Ja n’hi ha prou de tantes hòsties

Léalo en español No conec Marta Gambín. Només sé que escriu a Revers, el suplement cultural d’aquest diari. Fa uns dies ens va oferir un article, per a mi molt divertit, sobre la fatiga que li provoquen “els culturetes elitistes”. Aquesta dona no sap fins a quin punt comparteixo la seva mandra davant l’exhibicionisme erudit de segons qui. Més enllà que sigui veritat o no el que explica d’ella mateixa, que tant se val, perquè sovint cal recórrer a la ficció per mostrar una paradoxa, Gambín posava damunt la taula un dilema etern, que cada generació debat amb fúria desbocada: la separació entre … Continua la lectura de Ja n’hi ha prou de tantes hòsties

Que ve el llop!

Léalo en español El nacionalisme espanyol existeix. Ho ha explicat molt bé el professor Xosé M. Núñez Seixas a Suspiros de España: El nacionalismo español 1808-2018 (Crítica). Els partits que disposen d’un estat no necessiten proclamar-se nacionalistes, amb recórrer a l’eufemisme patriota en tenen prou. La mera lleialtat a un estat constituït i a la seva llei fonamental fa dels nacionalistes uns bons defensors del patriotisme cívic, allunyat del nacionalisme. El virtuosisme del plantejament té mèrit, tant com el que demostren tenir els que pretenen afirmar que existeix un catalanisme sense nacionalisme. No tots els nacionalismes són idèntics, això també ho sabem, i inclús ideològicament … Continua la lectura de Que ve el llop!

Tres dies més… i a votar

Léalo en español Som al final d’una altra campanya electoral excepcional. La història contemporània de Catalunya ens ensenya que hi ha hagut votacions d’una gran transcendència. La del 16 de febrer de 1936 segurament va ser tan dramàtica com la del 21 de desembre del 2017 i la que se celebrarà diumenge, perquè en els tres casos el Govern de la Generalitat estava empresonat o a l’exili. La diferència entre la campanya del 1936 i la d’ara és que la reivindicació de l’amnistia que feia el Front d’Esquerres —que incloïa des dels liberals d’Acció Catalana Republicana fins als estalinistes del … Continua la lectura de Tres dies més… i a votar

Submissió

Léalo en español 1. La mentalitat de l’esclau arrela entre els atribolats articulistes que, sense encomanar-se ni a déu ni al diable, s’han apuntat a donar la raó al TSJC en la trifulga sobre si era legal o no ajornar les eleccions del 14-F. A pesar de la campanya dels mitjans unionistes, bolcats a favor de promoure l’anomenat efecte Illa, els juristes més solvents han deixat clar que la interlocutòria del TSJC no qüestiona en cap moment la validesa jurídica del decret de suspensió de les eleccions en la data prevista inicialment, ni la competència del vicepresident en funcions de president per signar-lo. En … Continua la lectura de Submissió

Si ets d’esquerra, Junts

Léalo en español “No ens hem mogut d’on érem” —va declarar a TV3 la candidata a les primàries del PDeCAT Àngels Chacón. Quan algú decideix marxar de casa, és qui s’ha d’explicar i no qui no s’ha mogut del pis. Marta Pascal hauria pogut dir el mateix quan va abandonar el PDeCAT de la senyora Chacón: “Jo no m’he mogut de lloc”. En fi, un joc surrealista que, curiosament, no hauria anat més enllà si el PDeCAT hagués aconseguit retenir les quotes de poder que no vol perdre de cap manera. Ara les ha perdut totes al Govern perquè el sottogoverno, que … Continua la lectura de Si ets d’esquerra, Junts

Això sí que és un drama

S’ha encès la polèmica després de l’emissió de la sèrie bilingüe Drama a TV3. No podia ser d’una altra manera. Les xarxes socials han estat l’escenari d’un debat apassionat sobre la barreja del català i el castellà en un intent, diuen els seus responsables, de representar, fidelment, la realitat social a la petita pantalla. Els confesso que gairebé no miro mai la televisió. Ni TV3 ni cap altra. No ho faig per esnobisme progre, sinó perquè prefereixo fer-me jo mateix el menú audiovisual. Amb això vull dir que no veig la televisió en directe però recupero del web de les televisions aquells … Continua la lectura de Això sí que és un drama

Debats de xaranga i pandereta

Léalo en español Fa anys que no m’entretinc a veure cap debat electoral. No m’interessen. No m’aporten res. Són una pura exhibició d’ignorància política, amanida amb retrets i misèries. Quan els polítics es llancen els plats pel cap inviten l’elector a abstenir-se. Per això he arribat a la conclusió que els debats electorals són antidemocràtics. Si no són adulterats, com el debat a cinc de L’Acadèmia TV, són una batalla campal que alimenta l’antipolítica. Els dos debats electorals que s’han organitzat aquests dies han esdevingut un atemptat a l’esperit democràtic. El de la cadena espanyola va ser, literalment, una estafa, … Continua la lectura de Debats de xaranga i pandereta

Liberto… Llibert

Deia el meu pare que els anys s’amunteguen, un rere l’altre, fins a enterrar-nos. Per a l’amic Llibert Ferri, que acaba de publicar un llibre a cavall de la confessió autobiogràfica i la crònica periodística, L’ombra dels anys. Memòria d’un tram de vida europea 1939-1990 (Angle Editorial), els anys són, precisament, el record vivent dels que ja no hi són, aquell temps que enfosqueix la memòria amb oblits, deliberats o no, mentre acumulem dolors. I és que no tots els records són èpics. Llibert Ferri és un periodista de llarga trajectòria. A més dels articles de premsa, ha publicat uns quants llibres … Continua la lectura de Liberto… Llibert

Canvi d’any

Léalo en español Avui és l’últim dia del 2018. Quin any, redeu! Quantes coses han passat. I quin desconcert, també. Aquest ha estat l’any de la investidura del president Torra, després que les diferències estratègiques entre ERC i JxCat impedissin la reposició de Carles Puigdemont, i l’any dels presos polítics. Però aquest ha estat igualment l’any de la caiguda de Mariano Rajoy i la irrupció electoral de l’extrema dreta. Ara se n’exclamen els que ho han propiciat. Són els mateixos que han permès que Vox es convertís, de la nit al dia, en àrbitre i protagonista de moltes coses. “L’esquerra … Continua la lectura de Canvi d’any

Barcelona, una ciudad de provincias

    Los supuestos cosmopolitas de Barcelona, porque siempre son de Barcelona, pues no saben lo que es Cataluña, excepto cuando van a la Cerdaña a pasar el verano con chacha incluida, están convirtiendo la capital de este país en una ciudad de provincias. No es que me gustase mucho el modelo que implantaron los socialistas, especialmente porque, por ejemplo, su intención de regenerar el centro de la ciudad se regía por lo que denominé “teoría del cáncer” y que fracasó. Esa teoría es muy simple y la encontré bien resumida en un artículo de Enric Sierra publicado en La … Continua la lectura de Barcelona, una ciudad de provincias