Stalin era un dictador, Mao també

Ho confesso d’entrada, perquè ningú no m’ho retregui: quan era jove vaig militar en una organització maoista. Era Bandera Roja, nascuda a Barcelona la tardor de 1968 d’una escissió del PSUC, amb un nucli d’universitaris aplegats al voltant de Jordi Borja, Jordi Solé Tura i Alfonso Carlos Comín. Com tantes coses d’aquells anys, Bandera Roja era filla de la Revolució Cultural xinesa i, sobretot, del Maig francès. A París, maoistes i trotskistes havien posat la veu cantant de la revolta. André Glucksmann —pare de l’actual candidat socialista a l’Elisi— militava a la Gauche prolétarienne de Benny Lévy i Alain Geismar, … Continua la lectura de Stalin era un dictador, Mao també

Torna Orwell

Léalo en español Ahir, 14 de juliol, s’esqueia el 232 aniversari de l’assalt a la Bastilla. No és una commemoració rodona, però, atès que el món no va bé, com ja va preveure Tony Judt, reivindicar avui la Revolució Francesa és més necessari que mai. El segle XX va violentar l’esperit de la Il·lustració amb les ideologies totalitàries que no han desaparegut al segle XXI. L’ascens de l’extrema dreta arreu n’és un símptoma. Qui no entengui que la Xina és una amenaça, perquè és l’estat comunista —i per tant dictatorial— més gran i poblat del planeta, és que no ha entès que … Continua la lectura de Torna Orwell