El avance independentista

A pesar de la sensación de desánimo y de los muchos errores cometidos por los partidos independentistas y la ANC, la gente, esa gente que año tras año se ha manifestado reclamando respeto e independencia, no desfallece. Al contrario. Del empate que registró la primera ola del barómetro del Centro de Estudios de Opinión (CEO) —45,3% a favor y 45,5% en contra—, se ha pasado, por primera vez, a una mayoría de catalanes que se muestra partidaria de la creación de un Estado independiente. Los favorables a la independencia son hoy, según los datos de la segunda ola del barómetro, … Continua la lectura de El avance independentista

Es veia a venir

Léalo en español 36.518.100 ciutadans espanyols han estat cridats a les urnes aquest 26-J, 7.148 més que en les eleccions del 20-D. 5.519.776 d’aquests electors són catalans, 3.345 més respecte de les darreres eleccions. D’aquest cens, 206.186 ciutadans amb nacionalitat espanyola són considerats “residents absents”; és a dir, que viuen a l’estranger i estan inscrits al CERA. La participació d’avui ha estat, però, molt inferior a la del 20-D. La baixada de la participació, per tant, ha perjudicat els partits que es presentaven com a alternativa al PP i al PSOE. Ni Unidos Podemos, i encara menys C’s, han aconseguit … Continua la lectura de Es veia a venir

La ruptura catalana

¡Qué manera de perder el tiempo! Al cabo de seis meses estamos donde estábamos. El sorpasso de Podemos al PSOE que auguraban las encuestas no se ha producido. Vaya error que han cometido Iglesias, Errejón y compañía. Las expectativas se han venido abajo porque la confluencia de Podemos con IU ha desplazado a los nacional-populistas hacia el comunismo. El bloque progresista español lleva años sin acordarse del PCE, digan lo que digan Julio Anguita y la gerontocracia intelectual habitual. Podemos ha ido perdiendo frescura con el tiempo y las prisas. La reacción de Pablo Iglesias no podía ser otra que la que ha … Continua la lectura de La ruptura catalana

Els vampirs surten de nit

Una reflexió sobre la desconfiança ciutadana en els afers públics amb motiu del dia mundial de les Nacions Unides per a l’administració pública El fervor per la transparència Un apunt que va publicar el Secretari de Transparència i Govern Obert del Govern el 10 de maig passat al blog de l’EAPC començava amb una bella metàfora: “Si il·luminem la foscor,  i els racons mal il·luminats, dificultarem l’ocultació dels corruptes, els moviments clandestins i el frau. Per entendre’ns, els vampirs no suporten la llum del sol”. Certament, els vampir no suporten la llum. Però és precisament per això que surten de … Continua la lectura de Els vampirs surten de nit

Per un tros de cuixa autonomista

Léalo en español És molt difícil governar amb un pressupost prorrogat. Qui afirmi el contrari, o no ha governat mai o bé menteix descaradament. És evident que els nous pressupostos permetien posar molts més recursos en mans de la societat, incloent-hi una oferta, per reduïda que fos, de llocs de treball públics. El Parlament no ho ha volgut. Bé, no ha estat ben bé així, el grup que no ho ha volgut és la CUP. Hi ha hagut una majoria parlamentària que va des del PP fins a CSQP, i des de C’s fins a la CUP passant pel PSC, que … Continua la lectura de Per un tros de cuixa autonomista

Qui s’ha begut l’enteniment?

Léalo en español Els primers dies de l’actual campanya electoral són avorrits i previsibles. Les enquestes anuncien inestabilitat, però no n’hi ha cap que posi en qüestió que el PP tornarà a guanyar. La incògnita, per tant, no és aquesta. Del que es tracta és de saber si finalment Unidos Podemos superarà o no el PSOE, que s’ha convertit en el partit regional andalús, per bé que a Catalunya aguanta l’estrebada millor fins i tot que CDC. Els convergents travessen una mala temporada per l’encadenament d’episodis d’una gran toxicitat: les acusacions de corrupció, la confessió de Jordi Pujol, la defenestració … Continua la lectura de Qui s’ha begut l’enteniment?

Manuel Castells i Jordi Borja en el 50 aniversari d’una gran mentida

Léalo en español A finals de la dècada dels anys seixanta, el Llibre roig de Mao va ser un catecisme per a molts joves inquiets i antifranquistes, sotmesos a una dictadura que hi ha qui vol endolcir per justificar l’injustificable. És el mateix exercici que fan alguns antics militants comunistes respecte del comunisme. L’excepcionalitat de la dictadura, que va tenir com a efecte que els comunistes s’afegissin a la lluita per la democràcia abans que propugnar cap mena de revolució, no va evitar les disputes ideològiques internes entre els comunistes, abrandadament dogmàtics en gairebé tots els aspectes. Malgrat l’estrepitós fracàs del Gran Salt Endavant i … Continua la lectura de Manuel Castells i Jordi Borja en el 50 aniversari d’una gran mentida

Ada Colau “gatopardista”

No hay duda de que Ada Colau es una gran operación de mercadotecnia. Su propuesta de “gobierno del cambio” para Barcelona compartido con PSC y ERC es el último ejemplo de gatopardismo. Ustedes ya conocen el cuento: “cambiar algo para que nada cambie”, que tiene su origen en la paradoja expuesta en la novela El gatopardo, del escritor italiano Giuseppe Tomasi di Lampedusa (1896-1957). La cita original expresa la siguiente contradicción aparente: “Si queremos que todo siga como está, es necesario que todo cambie”. “¿Y ahora qué sucederá? ¡Bah! Tratativas pespunteadas de tiroteos inocuos, y, después, todo será igual pese … Continua la lectura de Ada Colau “gatopardista”

En busca del Pujol perdido

Francesc-Marc Álvaro es un periodista de ideas. Incisivo, agudo, provocador, Álvaro es seguramente uno de los mejores articulistas de su generación. Su capacidad para pensar el presente en clave histórica está probada y no voy a ser yo quien lo desmienta. Al contrario, como historiador que soy disfruto con sus artículos, digamos, historicistas. Hasta aquí los merecidos elogios a mi amigo Álvaro. Hoy, sin embargo, voy a discrepar de lo que expuso en su último artículo, “El nuevo Pujol se llama Colau“. Álvaro sostiene esa afirmación tan rotunda en una premisa que no comparto en absoluto: “La autoridad que tenía Pujol en 1980 —escribe—, … Continua la lectura de En busca del Pujol perdido