Vosaltres, els antipujolistes

L’antipujolisme ha ressuscitat. Aprofiten el frau de Pujol, que es barreja amb el presumpte enriquiment il·lícit dels fills, per comparar-lo amb Franco, com ha fet, sense empatxar-se, el catedràtic Andreu Mayayo. Hi ha qui pica contra el president Mas i diu que la seva vida política s’esgotarà amb aquesta legislatura perquè és un simple epígon del pujolisme, López Burniol dixit. La confessió de Pujol ha tret a passejar l’antipujolisme psicodèlic, refugi dels frustrats, que va arribar a tenir vida pròpia en forma d’una fraseologia que gairebé fregava la categoria d’ideologia. La tesi dels antipujolistes és que aquest és un país màfia, … Continua la lectura de Vosaltres, els antipujolistes

La confessió i l’herència

Jordi Pujol no és Helmut Kohl. Ni Catalunya és Alemanya. El novembre de 1999 la CDU va ser sacsejada per les ramificacions d’una investigació parlamentària sobre la donació, de prop d’un milió de marcs, feta al partit per un fabricant d’armes el 1991. Una transferència de diners que no havia estat declarada al fisc i que, segons sembla, estava directament relacionada amb l’aprovació per part del govern de Kohl de la venda a l’Aràbia Saudita de 36 carros de combat, i un compte molt més gran, de 40 milions d’euros, pagats pel llavors govern francès de François Mitterrand per la … Continua la lectura de La confessió i l’herència

30-J: patriotas vs. nacionalistas

Los presidentes del Gobierno español, Mariano Rajoy, y el catalán Artur Mas, mantendrán una reunión en Madrid la semana próxima. Está claro de qué hablarán, del conflicto planteado desde Catalunya.Se equivocará Rajoy si cree que el conflicto es entre Mas, como representante de los nacionalistas, y el PP. Lo que enfrenta a la mayoría de catalanes con el Estado es mucho más profundo. En Catalunya existe un núcleo unionista importante que se ha constituido en guardián de los intereses del Estado por encima de cualquier cosa. Es lo que ha representado tradicionalmente el PP catalán, aunque ahora vaya acompañado de C’s, … Continua la lectura de 30-J: patriotas vs. nacionalistas

Sospechosos habituales

Las diferentes teorías del derecho corrector reconocen una serie más extensa o más reducida de injusticias que dan origen al derecho a la secesión. El catedrático de la Universidad de Duke (EE UU), Allen Buchanan, es unos de esos teóricos, cuyos preceptos son utilizados a menudo por los contrarios a ese derecho. Les resumo lo que dice. Buchanan reconoce cuatro tipos distintos de injusticia que podrían justificar la secesión, la denominada “causa justa”. Primera injusticia: anexión injusta del territorio de un Estado soberano. Segunda injusticia: violaciones a gran escala de derechos humanos fundamentales. Tercera injusticia: redistribución discriminatoria continuada y grave (distribución de los recursos del Estado que perjudica de manera … Continua la lectura de Sospechosos habituales

El felipismo inmovilista

La política española y la catalana andan un poco revueltas. O mucho, según se mire. Lo de la abdicación del rey y la precipitada coronación de Felipe VI denota que algo no iba bien en las altas esferas del Estado. Cambiar de rey casi de la noche a la mañana cuando no es precisamente ésta la tradición de la monarquía española es un síntoma indiscutible de que el régimen de la transición, el continuismo juancarlista, ha llegado a su fin. Al antiguo rey, ahora que ya no es inviolable, las demandas se le acumulan: de paternidad, por enriquecimiento ilícito y por su evidente complicidad con el … Continua la lectura de El felipismo inmovilista

Iceta i la deriva del PSC

El 13 de juliol del 2011 vaig publicar a les pàgines d’aquest diari l’article El PSC i la centralitat política. Hi comentava la pèrdua progressiva d’influència d’un partit que en altres èpoques ha estat hegemònic en tots els àmbits de poder: al govern de l’Estat, a la Generalitat, a la gran majoria dels grans ajuntaments catalans o a la cobejada Diputació de Barcelona. Fins i tot abans del novembre del 2010, quan es va acabar l’experiment del tripartit, les patacades electorals del PSC havien estat constants. Malgrat aconseguir governar, no va guanyar ni les eleccions del 2003 (va obtenir 42 escons) … Continua la lectura de Iceta i la deriva del PSC

El rey, CiU y el “establishment”

El reinado de Juan Carlos de Borbón es la historia de cómo el hombre designado por Franco consiguió ser aceptado por la inmensa mayoría de partidos políticos de la transición. En 1978, cuando se aprobó la nueva Constitución, la monarquía española recibió el apoyo de 325 diputados, de los 345 presentes, repartidos entre los grupos UCD, AP, PSOE-PSC, PCE-PSUC, PSP-US, PSA, PDC, UDC-IDCC, Candidatura Aragonesa Independiente de Centro, antecedente del PAR, y la Candidatura Independiente de Centro, de José Miguel Ortí Bordas. En contra votaron 6 diputados y 14 se abstuvieron. Los votos negativos correspondieron a los diputados de AP Gonzalo Fernández … Continua la lectura de El rey, CiU y el “establishment”

Catalunya dins l’Europa dels extrems

El terrabastall pels resultats electorals a França i Grècia és espectacular i agut. Fa més que bo el pronòstic que vaig escriure en l’article La vuelta de los extremos. Hi augurava la pujada dels partits extremistes, de dreta i d’esquerra, a França, la Gran Bretanya, Grècia i Holanda. Només he errat en el cas holandès, cosa que celebro, perquè el partit de Geert Wilders no ha avançat tant com es preveia, però en canvi hem d’afegir a l’èxit dels partits extremistes el Partit Popular Danès de Morten Messerschmidt i l’entrada dels euroescèptics i els neonazis alemanys al Parlament Europeu. Els partits tradicionals de l’Europa que … Continua la lectura de Catalunya dins l’Europa dels extrems

Nebots valencians

A principis d’abril, TV3 va estrenar el programa Cosins germans, “una road movie lúdica, d’oci, gastronòmica i cultural que transita a camí entre les comarques de Catalunya i del País Valencià”, segons deia el reclam propagandístic, els protagonistes de la qual són Empar Moliner i Ferran Torrent, dos escriptors que en cada capítol ens plantegen una peculiar competició a la recerca de quin dels dos països, el català o el valencià, és més singular en la seva cultura entesa en un sentit popular i no tan sols idiomàtic o llibresc. Com que Moliner i Torrent són persones ocurrents i creatives, el programa és … Continua la lectura de Nebots valencians

Marrar el diagnòstic

El diumenge 6 d’abril es va celebrar al Palau de la Generalitat l’acte commemoratiu del centenari de la Mancomunitat. Com som un país tan “demòcrata” i tan poc protocol·lari, vaig coincidir pujant les escales, com aquell qui diu fent cua, amb el president Pujol i la seva dona. El breu trajecte fins al Saló de Sant Jordi no donava per a gaire cosa més que per a una salutació. Però el president no desaprofita mai cap ocasió i em va fer la pregunta que fa tothom: “Què? Com ho veus això?” I jo vaig respondre amb una evasiva: “Déu n’hi … Continua la lectura de Marrar el diagnòstic