No van bé

Alguns polítics prenen per ximples els ciutadans o bé manquen al decòrum que se suposa que haurien de guardar. Fa uns dies, la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, va despenjar-se amb una afirmació tan surrealista que quan vaig llegir-la em va entrar un atac de riure. La republicana sosté, no sé si desorientada per la llunyania, que “la manca d’estratègia independentista conjunta que critica Junts no pot afectar l’estabilitat de l’Executiu”. Si Esquerra i Junts no comparteixen l’estratègia, llavors per què governen plegats? La conclusió és lògica. No conec una manera millor que aquesta d’invitar el públic a retreure els polítics … Continua la lectura de No van bé

Deutes pendents

Léalo en español 1. La ressaca que no se’n va. La política catalana està estancada. El nou curs comença igual com va acabar l’anterior. El govern de PSOE i Unides Podem continua arrabassant les competències autonòmiques que fereixen de mort l’autogovern de Catalunya. Els socialistes i els antics comunistes tenen un model d’Estat que, a més de jacobí, és cada vegada més centralista. La veritat és que no sé per què la dreta i l’extrema dreta nacionalista espanyola es queixen tant. L’esquerra espanyola va desmantellant l’Estat de les autonomies amb determinació, perquè, tot cal dir-ho, la recentralització no perjudica tan sols Catalunya. … Continua la lectura de Deutes pendents

Aragonès a la Moncloa, Puigdemont a la garjola

Léalo en español 1. Quan res vol dir no-res. El president Pere Aragonès va fer un viatge llampec a Madrid. La nit anterior havia dormit a la Casa dels Canonges, cosa no gens habitual, per no fer tard a agafar l’AVE. Un cop a Atocha, allà l’esperava la delegada del Govern, Ester Capella, per acompanyar-lo fins a la Moncloa amb el cotxe oficial que la Generalitat té a la capital espanyola. Aragonès va ser rebut per Pedro Sánchez sota el cancell de la seu de la presidència del govern i la salutació va ser protocol·lària; diria que una mica distant. Del … Continua la lectura de Aragonès a la Moncloa, Puigdemont a la garjola

Junts: les claus d’un pacte

Léalo en español La vida interna dels partits interessa molt poca gent. Ho he constatat un munt de vegades. Això és tan així, és tan exagerat, que el darrer baròmetre del CEO, que preguntava sobre els partits que formen el govern d’Espanya, també revelava que gairebé un 50% dels electors d’Esquerra no sabien que el candidat que havien votat el 14-F era, ai, ai!, Pere Aragonès. Bestial! No és d’estranyar, per tant, que, segons el mateix sondeig, només un 40% dels catalans sàpiga identificar el nom del president de la Generalitat. L’electorat de Junts i el de la CUP és, en canvi, … Continua la lectura de Junts: les claus d’un pacte

“Per què no pot ser Turull president i Borràs secretària general de JxCat?”

Per Manuel Lillo L’historiador Agustí Colomines, destacat analista polític i un dels cervells dels espais polítics que els últims anys ha anat liderant el president Carles Puigdemont, com ara la llista electoral de Junts per Catalunya el 2017 o la fundació de la desapareguda Crida Nacional per la República, respon a les preguntes arran l’anunci del president a l’exili, que no es presentarà per a ser reelegit com a president de Junts al pròxim congrés del partit, que se celebrarà a Argelers el primer cap de setmana de juny. — L’anunci del president Puigdemont no ha sorprès massa… — No. Ja … Continua la lectura de “Per què no pot ser Turull president i Borràs secretària general de JxCat?”

Els temps a venir

Léalo en español 1.  Lideratges autonòmics. Emmanuel Macron és un polític de dreta o d’esquerra? Aquesta és una pregunta recurrent ara que es torna a parlar d’ell amb motiu de les noves eleccions presidencials franceses. Macron va arribar a la presidència de França el 2017 després d’haver format part del govern socialista de François Hollande i posteriorment del que va dirigir un conegut dels catalans, el també socialista Manuel Valls. Nosaltres sabem que Valls ha estat l’aliat de la dreta més casposa de Catalunya —assistint a manifestacions, com va recordar-li recentment un oient de la ràdio francesa, al costat de Vox—.  No sabem … Continua la lectura de Els temps a venir

Junts i el Govern

Léalo en español “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”, això afirmava Joan Fuster al seu Diccionari per a ociosos (1970). El pensador de Sueca, de qui enguany es commemora el centenari del naixement i el trentè aniversari de la seva mort, l’encertava. Arran de la sortida de to de Gabriel Rufián, que si no era pactada amb la direcció d’Esquerra, ho semblava, molta gent va reaccionar amb vehemència a les xarxes socials per reclamar a Junts que sortís del Govern. La demagògia de Rufián és ara tan malintencionada com quan el 2017 va acusar Carles Puigdemont d’haver-se venut per 155 … Continua la lectura de Junts i el Govern

Es fa llarg esperar

Léalo en español A l’àlbum Electròccid àccid alquimístic xoc, publicat el 1975, Pau Riba hi cantava una cançó que després va popularitzar Maria del Mar Bonet: “Es fa llarg, es fa llarg esperar”. La lletra era, també, del gran poeta de la música psicodèlica i iconoclasta dels anys seixanta i setanta. Els dos primers versos són demolidors: “Oh que llarga es fa sempre l’espera / quan s’espera que vindrà el pitjor…”. El poema es clou amb quatre versos encara més aterridors: “… I ho veus tot, tot el món molt confós / perquè et trobes amb les portes closes / i … Continua la lectura de Es fa llarg esperar

Davant del mirall

Léalo en español 1. El futur no pinta bé. Això és el que es desprèn d’una enquesta de l’ICPS, un consorci adscrit a la UAB i a les mans dels socialistes des dels acords de Junts amb el PSC a la Diputació. Ho explico perquè, com tothom sap, les enquestes tenen pare i mare i per això cal llegir-les amb cura. En Francesc Abad fa anys que des del seu blog Dies de fúria, dies de glòria ens proporciona una lectura crítica de totes les enquestes que es publiquen. Abad no amaga les seves preferències, però aporta molta informació per fer una lectura crítica del devessall de … Continua la lectura de Davant del mirall

L’Esquerra encadenada

Léalo en español ¿És incoherent que Esquerra no vulgui pactar a Catalunya amb els socialistes si a Madrid ja hi pacten? Si en comptes de respondre des del partidisme ho féssim des de la lògica, la resposta hauria de ser afirmativa. Aquesta setmana hem pogut observar fins a quin punt l’aliança dels republicans amb els socialistes és ferma i deixa com una anècdota el pacte dels independentistes amb els socialistes a la Diputació de Barcelona. En quaranta-vuit hores, els republicans han donat via lliure a tres pressupostos. A l’Ajuntament de Barcelona —on Colau governa amb Collboni, no ho oblidem—, a la … Continua la lectura de L’Esquerra encadenada