Manuel Castells i Jordi Borja en el 50 aniversari d’una gran mentida

Léalo en español A finals de la dècada dels anys seixanta, el Llibre roig de Mao va ser un catecisme per a molts joves inquiets i antifranquistes, sotmesos a una dictadura que hi ha qui vol endolcir per justificar l’injustificable. És el mateix exercici que fan alguns antics militants comunistes respecte del comunisme. L’excepcionalitat de la dictadura, que va tenir com a efecte que els comunistes s’afegissin a la lluita per la democràcia abans que propugnar cap mena de revolució, no va evitar les disputes ideològiques internes entre els comunistes, abrandadament dogmàtics en gairebé tots els aspectes. Malgrat l’estrepitós fracàs del Gran Salt Endavant i … Continua la lectura de Manuel Castells i Jordi Borja en el 50 aniversari d’una gran mentida

Sarpullidos franquistas

La semana pasada les conté las maniobras de María de los Llanos de Luna, delegada del Gobierno español en Cataluña, para impedir la utilización de la Sala de Autoridades a los miembros del Gobierno catalán. Se lo conté a raíz de la decisión del ministro de Asuntos Exteriores, José Manuel García-Margallo, de poner en marcha una comitiva diplomática española para contrarrestar el ímpetu viajero de la diplomacia “informal” catalana, por reducirlo a la manera de Joseph Nye Jr., el principal teórico de la llamada diplomacia pública. Nye, quien fue antiguo decano de la Harvard’s Kennedy School of Government y asesor … Continua la lectura de Sarpullidos franquistas

Els Bonnie & Clyde infantils

Léalo en español Vostès deuen haver llegit la notícia sobre els dos marrecs de cinc anys, un nen i una nena, que, aprofitant les anades i vingudes de l’hora de dinar a la seva escola, van sortir-ne per dirigir-se cap a la casa del nen, a Valldoreix. L’escàndol ha estat majúscul, sobretot perquè l’escola Àngel Baixeras està situada al barri Gòtic de Barcelona, al carrer d’Ataülf, molt lluny de Valldoreix. Tothom es pregunta com dos nanos tan petits van poder sortir de l’escola i van poder fer un trajecte tan llarg, que va obligar-los a agafar fins i tot els … Continua la lectura de Els Bonnie & Clyde infantils

La puerta de autoridades: diplomáticas contra el soberanismo

No sé si ustedes saben lo que es la sala de autoridades de un aeropuerto. La sala de personalidades o puerta de los vips, es una puerta franca que da a París, a Bruselas o a Nueva York sin imponer controles a quienes la utilizan. La función para la que fue creada es simple: se trata de que los altos cargos gubernamentales, lo que incluye a los consejeros y presidentes autonómicos, puedan llegar rápido y en forma a una reunión internacional o interna sin necesidad de pasar los engorrosos controles que sufre todo el mundo. No son los únicos usuarios, … Continua la lectura de La puerta de autoridades: diplomáticas contra el soberanismo

La malformació del gen convergent

Léalo en espanyol No fa pas gaire un alt responsable de CDC, d’aquells que prenen decisions de veritat, em reconeixia que el seu partit té tendència a menystenir el debat de les idees. “No hi estem avesats” –em va dir–. No calia que m’ho reconegués, perquè ho he viscut ben de prop. CDC tan sols va atendre de veritat el món de les idees una vegada, entre el 2007-2010, quan era a l’oposició, i al final vaig arribar a la conclusió que ho havien fet més per necessitat que per convicció. Fins llavors havia viscut de la “doctrina”, si és que … Continua la lectura de La malformació del gen convergent

Ada Colau “gatopardista”

No hay duda de que Ada Colau es una gran operación de mercadotecnia. Su propuesta de “gobierno del cambio” para Barcelona compartido con PSC y ERC es el último ejemplo de gatopardismo. Ustedes ya conocen el cuento: “cambiar algo para que nada cambie”, que tiene su origen en la paradoja expuesta en la novela El gatopardo, del escritor italiano Giuseppe Tomasi di Lampedusa (1896-1957). La cita original expresa la siguiente contradicción aparente: “Si queremos que todo siga como está, es necesario que todo cambie”. “¿Y ahora qué sucederá? ¡Bah! Tratativas pespunteadas de tiroteos inocuos, y, después, todo será igual pese … Continua la lectura de Ada Colau “gatopardista”

La generació irlandesa del 98

No fa pas gaire vaig veure un reportatge a la BBC sobre la generació nord-irlandesa, diguem-ne, del 98. És aquella que enguany ha arribat a la majoria d’edat. És la generació, per tant, que va néixer el 1998, l’any dels acords de pau de setmana santa que van significar l’inici del desarmament i la pacificació. Havien passat 75 anys des de la partició de l’illa, el 1921, que va deixar sota domini britànic els sis comtats de la regió de l’Ulster. L’excusa per presentar el reportatge era que dijous d’aquesta setmana —ahir, per tant— se celebren les eleccions regionals en … Continua la lectura de La generació irlandesa del 98

¿El Majestic? Los errores se pagan caros

El 28 de abril de 1996 se firmó el llamado Pacto del Majestic entre CiU y PP mediante el cual José María Aznar fue coronado por primera vez como presidente del Gobierno a cambio de que la Generalitat de Cataluña obtuviera más recursos y CiU tuviera el apoyo del PP en el Parlamento catalán. Eran las épocas doradas del autonomismo y CiU gozaba de una hegemonía que mantuvo por los pelos en 1999 gracias al apoyo, precisamente, del PP. Eran otros tiempos aunque en algún aspecto se parecen a los actuales. No cabe duda de que el Pacto del Majestic fue bueno en algunos aspectos relacionados con las … Continua la lectura de ¿El Majestic? Los errores se pagan caros

Per què Mas no pot ser Salmond?

Léalo en español El 5 de maig és previst que se celebrin eleccions a Escòcia. Tots els sondejos apunten que l’SNP obtindrà uns resultats espectaculars, millors que els dels rivals, els laboristes i els conservadors. A Escòcia, a més, els libdem no són res, segurament perquè el seu unionisme és més salvatge que no pas el dels laboristes i perquè l’SNP ocupa el seu lloc d’una manera més eficient i elegant. L’SNP és, certament, un partit a mig camí entre la socialdemocràcia avançada i el liberalisme progressista. La figura de qui fou el seu màxim dirigent durant anys, sir Alex … Continua la lectura de Per què Mas no pot ser Salmond?