Canvi d’any

© Alamy Léalo en español Avui és l’últim dia del 2018. Quin any, redeu! Quantes coses han passat. I quin desconcert, també. Aquest ha estat l’any de la investidura del president Torra, després que les diferències estratègiques entre ERC i JxCat impedissin la reposició de Carles Puigdemont, i l’any dels presos polítics. Però aquest ha... Continue Reading →

Barcelona, una ciudad de provincias

    Los supuestos cosmopolitas de Barcelona, porque siempre son de Barcelona, pues no saben lo que es Cataluña, excepto cuando van a la Cerdaña a pasar el verano con chacha incluida, están convirtiendo la capital de este país en una ciudad de provincias. No es que me gustase mucho el modelo que implantaron los... Continue Reading →

Quan l’impossible esdevé possible

Virginia McLaurin, una dona negra, va visitar la Casa Blanca i es va posar a ballar amb el president nord-americà i la primera dama. Michelle Obama, davant l'energia d'aquella dona menuda i alegre va dir-li: "Vull ser com tu quan sigui gran!". La dona se'ls va mirar a tots dos, palplantats al bell mig de... Continue Reading →

“Españoles… Franco (no) ha muerto”

http://www.youtube.com/watch?v=LyXrQg6Nsyo Reportage acrítico y laudatorio de la propaganda del régimen, el NO-DO, sobre la muerte de Franco Si ustedes se toman la molestia de consultar la web de TVE de hoy mismo, se darán cuenta de que Franco sigue vivo después de muerto. La versión equidistante de lo que en ella se cuenta refleja el empeño de las esferas... Continue Reading →

El desconcert unionista

L'amenaça unionista s'ha fet efectiva. Albert Rivera va anunciar ahir que C's, PP i PSC acudiran al Tribunal Constitucional (TC) a presentar els recursos d'empara per impugnar els tràmits per convocar el ple de ruptura previst per al dilluns que ve. Els unionistes fan com els independentistes, tenen el mateix objectiu però cada partit va... Continue Reading →

La Junta Electoral Central, los periodistas y los políticos

No descubro nada si digo que la política española y catalana es sectaria. Los trompazos y las mentiras casi siempre van por delante de los programas y las alternativas. De esa manera de actuar no se salva nadie, ni los nuevos partidos, que aún son peores. Mienten más que hablan y lo hacen con una impunidad que da... Continue Reading →

L’independentisme és la causa i no l’efecte

“L'independentisme és una expressió del canvi de temps, no la causa. La resistència a assumir aquesta distinció està en l'origen dels errors de navegació del president Mas. Tant és així que no cal descartar una sorpresa: que la nova majoria del Parlament català no es formi sobre l'eix identitari sinó sobre l'eix dreta/esquerra”. Això és... Continue Reading →

La dentadura postiza de los revolucionarios conservadores

La inclinación de los conservadores es que nada cambie o que, si es inevitable que ocurra, que cambie muy lentamente. Esta es la esencia del conservadurismo desde Burke, Bonald, de Maistre y Savigny hasta T. S. Eliot, Christopher Dawson, Michael Oakshott, Irving Babbit o Russell Kirk. El miedo a la revolución, a los cambios bruscos, es... Continue Reading →

La crònica d’Escòcia (2): Clima fred, ambient calent

El procés d’independència d’Escòcia ha destapat velles polèmiques, i la pressió del partidaris del no és cada vegada més forta Agustí Colomines / Aurora Madaula (Edimburg) A Edimburg ja hi fa fred, però l’ambient electoral s’escalfa per moments. Es nota que els partidaris del sí i del no esgoten fins l’últim moment tots els recursos... Continue Reading →

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: