Etiqueta: Partits polítics

Política, Política catalanaDeixa un comentari

8 punts per a Puigdemont. La darrera oportunitat

agusticolomines

Léalo en español 1. És impossible afrontar un conflicte com l’actual sense tenir una bona organització, implantada a tot el territori, que sigui de base i realment democràtica i no tan sols el refugi dels càrrecs públics i els electes. En els partits tradicionals només hi militen aquells que ocupen o aspiren a ocupar un lloc a les llistes electorals o en les butaques institucionals. Plantejar-se assolir la independència amb un partit així és impossible. Només un partit moviment serà capaç d’expandir els espais de llibertat que conquereixen dia a dia els activistes. És que no va ser així almenys … Continua la lectura de 8 punts per a Puigdemont. La darrera oportunitat

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Puigdemont té la paraula

agusticolomines

Léalo en español La dreta a Catalunya no té futur. La dreta unionista es va inflar amb els vots de l’esquerra unionista. Amb gent com Celestino Corbacho. Ciutadans era això. La dreta independentista, un cop passada la febrada sobiranista, ja es veu que se sent més còmode en l’autonomisme catalanista. Aquest és un fenomen curiós. No és que m’inquieti gaire, per bé que les societats “normals” es construeixen des de la diversitat ideològica. La unanimitat nacional no existeix i quan s’ha volgut imposar, històricament s’ha traduït en el totalitarisme, negre o roig. Està clar, doncs, que la dreta no sap … Continua la lectura de Puigdemont té la paraula

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El despotisme sense Il·lustració

agusticolomines

Léalo en español “En cap cas creiem en l’autodeterminació, ni creiem que hagi de ser la ciutadania la que dirimeixi una qüestió important com pot ser aquesta”. Això és el que va declarar Eva Granados, la portaveu del PSC al Parlament, l’endemà de l’Onze de Setembre. És prou sabut que als polítics se’ls omple la boca en dates assenyalades. Entorn de la Diada, especialment. És un clàssic que els polítics recorrin a la idea que la societat catalana està dividida i coses com aquesta. La socialdemocràcia antiga —la que abans s’agrupava en la Internacional Socialista— fa temps que ha perdut … Continua la lectura de El despotisme sense Il·lustració

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacional3 comentaris

Re-unim-nos

agusticolomines

Léalo en español Abans de l’acció hi ha les idees. Hauria d’haver-hi idees, millor dit. Aquest és el resum del fullet que acaba de publicar el president Carles Puigdemont a La Campana. Si no estigués exiliat, aquest hauria estat el text d’una conferència que el MHP hauria pronunciat en un gran local de Barcelona. Mentre escric això m’adono que fa anys i panys que cap polític convoca el públic per dictar una d’aquelles conferències programàtiques a les quals eren tan aficionats els presidents anteriors. Amb la irrupció desbocada d’uns polítics triats en un càsting dolent, es veu que les idees desguassen … Continua la lectura de Re-unim-nos

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Els partits càrtel

agusticolomines

Els partits polítics estan en crisi. O almenys tenen mala premsa entre la gent normal i corrent. Qui milita avui en un partit polític? Parlamentaris, alts càrrecs, alcaldes i regidors, sobretot. ERC, per exemple, que és el partit en alça segons les enquestes, va confirmar Ernest Maragall com a nou candidat a l’Ajuntament de Barcelona amb 583 vots en un procés de primàries en què no tenia rival. Prèviament, Maragall havia aconseguit 442 avals vàlids per presentar-se a les primàries, mentre que el seu contrincant, l’economista Xavier Martínez-Gil, va presentar-ne tan sols 41 de vàlids i no va superar els … Continua la lectura de Els partits càrtel

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Contra la desesperança

agusticolomines

Léalo en español S’atrapa abans un mentider que un coix. Deu ser per això que la gent, aquella gent que és menystinguda però alhora temuda pels privilegiats, desconfia dels partits polítics. I és que la política catalana està dominada per la mentida. I per la maldat d’alguns polítics que no tenen cap escrúpol i van explicant mentides com si fossin grans veritats. Unes mentides alimentades, a més, pel periodisme partisà, que em comptes d’informar i de desemmascarar el mentider, es comporta com un trol de paper simplement perquè convé a la línia editorial del diari on treballa. Tant és que … Continua la lectura de Contra la desesperança