el cos a cada contendent. Diumenge, ben entrada la … Continua la lectura de Ernest, alcalde

Quién tuviera un SNP a mano

“Nunca, ni en mis sueños más salvajes, esperaba obtener 56 de los 59 escaños”, tuiteó Nicola Sturgeson, la líder del SNP que sustituyó al dimitido Alex Salmond en noviembre de 2014 después del fracaso en el referéndum independentista. En las elecciones del pasado jueves en Gran Bretaña, el único pronóstico que se hizo realidad fue, precisamente, la victoria incontestable del SNP. En todo lo demás las encuestas preelectorales se han equivocado. La envidia es roñosa. El SNP se ha convertido de verdad en el partido nacional escocés. Digo lo de la envidia porque ya me gustaría a mí que en Cataluña pasase … Continua la lectura de Quién tuviera un SNP a mano

El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC

El procés d’autodeterminació català provoca molta bilis. No hi ha marxa enrere, però. L’estratègia de la por no podrà impedir que hi hagi un abans i un després d’aquest combat de Catalunya per la sobirania. A poc a poc es va desbrossant el camí i tot és fa més evident, sobretot amb relació al capteniment dels partits i els líders polítics. Com he dit un munt de vegades, malgrat que no milito en cap partit polític, la democràcia parlamentària es basa en un sistema de partits. I això és bo, perquè així s’assegura, com reclamava el gran liberal humanista Isaiah … Continua la lectura de El crepuscle partidista: PSC, CiU i ERC