Renzi, el valiente: el referéndum sí sirve

Matteo Renzi es el tercer primer ministro italiano que lo es sin pasar por las urnas. Antes lo fueron Mario Monti y Enrico Letta. No hay duda de que eso es una anomalía democrática que no debería producirse en los Estados de derecho. La falta de legitimidad de algunos gobiernos es preocupante, pero de momento parecía que este virus sólo afectaba a las dictaduras tipo China. La paradoja es que ahora a la gente le asusta lo que representa Donald Trump, como a mí, sin que se dé cuenta de que las reglas políticas norteamericanas le impiden extralimitarse. Renzi es … Continua la lectura de Renzi, el valiente: el referéndum sí sirve

El franquisme i el Rei. La conspiració del silenci contra l’independentisme

Léalo en español Ahir, diumenge 20 de novembre, i amb motiu del 41è aniversari de la mort del dictador espanyol Francisco Franco, el diputat del PDeCAT Francesc Homs va piular a Twitter la imatge de dos presidents franquistes del Congrés dels Diputats, dels quatre que va tenir. Les imatges anaven acompanyades del missatge següent: “Avui, 20-N. Al Congrés hi ha exposats franquistes a la paret, i dimarts alguns votaran que és normal jutjar per posar urnes. Segur que res a veure”. I tant que hi té a veure! Cap antic diputat de CiU, començant per Miquel Roca i Junyent, el retrat del qual penja a la … Continua la lectura de El franquisme i el Rei. La conspiració del silenci contra l’independentisme

Una de freda i una de calenta: el PSC i l’esquerra unionista

Léalo en español La setmana passada vaig publicar un article en què destacava el gest del PSCen votar en contra de la investidura de Mariano Rajoy, rebutjant així la decisió del PSOE d’abstenir-se i regalar el govern al PP. El motiu que em va empènyer a escriure aquest article va ser la poca sensibilitat que al meu entendre havia tingut el diputat republicà Gabriel Rufián en no tenir en compte que el PSC, tot i seure a la bancada del PSOE, no baixaria del burro. No necessito modificar ni una coma d’aquell escrit, a pesar de les crítiques —i els … Continua la lectura de Una de freda i una de calenta: el PSC i l’esquerra unionista

L’error, o no, de Gabriel Rufián

Léalo en español Suposo que molts independentistes van xalar escoltant l’abrandat discurs contra el PSOE que va pronunciar el diputat d’ERC al Congrés en la sessió d’investidura de Mariano Rajoy. L’endemà, un cop constatat que el PP es va alinear amb el PSOE contra els furibunds atacs del republicà, l’alegria dels independentistes radicals devia augmentar encara més. Tan sols Joan Tardà va intentar posar pomada a la ferida amb un seguit d’afectuoses piulades dirigides als socialistes. Quines coses, oi? El món al revés, atès que abans Tardà era l’home dels incendis, i en canvi ara sembla un moderat en contraposició amb el verb encès i populista del seu … Continua la lectura de L’error, o no, de Gabriel Rufián

El PSC i la catalanitat

Si es consuma la intenció del PSC de votar no a la investidura de Rajoy en contra del parer del “nou” PSOE, la crisi del model de relació que els socialistes catalans van pactar el 1977 amb els socialistes espanyols serà un fet. Serà la segona gran crisi política del sistema de partits polítics catalans, si descomptem la primera, la que el 1982 va destruir el PSUC, el partit dels comunistes catalans que ara volen imitar els comuns. Veurem si se’n surten, perquè el front nacional popular que propugnen forçosament ha de ser més tebi ideològicament. D’això, tanmateix, ja en … Continua la lectura de El PSC i la catalanitat

Las corridas como metáfora de la desconexión

En 1971, Manolo Escobar cantaba una de esas canciones cutres del tardofranquismo, cuya primera estrofa empieza así: “No me gusta que a los toros/ te pongas la minifalda (bis). /La gente mira parriba, /porque quieren ver tu cara/ y quieren ver tus rodillas. /Los niñatos tan pesaos/ no dejan de contemplarte./ Me rebelo y me rebelo, /y tengo que pelearme/ y a los toros no los veo./ Así que tú ya lo sabes,/ no te pongas minifalda,/ que los toros de esta tarde/ yo tengo ganas de verlos/ sin pelearme con nadie”. La cancioncita de marras, titulada La Minifalda, con … Continua la lectura de Las corridas como metáfora de la desconexión

Torna la Inquisició

Léalo en español La crisi del PSOE no és aliena a la crisi d’Estat dels últims temps, els inicis de la qual, diguin el que diguin els unionistes recalcitrants, es deuen a la força de l’independentisme català i a l’emergència dels nous partits que han esquerdat el bipartidisme gairebé perfecte d’antany. Encara que ho neguin, perquè no hi ha ningú que estigui en ple combat que reconegui que el seu adversari li està menjant el terreny, finalment la mobilització sobiranista catalana es va cobrar una primera víctima entre les files de la política espanyola: Pedro Sánchez. El ja exsecretari general … Continua la lectura de Torna la Inquisició

Presupuestos 2017: la hora de la verdad

Después de superada la cuestión de confianza y una vez celebrado el debate de política general en el parlamento, los grupos independentistas, que suman 72 de los 135 escaños, han conseguido imponer un nuevo relato con la concreción de la llamada hoja de ruta, cuya orientación se basa en la defensa a ultranza del referéndum como única solución posible al conflicto abierto entre Cataluña y España desde hace décadas si no centurias. El parlamento ha tomado muchas decisiones estos días, entre ellas la de aprobar las leyes de desconexión en junio del 2017 y acto seguido convocar el referéndum sobre … Continua la lectura de Presupuestos 2017: la hora de la verdad

PSOE: la guerra de les dues roses

Léalo en español Em sembla que era Ramón María del Valle-Inclán qui va dir que a Espanya es premia tot el que és dolent. I això que el gran autor teatral es va estalviar haver de patir, perquè es va morir el 1936, el que va passar a Espanya durant la Guerra Civil i després, amb el franquisme, un cop l’Estat va quedar en mans dels que vestien camisa blava i lluïen un ridícul bigoti que els perfilava el llavi superior. Si el bigoti de Hitler és la icona del nazisme, aquest bigotet ho és del franquisme. La literatura espanyola és … Continua la lectura de PSOE: la guerra de les dues roses

¡Vaya pitote en el PSOE!

La vicepresidenta del Gobierno en funciones —y va para largo, según parece—, Soraya Sáenz de Santamaría, insiste en que “a la soberanía nacional no se le pueden poner ni comas ni condiciones”. No le falta razón. Eso mismo podría suscribirlo cualquier soberanista catalán, pues para los independentistas la nación catalana tiene derecho a la autodeterminación, precisamente, porque es una nación y no esa región del noreste español si uno mira un mapa con criterios políticos centralistas y especialmente madrileños. El lenguaje siempre está teñido de intención. A ningún catalán se le ocurre pensar que Valencia es su “levante”, ese mítico … Continua la lectura de ¡Vaya pitote en el PSOE!