Si ets progressista… indigna’t

Léalo en español 1. Si ets realment progressista, el més natural és que estiguis a favor de la independència de Catalunya. L’autoproclamat constitucionalisme —que no és altra cosa que l’espanyolisme de tota la vida que s’oposa a resoldre el conflicte actual per la via de l’autodeterminació—, una vegada i altra recorre al Tribunal Constitucional per ofegar l’autogovern. La setmana passada es va poder tornar a veure quan l’alt tribunal va deixar sense efecte el decret de mesures urgents per a la millora de l’accés a l’habitatge, el decret 17/2019, aprovat pel govern de la Generalitat el desembre del 2019 i ratificat pel Parlament el febrer … Continua la lectura de Si ets progressista… indigna’t

Una confabulació narcòtica

Léalo en español El 14 de juny del 2006 es va celebrar a l’Auditori de Barcelona l’acte central de la plataforma Estatut, jo sí. Vam conduir-lo la periodista Rosa Cullell —que aleshores era directora general del Liceu— i un servidor, que en aquell temps dirigia Unescocat. Entre els assistents hi havia el president Pasqual Maragall i l’expresident Jordi Pujol i polítics del PSC, CiU i ICV: Manuela de Madre, José Montilla, Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida i Jordi Guillot, entre d’altres, cap dels quals és avui un polític en actiu. Només Montilla és un supervivent gràcies a les portes … Continua la lectura de Una confabulació narcòtica

La síndrome ERC

Léalo en español El matí de l’11 de maig del 2006, el MHP Pasqual Maragall va notificar que expulsava ERC del tripartit. Va ser un xoc. El Pacte del Tinell amb ERC havia durat dos anys i mig. La raó de la crisi governamental era l’aprovació de l’Estatut i el pacte bilateral Mas-Rodríguez Zapatero. Josep-Lluís Carod-Rovira, llavors màxim responsable d’ERC, va atribuir l’expulsió del Govern del seu partit a la submissió del PSC a Madrid i va aprofitar l’ocasió per fer una crida a votar no al referèndum. Van sortir del Govern els sis consellers d’ERC i també tots els directors generals … Continua la lectura de La síndrome ERC

(in)justícia

Léalo en español El Tribunal de Luxemburg ha de sentenciar avui el cas d’Oriol Junqueras, que establirà jurisprudència per a Carles Puigdemont i Toni Comín i també per a Clara Ponsatí, si és que finalment esdevé eurodiputada. No sé què passarà, però si, com diuen els experts, Junqueras té immunitat, el govern espanyol tindrà un problema. O no, perquè la justícia a Espanya es reparteix a la carta. Espanya està fora de les coordenades normals dels estats democràtics. A més, la justícia i el TC estan tan polititzats, que tres magistrats del TC, del sector progressista —ara al servei del … Continua la lectura de (in)justícia

Bloqueig i més bloqueig

Léalo en español El règim del 78 cau en barrina. S’està entrant en la fase final. Ja veurem com acaba. El primer indicador no pinta bé, perquè a Espanya la crisi sistèmica transporta la política cap al passat, cap al franquisme, com es constata amb l’alça de Vox. La dreta del quitrà, la que empastifava els antifranquistes, ja és aquí. A Catalunya la crisi del sistema també és total, però per raons ben diferents. L’independentisme, en totes les seves versions, és majoritari. I ja sabem que l’independentisme és, a més, republicà. L’altre indicador que el règim constitucional monàrquic s’està esquerdant … Continua la lectura de Bloqueig i més bloqueig

O guerra o política

Léalo en español “Què seria de nosaltres sense un bell somni?”. Així fa un vers d’una cançó de Joan Manuel Serrat. Sovint és més fàcil evocar la llibertat amb poesia que assolir-la de veritat. La literatura no pot substituir mai la política. De fet, és la bona política la que inspira la literatura. A la mateixa cançó, Serrat també observa que “per construir un bell somni / el primer que cal és estar despert, / mà ferma per dur les brides / i fer-se un projecte a mida / comptant que tot s’encongeix”. Només els idealistes i els dogmàtics es … Continua la lectura de O guerra o política

President de l’excepcionalitat

Léalo en español A les 12.03 h d’aquest dissabte ha començat el segon intent d’investidura d’un candidat de la coalició de Junts per Catalunya. El primer, el de Jordi Turull, va frustrar-lo el jutge Llarena, que va engarjolar el candidat entre la primera i la segona votació. Avui és Quim Torra qui ho intenta. Hi ha hagut dos candidats més que no han pogut prosperar. Per començar, Carles Puigdemont, que no ha pogut ser restituït perquè l’Estat ha fet tot el possible per evitar-ho. La darrera cosa, la impugnació de la reformada llei de la Presidència davant el Tribunal Constitucional. … Continua la lectura de President de l’excepcionalitat

L’U de Maig i la República

Léalo en español Espanya ens roba! Això ho saben tots els catalans que no estan narcotitzats per Tele 5 o Antena 3. Espanya ens empobreix, per tant. Ara, a més, també sabem que el govern del PP vol imposar-nos un model social reaccionari. I és que la setmana passada, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs de l’Estat contra la llei catalana que garanteix l’accés sanitari universal. L’alt tribunal espanyol suspèn la vigència i l’aplicació dels articles impugnats de la normativa, a l’espera que hi hagi una sentència definitiva. De què serveix tenir un Parlament autonòmic si el Tribunal Constitucional, a instàncies … Continua la lectura de L’U de Maig i la República

Cal un Govern

Léalo en español Elsa Artadi, la líder de JuntsxCat a qui tothom ataca, uns amb insults masclistes i uns altres amb imbecil·litats, aquest cap de setmana ha advertit el president del Parlament, un home que va per lliure i que és un dels responsables de la paràlisi institucional actual, el que és de calaix: que l’estratègia jurídica de Puigdemont ha de passar pel vistiplau dels seus advocats. Atès que l’estratègia jurídica de cada encausat és decidida pels advocats de cadascú, l’exalcalde de Sarrià de Ter hauria d’anar en compte amb el que fa. Vejam si per protegir-se de la possible … Continua la lectura de Cal un Govern

L’imperatiu del dogma

Léalo en español El govern espanyol vol espantar els independentistes. Des del 27 d’octubre ha posat en marxa una política repressiva que es va estenent a poc a poc a tots els àmbits de la societat. Als polítics i líders cívics del sobiranisme, en primer lloc; però també a comandaments policials, escriptors, mecànics, funcionaris i a qui faci falta per tallar la gangrena separatista, per dir-ho com ho dirien ells. Tenen molts còmplices, dins i fora de Catalunya, per criminalitzar l’independentisme. No és nou, perquè al País Basc, amb l’excusa del terrorisme —que és un recurs polític inacceptable, almenys per … Continua la lectura de L’imperatiu del dogma