Etiqueta: pobresa

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El dilema del rei Mides, o com repartir la prosperitat

agusticolomines

Des de l’escó 33 Catalunya creix. Ho diuen les dades macroeconòmiques, ho repeteixen els informes i ho celebren alguns discursos institucionals. La productivitat augmenta, el PIB avança amb més empenta que en altres territoris i l’economia catalana sembla haver deixat enrere, almenys en termes agregats, els pitjors anys de la crisi inflacionària. Però mentre el país creix, tot i que el sector industrial està estancat, la pobresa també ho fa. I aquesta és una d’aquelles paradoxes que no admeten gaires eufemismes. Les últimes dades publicades per l’Idescat ho deixen clar: després de quatre anys de descens, l’índex de pobresa o exclusió social … Continua la lectura de El dilema del rei Mides, o com repartir la prosperitat

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Infants sense sostre

agusticolomines

Des de l’escó 33 El debat sobre l’habitatge a Catalunya fa temps que s’ha desplaçat del terreny de les solucions al de les coartades. Tothom reconeix que hi ha una emergència, però pocs estan disposats a assumir les conseqüències polítiques d’afrontar-la. Mentrestant, la precarietat residencial avança i els seus efectes més devastadors es fan visibles allà on gairebé ningú no presta atenció: a l’escola. Quan una família viu sota l’amenaça d’un desnonament, l’escolarització dels infants deixa de ser un procés estable. No tan sols perquè canvia el domicili o el centre educatiu, sinó perquè es trenca la seguretat mínima sobre la … Continua la lectura de Infants sense sostre

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Pobresa, impostos i dependència

agusticolomines

Un 21,4 % de la població catalana té problemes per afrontar les seves despeses quotidianes com ara pagar el lloguer o la hipoteca. És més, un 12,1 % dels catalans amb feina remunerada no superen el llindar de pobresa. Són dades doblement preocupants. I és que l’informe INSOCAT 15, que és una actualització dels indicadors de pobresa i desigualtats analitzats temps enrere, constata que a finals del 2022 persisteixen els fenòmens que les darreres crisis —la financera a partir de 2008 i la de la covid-19 dels anys 2020 i 2021— han generat i agreujat. A Catalunya s’ha intensificat la pobresa, la … Continua la lectura de Pobresa, impostos i dependència

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La pobresa mata

agusticolomines

Léalo en español 1. La Catalunya postindustrial. Els diumenges faig turisme metropolità. Agafo la bicicleta (elèctrica, eh!) i vaig fins on les meves forces em permeten arribar. Tinc tirada a anar cap al Maresme. Ahir vaig tirar fins a una platja que freqüenta la gent naturista perquè em volia banyar a pèl, que és com gaudeixo més del mar i del sol. El trajecte seguint la línia de la costa i els carrils bici que hi ha habilitats et fa passar per davant del que abans havia sigut bona part de la franja industrial catalana. Encara s’hi poden veure els vestigis … Continua la lectura de La pobresa mata

Política, Política catalana1 comentari

Històries de Barcelona

agusticolomines

Léalo en español 1. Barcelona està en decadència. Per ser justos, Ada Colau només ha accelerat, per incompetència i dogmatisme, un procés de decaïment que fa anys que va començar. Barcelona és avui una ciutat de províncies de l’Espanya borbònica i no aquella capital de Catalunya que va imaginar l’emergent catalanisme de finals del segle XIX i principis del XX. Construir una gran ciutat era, juntament amb la industrialització i la nacionalització cultural, el trident que havia d’ajudar a la pervivència de Catalunya com una nació de la mediterrània dins d’un estat que, per vocació i estratègia, era centralista i homogeneïtzador. Espanya no ha … Continua la lectura de Històries de Barcelona

Conflictes, Política, Política internacionalDeixa un comentari

Immigració i llàgrimes de cocodril

agusticolomines

Léalo en español 1. Save the Children, una ONG ben coneguda, emet uns anuncis per televisió que quan els veig em posen de mal humor. No és que l’anunci em commogui, és que no suporto la càrrega emocional que vol transmetre per conscienciar-nos o per arrencar un donatiu a l’audiència. El primer anunci és el d’una nena de tretze anys que es diu Zahara i que explica que viu en un camp de refugiats, que el seu germà petit està malalt i que no tenen un metge per atendre’l. Al final es dirigeix a l’espectador plorant. El segon és el que es pot veure a … Continua la lectura de Immigració i llàgrimes de cocodril