Una mica de claredat

Léalo en español L’acord de claredat proposat per Esquerra Republicana és una estafa. Ho afirmo així de clar. No té suc ni bruc i és un esqueix, un altre!, de l’independentisme màgic. Tan màgic com la desobediència que no sap gestionar qui propugna aquesta via i l’excés d’heroisme li rebota com un bumerang. Clara Ponsatí va donar una lliçó de com es poden fer bé les coses i aprofitar una esquerda legal per desconcertar el rival, defugir la genuflexió i animar la tropa. De l’acció se’n desprenia la narrativa. Estiguin atents al que passarà avui i després comparin. 1. Desobeir depèn d’un mateix. … Continua la lectura de Una mica de claredat

Ferran Fullà, el poeta… el polític

El 29 d’agost de 1976 s’esqueia en diumenge. Si realment és el diumenge que va tenir lloc una de les sessions plenàries de l’Assemblea de Catalunya al convent de Pedralbes, aquell dia plovia a bots i barrals. Vaig anar cap a la reunió a peu des de la parada de l’autobús a la Diagonal, i hi vaig arribar xop de dalt a baix. Quan vaig arribar a lloc, en Domènec Font (1950-2011) i Ferran Fullà (1942-2023) ja estaven asseguts. M’havien guardat un lloc al seu costat. Els tres assistíem a la plenària en representació de Bandera Roja (jo més aviat les joventuts). Si realment … Continua la lectura de Ferran Fullà, el poeta… el polític

El ventilador Colau

Léalo en español L’inici gairebé immediat d’una nova campanya electoral ho distorsiona tot. Els partits tradicionals posen en marxa la maquinària de propaganda que bombardeja els ciutadans amb tota mena de demagògies. El dimarts posterior a la Setmana Santa vaig assistir a un esmorzar amb l’alcaldessa Ada Colau, organitzat per Nueva Economía Fórum, i Jordi Amat, presentador de la candidata dels comuns, va llegir-nos una peça literària digna de millor causa. Els oripells de l’Hotel Palace devien quedar impregnats de l’encens santificador que va distribuir sobre l’alcaldessa qui, amb la mateixa passió, ha deixat escrit que el procés ha estat una “confabulació d’irresponsables”. Com … Continua la lectura de El ventilador Colau

Pactes signats en paper mullat

Léalo en español En la política catalana, els acords són sempre paper mullat. Del pacte entre la CUP i ERC que havia de fiscalitzar el funcionament de la taula de diàleg aquesta primavera a canvi de la investidura d’Aragonès, no se’n canta ni gall ni gallina. Els setze folis del pacte ERC-CUP, signat el 21 de març de 2021, han tingut menys valor que el famós tovalló amb quatre gargots amb el qual es va formalitzar la contractació de Leo Messi a les instal·lacions del Reial Club de Tenis Pompeia, a Montjuïc. Almenys l’argentí, que llavors tenia tretze anys, va jugar … Continua la lectura de Pactes signats en paper mullat

La xavalla pressupostària

Léalo en español Llum verda als pressupostos amb una nova majoria. Com que Catalunya és un país sense poder, el Govern es comporta com una entitat administrativa, com una diputació general. Si Catalunya fos un país seriós, independent i amb un poder polític real, aquest Govern ja hauria caigut. El partit de l’oposició no l’hauria rescatat, com ha fet el PSC amb ERC. Al contrari, hauria forçat la convocatòria d’eleccions anticipades per mesurar la força de cadascú. ERC ocupa avui molts càrrecs —i això és el que fa bavejar els antics convergents—, però, com anys enrere, ocupar càrrecs no significa … Continua la lectura de La xavalla pressupostària

L’acord de claredat d’ERC

Quan no saps ben bé què fer, crees una comissió d’experts. Aquesta és la sortida que ha trobat el govern ultraminoritari d’Aragonès per avalar la proposta d’arribar a un “acord de claredat” amb l’Estat per pactar un referèndum d’independència. Aquest “acord”, que implicaria acceptar que amb un 50% de participació i un sí a la independència del 55% quedaria resolta la qüestió, no té el suport de cap grup. La majoria sobiranista del 52% al Parlament només va ser efectiva per repartir càrrecs, per començar, per investir president Aragonès, però no ha servit ni una sola vegada perquè els partits … Continua la lectura de L’acord de claredat d’ERC

Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

Conversem amb l’historiador Agustí Colomines, que ha publicat el dietari ‘Tot el que el cor s’estima’ (Lleonard Muntaner, 2022) Léalo en español Joan Simó i Rodríguez (@simo_cat) “A part de les guerres púniques, se m’ha atribuït de tot”. La frase és de Giulio Andreotti, però dubto que Agustí Colomines (Barcelona, 1957) tingués gaires problemes per fer-la seva. Si hom repassa les darreres dècades de la història de Catalunya, és ben possible que hi trobi el seu nom. Colomines ha estat secretari de Josep Benet, col·laborador d’Artur Mas, militant del PSUC, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, impulsor de JuntsxCat i, des … Continua la lectura de Agustí Colomines: “Si el món periodístic és sectari, el polític és caïnita”

Trias no serà alcalde…

Léalo en español Xavier Trias no serà alcalde. Hauria d’esdevenir-se un miracle perquè l’antic batlle de Barcelona per CiU recuperés la vara consistorial amb no se sap quin partit, vist que renega de Junts, o si més no d’aquella coalició de persones que van fer néixer Junts amb Puigdemont. El 2017 Junts era un moviment plural ideològicament, molt més semblant a la Convergència del 1974, o la Casa Gran del Catalanisme, que no pas el Junts que els està quedant al tàndem Turull/Rull i els seus adlàters. “Qui perd els orígens perd identitat”, cantava Raimon. Els orígens de Junts no … Continua la lectura de Trias no serà alcalde…

Hi havia una vegada…

Léalo en español Ho sabem des del 1985. El primer a denunciar l’espoli fiscal de Catalunya va ser Ramon Trias Fargas, en aquell temps diputat de CiU al Congrés espanyol. Ho va fer al llibre Narració d’una asfíxia premeditada. Les finances de la Generalitat de Catalunya, reeditat per l’Editorial Afers el 2011, a instàncies d’un servidor, just quan estava covant-se la revolta sobiranista que determinaria la dècada següent. La tesi del llibre era tan senzilla com provada. Que l’Estat aplica un “ofec” financer “premeditat” sobre Catalunya, i al mateix temps “abusa” del concepte de “solidaritat” per associar els catalans amb la idea … Continua la lectura de Hi havia una vegada…

La fi d’una il·lusió

Léalo en español La setmana passada, l’encara alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va despenjar amb unes declaracions sobre què votaria avui si es convoqués un referèndum per decidir la independència o no de Catalunya. A diferència de quan es va manifestar rotunda davant la consulta del 9-N de 2014, que es va decantar per votar “sí” a les dues preguntes, el 2017 no està gens clar què va votar. És veritat que des de l’Ajuntament de Barcelona es va facilitar la celebració del referèndum, com van fer molts altres alcaldes del país, però llavors per a Colau, “un vot … Continua la lectura de La fi d’una il·lusió