“Last Orders”, míster Sánchez

Des de l’escó 33 Hi ha polítics que avancen per la vida com si fossin funambulistes, capaços de caminar sobre un fil sense xarxa amb un somriure i una frase ben dita. Pedro Sánchez és un mestre d’aquest ofici: cau, s’aixeca, improvisa, rectifica i torna a improvisar. Però fins i tot els funambulistes necessiten una xarxa si no volen morir esclafats. La xarxa de Sánchez és ara estreta i depèn dels set diputats de Junts. Les declaracions recents del president espanyol, admetent que “Junts tenia raó” i que “no s’han complert totes les fites previstes”, són l’enèsima constatació que el … Continua la lectura de “Last Orders”, míster Sánchez

El mal pot tornar

Des de l’escó 33 La violència política no sempre es fa servir amb armes: sovint opera amb paraules, mentides, desqualificacions i processos de legitimació gradual d’allò que, en un altre moment, semblaria intolerable. Laurence Rees, a En la mente nazi (Crítica, 2025), explora com les mentalitats totalitàries no van aparèixer de forma sobtada sinó a través de dotze “advertències” prèvies: discursos sobre “ells i nosaltres”, deshumanització del contrari, teories de la conspiració, banalitat del mal, el paper de l’obediència i de les estructures autoritàries, entre d’altres. Rees usa testimonis de nazis i dels col·laboradors necessaris, i aplica una perspectiva psicològica i històrica per … Continua la lectura de El mal pot tornar

L’estabilitat de la paràlisi

Des de l’escó 33 El debat d’orientació política d’enguany ha deixat una imatge nítida del moment polític que viu Catalunya. Salvador Illa va arribar al faristol amb la tranquil·litat d’un president que confia plenament en els seus socis. Va parlar amb la seguretat d’algú que sap que ni Esquerra ni els Comuns li faran ombra, ni a la cambra ni al carrer. Però aquesta confiança, que pot semblar fortalesa, és en realitat un reflex de debilitat institucional. Illa governa perquè els seus socis —Esquerra i els Comuns— no s’atreveixen a forçar una crisi, però també perquè el país sembla resignat … Continua la lectura de L’estabilitat de la paràlisi

Omplir el buit

Des de l’escó 33 Comença un nou curs polític a Catalunya i ho fa, com des de fa massa anys, amb la sensació que avancem com els crancs: cap enrere. Dilluns passat, Gonzalo Boye advertia que l’extrema dreta no puja per la solidesa del seu projecte —dèbil, enganyós i contradictori—, sinó per la incapacitat dels partits democràtics d’oferir respostes duradores als problemes reals de la ciutadania. Té raó. Som en un moment de cruïlla. La legislatura catalana està estancada, l’autogovern, en mans del PSC i de la coalició de la investidura amb els Comuns i ERC, és cada vegada més … Continua la lectura de Omplir el buit

Sobre l’avenç de l’islamisme i vel islàmic

Intervenció parlamentària – Defensa del posicionament de Junts per Catalunya sobre la moció subsegüent presentada per Vox sobre el suposat avenç de l’islamisme i la imposició del vel a les dones. 24 de juliol de 2025 Gràcies, president. Honorables consellers i conselleres, diputats i diputades: Permetin-me començar aquesta intervenció amb una reflexió sobre les suposicions. En el llibre Comença amb el perquè, Simon Sinek relata una història que fa pensar: «Un dia fred d’hivern, un home de quaranta-tres anys jura el càrrec com a president del seu país. Al seu costat, un famós general que quinze anys abans havia comandat … Continua la lectura de Sobre l’avenç de l’islamisme i vel islàmic

L’any de la inestabilitat permanent

Des de l’escó 33 Tanquem el curs polític amb una certesa incòmoda: vivim atrapats en una inestabilitat permanent. No és només un problema català, espanyol o europeu: és global. El món s’alimenta d’un caos fet de guerres, populismes, desgovern, corrupció i emergència climàtica. La violència i la desigualtat creixen, mentre un individualisme ferotge mina la cohesió social. Fem-ne la radiografia. La inestabilitat internacional ha estat descomunal aquest any. La guerra d’Ucraïna s’ha cronificat i desgasta una Unió Europea sense rumb, que resol la seva impotència amb un rearmament forçat i tardà. Els Estats Units, en plena era trumpista, basculen entre el … Continua la lectura de L’any de la inestabilitat permanent

No subestimis el monstre

Des de l’escó 33 Una de les discussions polítiques més delicades i menys ben resoltes als parlaments democràtics contemporanis és com s’ha de tractar l’extrema dreta quan entra a les institucions. Ignorar-la? Combatre-la frontalment? Integrar-la en els jocs parlamentaris? Marcar límits amb contundència? Els dubtes són legítims. Però hi ha una cosa que ja hauríem d’haver après: el menyspreu paternalista, l’arrogància moral o la condescendència woke no serveixen per frenar la seva expansió. Més aviat al contrari. Sovint els cordons sanitaris només tenen com a conseqüència “victimitzar” l’extrema dreta entre un electorat cada vegada més emocional. Des que l’extrema dreta … Continua la lectura de No subestimis el monstre

Alejandro Fernández i el fantasma de Convergència

Des de l’escó 33 El Partit Popular avança com un cavall desbocat, estirat per dues ànimes que es miren amb recel. D’una banda, la facció més radical, encarnada per Isabel Díaz Ayuso a Madrid i Alejandro Fernández a Barcelona, i apadrinada per figures com José María Aznar i Cayetana Álvarez de Toledo. De l’altra, el corrent moderat que lidera Alberto Núñez Feijóo, president del partit des de l’abril de 2022, després d’un breu parèntesi encarnat per Pablo Casado. Atrapat entre dos gallecs, Mariano Rajoy i el mateix Feijóo, el PP de Catalunya va estar a punt de desaparèixer després de … Continua la lectura de Alejandro Fernández i el fantasma de Convergència

No era el procés, era Catalunya

Des de l’escó 33 L’unionisme ha repetit durant anys que la resposta de l’estat al referèndum de l’1 d’Octubre havia estat una reacció puntual, proporcionada, dirigida tan sols contra una desobediència constitucional greu de l’independentisme. Que la repressió era una conseqüència de la “rebel·lia” sobiranista, i no un projecte de l’estat per destruir tot el catalanisme, independentista o no. Però el que hem vist després desmenteix aquest relat. Perquè la resposta no s’ha limitat al “càstig”: ha estat una ofensiva sostinguda per desactivar Catalunya com a subjecte polític, institucional i cultural. No era el procés. Era —i és— Catalunya. Sempre ha … Continua la lectura de No era el procés, era Catalunya

Encara som a la partida

Des de l’escó 33 L’ajornament de l’oficialitat del català a la UE desgasta Sánchez i dona a Junts noves opcions per resistir des del Congrés. La Comissió d’Afers Generals de la Unió Europea ha tornat a posposar, una vegada més, la decisió sobre la petició del govern espanyol d’incloure el català com a llengua oficial de ple dret a les institucions europees. Aquesta és una d’aquelles notícies que, per a l’observador desinformat, pot semblar purament tècnica: qüestions de pressupost, dificultats logístiques, resistències discretes d’estats membres. Però en política res no és només tècnic. I en aquest cas, l’ajornament és també el … Continua la lectura de Encara som a la partida