“Per què no pot ser Turull president i Borràs secretària general de JxCat?”

Per Manuel Lillo L’historiador Agustí Colomines, destacat analista polític i un dels cervells dels espais polítics que els últims anys ha anat liderant el president Carles Puigdemont, com ara la llista electoral de Junts per Catalunya el 2017 o la fundació de la desapareguda Crida Nacional per la República, respon a les preguntes arran l’anunci del president a l’exili, que no es presentarà per a ser reelegit com a president de Junts al pròxim congrés del partit, que se celebrarà a Argelers el primer cap de setmana de juny. — L’anunci del president Puigdemont no ha sorprès massa… — No. Ja … Continua la lectura de “Per què no pot ser Turull president i Borràs secretària general de JxCat?”

Junts després de Puigdemont

Léalo en español Puigdemont se’n va. Dimarts passat, el president de la Generalitat exiliat va anunciar que renunciava a presentar-se de nou al càrrec de president del partit independentista. Va fer-ho mitjançant una carta a la militància, en la qual, a més de convocar formalment el congrés de Junts per al 4 de juny, explicava els motius de la seva renúncia: “He arribat a la conclusió —escriu— que al partit li cal una presidència més implicada del que jo no he estat; aquest va ser, de fet, un compromís meu i he d’agrair el respecte que tothom ha tingut i que … Continua la lectura de Junts després de Puigdemont

I si Junts s’aclarís

Léalo en español 1.  Junts i la diversitat d’origen. El naixement de Junts s’assembla molt a la creació d’ERC el 1931, resultat d’una agregació de petits grups i de grans personalitats republicanes. Junts per Catalunya és un partit a mig coure. Té un origen doble, que no ha acabat de desaparèixer mai. Per una banda, hi ha els elements que provenen de l’antiga Convergència (gairebé tots, almenys a la direcció, amb un càrrec sota el braç des de fa anys). Per l’altra, els independents, a la majoria dels quals els incomoda la identificació de Junts amb el pujolisme i, més en … Continua la lectura de I si Junts s’aclarís

Un joc d’ous

Léalo en español La paciència té un límit. El món independentista està cada vegada més emprenyat. Ja no és tan sols que la gent que omplia els carrers i places per reivindicar la llibertat estigui decebuda, és que no suporta els dirigents independentistes. Se senten enganyats. Es podria admetre el bany de realisme que imposen les circumstàncies, perquè no hi ha més remei, però no que per justificar-lo ara es digui que l’1-O era, en realitat, un instrument de negociació per millorar l’autonomia. Fa mal al cor escoltar Carme Forcadell, que abans del 9-N era tan exigent amb els tebis, arrossegar-se pels platós … Continua la lectura de Un joc d’ous

Amb polítics així no ho tornarem a fer

Léalo en español 1. Democràcies sense demòcrates. En un article de 1997, Fareed Zakaria es preguntava per què la majoria dels analistes estaven preocupats pel futur de la democràcia si 118, dels 193 estats del món d’aleshores, eren considerats democràcies plenes. Resumia la resposta amb una observació molt aguda del diplomàtic estatunidenc, ja desaparegut, Richard Holbrooke. Segons el negociador dels acords de pau de Dayton, el problema era la perversió dels polítics. Com s’havia pogut constatar en les eleccions de setembre de 1996 a Bòsnia, quina importància tenia declarar que les eleccions serien lliures i justes si els elegits eren “racistes, feixistes, separatistes que … Continua la lectura de Amb polítics així no ho tornarem a fer

Esquerra: amb una sabata i una espardenya

Léalo en español Abans de començar, voldria manifestar la meva solidaritat amb Pau Juvillà, que aquesta setmana ha anunciat que pateix un càncer i que per això paralitza la seva activitat política. Visca la vida, Pau! Tots els que hem hagut de superar aquest tràngol sabem el preu que té. Mentre el Congrés espanyol votarà avui si convalida o no la contrareforma laboral promoguda pel govern del PSOE i Unides Podem, el Parlament català, a proposta dels partits del 52%, atura l’activitat per l’assetjament de la JEC a Pau Juvillà. Les dues circumstàncies afecten greument els drets de les persones. Drets … Continua la lectura de Esquerra: amb una sabata i una espardenya

En el ‘cas’ Juvillà, les coses clares

1. No ens fem trampes al solitari. ¿Qui pot defensar que s’acosta l’hora de la veritat, el moment decisiu que hauria de marcar la diferència respecte de l’actitud presa per Roger Torrent quan va decidir retirar l’escó del president Torra? Aquell precedent està condicionant ara el marge de maniobra que pugui tenir l’actual presidenta, Laura Borràs. Quan el secretari general del Parlament, aleshores Xavier Muro, va decidir d’executar l’ordre de la JEC, i la majoria de la mesa (ERC, PSC i Ciutadans) s’hi va avenir, de facto van propiciar que la JEC pogués tornar a fer el mateix quan volgués. Va … Continua la lectura de En el ‘cas’ Juvillà, les coses clares

Urnes i no pas jutges

Léalo en español 1. La judicialització de la política. ¿Quan va començar la “moda” de voler guanyar als tribunals allò que no s’havia pogut guanyar a les urnes? El fiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem (TS), José Antonio Martín Pallín, i el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, fa anys que denuncien aquesta pràctica. Martín Pallín ha arribat a escriure que no és bo que un país estigui governat pels jutges i que, quan això passa, “és símptoma d’una patologia que indica que el sistema ha fallat”. El sistema democràtic, vol dir. Els … Continua la lectura de Urnes i no pas jutges