La nació és la revolució

Léalo en español Ho fan malament, però no són culpables de tot. Aquest podria ser el titular per resumir l’actuació, sempre discordant, de republicans, independentistes i anticapitalistes. Que la manera de fer i de presentar-se de les tres forces sobiranistes generi desconcert, no significa que se’ls hagi de donar la culpa de la incertesa actual. La causa del desgavell està molt repartida entre els tres partits, però cal reconèixer que és resultat de la impossibilitat de guanyar l’embat del 2017 i de la resistència de l’espanyolisme. L’independentisme va guanyar el referèndum, en un context anòmal, però és evident que no va … Continua la lectura de La nació és la revolució

En conseqüència… els pressupostos

Léalo en español Permetin-me que no els parli de l’Afganistan. Encara estic refent-me d’una conversa estiuenca a la Vall d’en Bas amb dos emprenedors que em van explicar les penúries econòmiques que estan passant i els menyspreus de l’administració viscuts en aquests temps de la covid-19. Ella, la més jove, gairebé ha perdut el negoci arran del confinament i d’una malatia greu que l’ha delmat; ell, que regenta un negoci considerat essencial, s’ha sentit abandonat completament i inclús perseguit per la inspecció de treball. No creguin que soc insensible a les penúries de l’Afganistan, un país que surt de la … Continua la lectura de En conseqüència… els pressupostos

La síndrome del vassall

Léalo en español 1. Hem inaugurat l’època de l’autonomisme màgic. Ho demostra la manera com s’està abordant el debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat. Per no acceptar la realitat, els neoautonomistes posen el carro davant dels bous. La Generalitat té unes competències aeroportuàries tan minses, tan poc determinants, que ni tan sols s’assabenta que la multinacional AENA ha decidit retolar la T1 de l’aeroport amb el nom oficial que també van decidir unilateralment i que cap estranger no retindrà mai de la vida. Abans de posar-se a discutir sobre el model econòmic que necessita aquest país, potser que comencéssim per … Continua la lectura de La síndrome del vassall

El general Prim i la bilateral

Léalo en español Pluja de milions per a l’ampliació de l’aeroport del Prat… el 2030. Nou anys d’espera, que es poden convertir en molts més si s’aplica el ritme de construcció de l’estació de la Sagrera. Podríem anomenar-lo Sistema Sagrada Família. D’aquí a cent anys tots serem morts. En el meu article anterior ja vaig advertir-los que no es fessin il·lusions. Que la delegació catalana sortiria de la reunió de la comissió bilateral Generalitat-Estat només amb un calendari. I així ha estat. Ja tenim una data. Una promesa sobre un projecte controvertit. Tot i que el principi d’acord sobre l’aeroport és resultat d’una negociació del … Continua la lectura de El general Prim i la bilateral

Retorn al futur

Léalo en español 1. El futur és dels que pensen en el que vindrà abans que ningú. Una política sense estratègia és mera tàctica. L’estratègia és, doncs, la previsió del futur. Només així és possible evitar caure en la xarxa de qui pensa millor i més ràpid que tu. Avui es reuneix, al palau de la Moncloa, la comissió bilateral Generalitat-Estat. L’última vegada que es va reunir va ser l’estiu del 2018, en plena ressaca de la repressió espanyola, i la part catalana era presidida per Pere Aragonès, Elsa Artadi i Ernest Maragall, en la condició de vicepresident, consellera de la Presidència … Continua la lectura de Retorn al futur

Enderrocar la memòria

“La multitud és sempre vora la violència”, fa un vers del darrer llibre de poemes de Joan Margarit, Animal de bosc (2021). Els humans som violents inclús quan ens discutim sobre aspectes immaterials. La memòria, per exemple. No soc tan pessimista com ho era Margarit quan en el mateix poema assegurava que “les multituds necessiten matar”. Tinc una opinió més positiva que ell del comú de la gent. Potser és perquè no tinc por al que soc i perquè em regeixo pels principis de la no-violència. La cultura de pau és un aprenentatge contra el pessimisme autoritari de Hobbes. L’amor al proïsme … Continua la lectura de Enderrocar la memòria

Comèdies

Léalo en español 1. El ministre de la Presidència i de Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va declarar fa poc que “el procés sobiranista s’està acabant”. No hi ha dubte que el nou PSOE, un cop liquidat l’equip que va portar Pedro Sánchez al govern, vol aprofitar la debilitat dels republicans i dels independentistes per acabar amb la nosa que ha estat el procés. Bolaños, a punt de fer quaranta-sis anys, ens proposa una cura de rejoveniment als més grans, perquè adopta la mateixa actitud que van tenir Mariano Rajoy i el PP davant les primeres manifestacions multitudinàries a Catalunya. Llavors no van … Continua la lectura de Comèdies

Recosir la unitat

Léalo en español 1. La tensió entre els dos dirigents de l’1-O és coneguda. Des que Oriol Junqueras va sortir de la presó en llibertat provisional, el president i el vicepresident del Govern del Referèndum han coincidit dues vegades. La primera a Waterloo, que es veu que va ser més personal que política. És curiós que optessin per celebrar un dinar d’amics quan, com és obvi, no ho són gaire. El president Puigdemont ja ha deixat clar què opina del seu antic vicepresident en els dos gruixuts llibres de memòries que, a parer meu, no era el moment de publicar. Va optar … Continua la lectura de Recosir la unitat

Habilidad y tesón en la Moncloa

Llegiu-lo en català 1. Pedro Sánchez es un superviviente. Lleva años superando la agonía, primero en el PSOE y después en las Cortes. Su liderazgo está lleno de sobresaltos y se forjó a la contra de los designios del oficialismo socialista, al que incomodaba, como ya ocurrió con José Luis Rodríguez Zapatero. El pasado sábado murió definitivamente el felipismo ante un sanchismo incipiente, fraguado con habilidad y tesón de quienes hoy son un lastre para el joven líder. El puigdemontismo ha vivido algo parecido en los últimos tiempos. Todas, o casi todas las ministras entrantes (aquí lo del cambio de género está justificado, pues la mayoría son mujeres), empezaron su carrera … Continua la lectura de Habilidad y tesón en la Moncloa

El control visible d’Esquerra

Léalo en español 1. Cada estiu, en arribar el mes de juliol, se celebra la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC). Quan es va fundar aquesta universitat, el 2004, desprenia l’aroma del tripartit. Encara el conserva atès qui integra la Junta Directiva i el Consell Rector, que encapçala el meu amic Jordi Serrano, on ara també hi és representada la CUP, almenys el sector més pusil·lànime. Tot ha canviat, per començar, l’opulència de la trobada, que ara és molt discreta i té una repercussió mediàtica limitada. La UPEC es va crear “com a resposta a la necessitat d’omplir un buit … Continua la lectura de El control visible d’Esquerra