La Junta Electoral Central, los periodistas y los políticos

No descubro nada si digo que la política española y catalana es sectaria. Los trompazos y las mentiras casi siempre van por delante de los programas y las alternativas. De esa manera de actuar no se salva nadie, ni los nuevos partidos, que aún son peores. Mienten más que hablan y lo hacen con una impunidad que da miedo Los populistas —de derechas o de izquierdas—, hoy en el campo del unionismo, llevn dentro el germen del populismo antidemocrático de aquellos que acusan a los demás de alterar la convivencia y el orden constitucional, aunque sean ellos los principales dinamiteos del normal juego … Continua la lectura de La Junta Electoral Central, los periodistas y los políticos

L’independentisme és la causa i no l’efecte

“L’independentisme és una expressió del canvi de temps, no la causa. La resistència a assumir aquesta distinció està en l’origen dels errors de navegació del president Mas. Tant és així que no cal descartar una sorpresa: que la nova majoria del Parlament català no es formi sobre l’eix identitari sinó sobre l’eix dreta/esquerra”. Això és el que va escriure la setmana passada Josep Ramoneda a l’article “Fragmentació“. De seguida em va assaltar la pregunta: l’independentisme és causa o efecte de la crisi política actual, la qual ha fragmentat els partits polítics fins al punt de redibuixar el sistema de partits a … Continua la lectura de L’independentisme és la causa i no l’efecte

La dentadura postiza de los revolucionarios conservadores

La inclinación de los conservadores es que nada cambie o que, si es inevitable que ocurra, que cambie muy lentamente. Esta es la esencia del conservadurismo desde Burke, Bonald, de Maistre y Savigny hasta T. S. Eliot, Christopher Dawson, Michael Oakshott, Irving Babbit o Russell Kirk. El miedo a la revolución, a los cambios bruscos, es la excusa, según Robert Nisbet, para proporcionar una visión estática y estereotipada de la historia, la tradición, la propiedad, la autoridad, la libertad y la religión, que son los temas centrales para definir una sociedad. Con la irrupción de Podemos en la escena política española y … Continua la lectura de La dentadura postiza de los revolucionarios conservadores

La crònica d’Escòcia (2): Clima fred, ambient calent

El procés d’independència d’Escòcia ha destapat velles polèmiques, i la pressió del partidaris del no és cada vegada més forta Agustí Colomines / Aurora Madaula (Edimburg) A Edimburg ja hi fa fred, però l’ambient electoral s’escalfa per moments. Es nota … Continua la lectura de La crònica d’Escòcia (2): Clima fred, ambient calent

Canvi de cicle

SISCU BAIGES. Agustí Colomines és professor d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, director acadèmic de la càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats i investigador principal del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals. Ha dirigit Unescocat i la fundació Catdem, vinculada a CDC, i ha presidit Linguapax. Va dedicar moltes hores a defensar i lluitar perquè s’aprovés l’Estatut del 2006, la qual cosa no va ser ben entesa per alguns independentistes. Ell ja ho era aleshores i ara ho és més que mai, clar. Com veu la tardor política catalana? Estarem animats. Aquí es viu … Continua la lectura de Canvi de cicle

Cataluña no es una dinastía

“El apellido Pujol pesa, pero a favor”, decía Oriol Pujol Ferrusola en una entrevista que le hizo Isabel Garcia Pagan hace algunos años. La declaración tuvo lugar cuando CiU estaba en la oposición y Artur Mas no había conseguido romper la alianza de las izquierdas en Cataluña pese a ganar las elecciones en dos ocasiones, en 2003 y 2006. El runrún de las conspiraciones contra Mas estaba a la orden del día y el patriarca de la familia, Jordi Pujol, entonces aún presidente de CDC, remaba a favor de su hijo indisimuladamente. Ocurría así de tal modo que la misma entrevista incluía un … Continua la lectura de Cataluña no es una dinastía

La confessió i l’herència

Jordi Pujol no és Helmut Kohl. Ni Catalunya és Alemanya. El novembre de 1999 la CDU va ser sacsejada per les ramificacions d’una investigació parlamentària sobre la donació, de prop d’un milió de marcs, feta al partit per un fabricant d’armes el 1991. Una transferència de diners que no havia estat declarada al fisc i que, segons sembla, estava directament relacionada amb l’aprovació per part del govern de Kohl de la venda a l’Aràbia Saudita de 36 carros de combat, i un compte molt més gran, de 40 milions d’euros, pagats pel llavors govern francès de François Mitterrand per la … Continua la lectura de La confessió i l’herència