Home

Léalo en español

© Guillem Bigas

© Guillem Bigas

 

¿Per què deu ser que el moviment sobiranista actual s’ha donat a conèixer al món com la “revolució dels somriures”? Doncs perquè la gent vol arribar a la independència amb pau. Només es burlen d’aquest capteniment els que es passen el dia bavejant per ser més èpics que els seus pares, encara que fossin feixistes. Demostren fins a quin punt aquest país ha estat víctima de les intransigències. Els mesos de juliol a Catalunya sovint porten desgràcies. Els mesos de juliol de 1909 i de 1936 van ser malastrucs. El record de la Setmanajuan  Tràgica i de la Guerra Civil no aporten res de bo a la memòria dels catalans i catalanes. Al contrari. Avui, en canvi, dia 31, és l’últim dilluns del mes de juliol del 2017, que ha estat agitat però pacífic malgrat les arbitrarietats policials

“La calor s’apodera d’una Espanya que continua essent un Estat amb dèficits democràtics estructurals”

La calor s’apodera d’una Espanya que continua essent un Estat amb dèficits democràtics estructurals, especialment en l’àmbit de la justícia, que és el recurs que està utilitzant el Govern de Mariano Rajoy contra el sobiranisme i el Govern Puigdemont. El Consell d’Europa va emetre un informe sobre la justícia espanyola l’octubre del 2016 realment demolidor. No li agradava llavors —i això no ha canviat, per tant no li agrada— el sistema d’elecció dels alts funcionaris de la judicatura (presidents dels tribunals provincials, superiors, Suprem…) i denunciava que no se segueixen uns criteris objectius d’elecció que “no suscitin cap dubte sobre la seva independència, imparcialitat i transparència”. La justícia no només ha de ser independent, sinó que també “ho ha de semblar”, alertaven els experts. I és que Espanya és a la cua en percepció d’independència judicial, en la posició 25 de 28 del rànquing europeu.

“Avui, dia 31, és l’últim dilluns del mes de juliol del 2017, que ha estat agitat però pacífic malgrat les arbitrarietats policials”

Ens queixem de Polònia, però Espanya fa anys que té una justícia injusta, heretada de la dictadura. Espanya no surt gaire ben parada de la classificació del Fòrum Econòmic Mundial, ja que està situada en el lloc 97 de 147. El 75% dels magistrats enquestats consideren que no es protegeix prou la seva independència. I quant a la corrupció, ara que ja sabem que l’Audiència Nacional tracta els testimonis de manera diferent segons el rang, l’ONG Transparència Internacional afirma que la lluita contra la corrupció a l’Estat espanyol és pitjor que a Botswana, Qatar, Taiwan i Puerto Rico, i està al mateix nivell que Cap Verd i Dominica. Ai las, fins i tot Veneçuela surt més ben parada. La darrera vegada que Europa ha advertit Espanya sobre les arbitrarietats judicials va ser el mes de juny passat. El Tribunal d’Estrasburg va condemnar Espanya per no deixar que l’expresident del Parlament basc Juan María Atutxa es defensés en una vista abans de ser inhabilitat per part del Tribunal Suprem l’abril del 2008 per no haver il·legalitzat el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak (SA), que va substituir Batasuna el 2003. Espanya és capaç de fer el que sigui per preservar la seva sagrada unitat.

Aquesta colla de babaus, els mal anomenats progressistes, que veuen tots els mals en el PP sense voler reconèixer que el PSOE pateix del mateix mal i que durant els primers catorze anys de governs socialistes (1982-1996) no va rectificar la indefensió ciutadana ni el sistema judicial corromput. Aquests progressistes són incapaços de reconèixer que han passat per alt, sense escandalitzar-se, el que José Amedo explica amb molta desimboltura en un llibre que és un insult a la intel·ligència ja des del títol, Cal viva, publicat el 2013. ¿Qui ha investigat els dirigents del PSOE que, segons Amedo, van decidir assassinar Santiago Brouard el 1984? Si José Millán-Astray va cridar “Viva la muerte, muera la inteligencia” el 12 d’octubre de 1936 davant el claustre de la Universitat de Salamanca, a l’Hotel Ercilla de Bilbao els socialistes bascos, amb els exaltats Ricardo García Damborenea i Julián Sancristóbal al capdavant, van decidir crear els GAL i convertir-se així en una banda terrorista com ho era ETA. Cap jutge ho ha volgut esclarir mai del tot. I se n’han fet càrrec nou! Felipe González, Alfonso Guerra i Ramón Jáuregui, entre altres còmplices encara vius, són d’aquells escarabats de cuina que sempre han sabut córrer per amagar-se quan algú gosa encendre el llum. Kapuscinski deia que aquesta és la missió dels periodistes. Per desgràcia, a Espanya el periodisme fa anys que està en crisi.

“Els hereus del franquisme de seguida es llancen als braços de la Legió o de la Guàrdia Civil. Els socialistes són més subtils, però quan els convé són igualment casernaris”

La Guàrdia Civil, aquell cos armat que l’estiu del 1936 no va adherir-se als militars revoltats, almenys a Catalunya, i que Franco va convertir posteriorment en un pilar de la dictadura, torna a actuar per lliure per intimidar alts càrrecs del Govern i persones de la societat civil que defensen solucionar el cas català mitjançant l’exercici de la democràcia i no pas de la violència. A Espanya, a aquella Espanya que domina l’oligarquia financera i mediàtica que està al seu servei, els problemes acostumen a resoldre’s per la brava. Els hereus del franquisme de seguida es llancen als braços de la Legió o de la Guàrdia Civil. Els socialistes són més subtils, però quan els convé són igualment casernaris. Si la resposta del PSOE a l’assassinat d’Enrique Casas va ser organitzar un grup contraterrorista, quina resposta pretenem que ofereixin ara? Miquel Iceta, que va treballar al Departament d’Anàlisi del gabinet de la Presidència del Govern espanyol entre el 1991 i el 1995, podria fer-nos-en un breu resum. Segur que sap alguna cosa dels tripijocs dels governs de Felipe González.

En fi, demà començaré les breus vacances caniculars. Enguany seran curtes, perquè els esdeveniments polítics no s’aturen amb la calor de l’estiu. Espero retrobar-los el proper mes de setembre. Entretant, gaudeixin d’uns merescuts dies de lleure. En falten 62 per al referèndum i queda molt per fer. El Govern posarà les urnes, vostès aprofitin les llargues sobretaules d’agost per animar els amics i coneguts perquè vagin a votar l’1-O, tant si és a favor com en contra de la independència.

Publicat a elnacional.cat, 31/07/2017

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s