La batalla de la sobretaula

Léalo en español   ¿Per què deu ser que el moviment sobiranista actual s’ha donat a conèixer al món com la “revolució dels somriures”? Doncs perquè la gent vol arribar a la independència amb pau. Només es burlen d’aquest capteniment els que es passen el dia bavejant per ser més èpics que els seus pares, encara que fossin feixistes. Demostren fins a quin punt aquest país ha estat víctima de les intransigències. Els mesos de juliol a Catalunya sovint porten desgràcies. Els mesos de juliol de 1909 i de 1936 van ser malastrucs. El record de la Setmanajuan  Tràgica i … Continua la lectura de La batalla de la sobretaula

No hay vuelta atrás

¿Qué esperan los unionistas del Ejecutivo que preside Mariano Rajoy?Supongo que un milagro. Mientras tanto arremeten contra los soberanistas y, en especial, contra el presidente Carles Puigdemont porque no se deja amedrentar por la persecución policial y judicial. Los unionistas catalanes, porque con los españoles no vale la pena hablar hasta que no cambien de actitud, deberían exigir con coraje al gobierno del PP que respete la democracia, que es lo que exigen al soberanismo, y se siente a negociar. Si lo exige Angela Merkel, que le pide a Rajoy que nadie en el Ejecutivo “cometa excesos”, ¿qué no deberían … Continua la lectura de No hay vuelta atrás

L’apocalipsi de l’endemà

Léalo en español El Llibre de les revelacions o de l’Apocalipsi, atribuït a l’apòstol Joan, l’Evangelista, comença i acaba amb una carta. Entremig, l’opuscle es divideix en dues parts. La primera es refereix a la situació present de les comunitats cristianes d’Àsia; la segona, a una persecució insidiosa i sagnant, que estava a punt de començar. Totes dues parts es proposen de mantenir la fidelitat dels creients, anunciant-los el desenllaç darrer d’aquella història, la batalla de l’Harmagedon, el lloc on tot havia d’acabar. Des d’aleshores, el mot apocalipsi s’empra per a designar una catàstrofe de dimensions colossals i tràgiques. Si … Continua la lectura de L’apocalipsi de l’endemà

Més Trias Fargas, si us plau

Léalo en español ¿S’ha resolt la crisi que va encetar el conseller Baiget amb tota la intenció del món? Aparentment, sí. I si es demostra que no és tan sols una sortida en fals, amb més motiu. Abans d’ahir, dissabte, el Consell Nacional dels demòcrates va escenificar la catarsi de la unitat. Menys Baiget, que no va assistir-hi, tots els implicats en la resolució del conflicte van voler deixar clar que anaven a l’una. Que desautoritzaven les especulacions sobre el PDeCAT i les divisions internes. Però en el partit que dirigeix Marta Pascal roman la pregunta inicial. El PDeCAT viu … Continua la lectura de Més Trias Fargas, si us plau

Les mentides unionistes

Léalo en español Des que s’ha reeditat el llibre Verdad y mentira en la política (La página indómita), tothom parla de les tesis que Hannah Arendt va defensar en els dos assajos que conté aquesta obra. Jo també en vaig parlar en un article publicat en aquest mateix diari, Justícia i postveritat, per destacar que Arendt havia sabut distingir molt clarament entre opinió i veritat. Esborrar la línia divisòria entre la veritat de fet i l’opinió —deia llavors— és una de les moltes formes que pot adquirir la mentida. Ara afegeixo que recórrer a la mentida no és tan sols … Continua la lectura de Les mentides unionistes

L’esquerra unionista

Léalo en español   El diputat Gabriel Rufián és un agut piulador. Acostuma a resumir en 140 caràcters allò que vol dir, la qual cosa no sempre és fàcil. Més enllà de la demagògia que sovint acompanya el seu verb, de vegades l’encerta. Twitter és el regne de la síntesi, de les idees condensades i les reflexions rotundes. Cal aprendre a resumir, a treure paraules sense restar sentit a la frase. Cal evitar adjectius innecessaris, buscar sinònims més breus, esquivar paraules òbvies; en definitiva, agusar l’enginy. Twitter és la xarxa de l’espontaneïtat… meditada. “El diputat Gabriel Rufián és un agut … Continua la lectura de L’esquerra unionista

Diálogo sin trampas

El Gobierno de Mariano Rajoy invita al presidente Carles Puigdemont a debatir su propuesta de referéndum en Cataluña en las Cortes Generales. Según la vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, este tipo de cuestiones han de ser dialogadas en las Cortes, al ser éste el “cauce democrático” donde se pueden debatir y considerar entre todos los actores políticos. ¡Fantástico! Nunca es tarde cuando la dicha es buena, aunque Francesc Homs, hoy condenado y desprendido de su acta de diputado por la consulta del 9-N, y Xavier Domènech, tiempo atrás ya reclamaron una comisión para debatir en el Congreso de … Continua la lectura de Diálogo sin trampas

Cap on va Catalunya?

D’Orient ens ha vingut que les flors tinguin significat, que esdevinguin un llenguatge, i aquesta idea s’ha transmès de generació en generació, de cultura en cultura, passant per l’Antic Egipte, l’Edat Mitjana, el Renaixement, fins a arribar al Romanticisme, època aquesta en què va tenir el seu màxim apogeu. Les flors ens diuen coses. Hi ha roses de molts colors. N’hi ha de grogues, de liles, de taronges, i fins i tot de grises. Però els colors més coneguts de les roses són el blanc, el rosa, el vermell i el negre. Cada color designa un estat d’ànim, un sentiment, … Continua la lectura de Cap on va Catalunya?

“El referèndum no posarà ningú en perill”

 Albert Solé Fa poc més d’un any que va ser nomenat director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya amb l’objectiu d’impulsar una renovació a fons de la institució que forma els funcionaris. Agustí Colomines (Barcelona, 1957), professor d’història contemporània de la UB, també va ser l’home escollit per Artur Mas per donar forma a la Casa Gran del Catalanisme a través de la direcció de la Fundació CatDem de Convergència (2007-2013). ¿La reforma de l’Escola d’Administració Pública que preparen tindrà sentit sense independència? Sí. És cert que el motor que ha permès fer aquest canvi és el procés, però la … Continua la lectura de “El referèndum no posarà ningú en perill”

2017: L’any decisiu. O caixa o faixa

Léalo en Español Arrenca el 2017 de la mateixa manera que va acabar l’any anterior i l’altre i l’altre, fins a remuntar al 2012. De fet, l’actual cicle polític va començar fa més d’una dècada, el 2005, quan el 19 de desembre d’aquell any es va crear la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), l’antecedent de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb l’objectiu de convocar una gran manifestació sota el lema “Som una nació i tenim el dret de decidir” en defensa de l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005. La PDD va agrupar unes … Continua la lectura de 2017: L’any decisiu. O caixa o faixa