Hi ha qui confon la radicalitat amb l’estridència. No és més sobiranista qui més crida sinó qui aconsegueix arrossegar més gent cap al projecte independentista. El catalanisme, que com sempre he defensat és la nomenclatura amb la qual designem el nacionalisme català, ha estat caïnita massa vegades. En els moments més importants de la història de Catalunya, l’enemic interior s’ha posat en marxa. La tendència a fer-se retrets, fins i tot a maltractar-se, ha estat gairebé criminal. Reconeguem-ho, l’odi visceral entre regionalistes i republicans en els anys trenta és digne de ser oblidat, com ho haurien de ser les empentes … Continua la lectura de El sobiranisme de vellut

Demà s’escaurà el 50è aniversari de la riuada del 1962. Certament, el 25 de setembre d’aquell any, i després d’una llarga temporada de sequera, la comarca del Vallès Occidental es va veure afectada per un temporal de pluja impressionant que va fer créixer el cabal de la part final dels rius Llobregat, el Besòs i els seus afluents. Les pluges també van afectar el Vallès Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme, però la devastació provocada pel desbordament de l’aigua va afectar, sobretot, localitats com Sabadell, Terrassa, Rubí, Montcada i Reixach, Sant Quirze, Cerdanyola o Ripollet. El nombre exacte de … Continua la lectura de La riuada del 1962

L’anunci que va presentar dissabte passat l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) per aconseguir que la marxa de l’Onze de Setembre sigui el més massiva possible em sembla desafortunadíssim. Ja sé que el fet que ho digui en veu alta no agradarà, però a mi les unanimitats no m’han entusiasmat mai, encara que pugui compartir l’objectiu que promociona l’espot. Per tant, aniré a la manifestació i faré veure que no he vist l’anunci. Aquest Onze de Setembre és especial, sobretot per l’extrema situació de crisi financera de la Generalitat, i crec que el país ha de demostrar que està més unit … Continua la lectura de Ball de bastons

Comença l’activitat política després de l’estiu, per bé que el parèntesi estival no ens n’ha privat, i el Govern ja ha concretat el que havia anunciat el mes de juliol: demanar l’ajuda urgent (el que tothom anomena rescat tot i que, de fet, tècnicament encara no ho és) del gabinet de Rajoy per obtenir 5.023 milions del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). La Generalitat ha d’afrontar els venciments de deute que té pendents aquest any i acabar de cobrir el dèficit i no té ni un euro per fer-ho. La situació financera de la Generalitat és dramàtica, fins al punt … Continua la lectura de L’esperit reformista

No hi ha res que sigui gratuït. Ahir va començar el ple del Parlament que ha d’aprovar una proposta de pacte fiscal amb un suport el més ampli possible. Difícilment, però, s’arribarà al consens de veritat, sobretot perquè el PSC i el PP —i no cal dir C’s— s’oposen a la filosofia que sosté la proposta de pacte que va fer en el seu dia el president Artur Mas. Per a aquests grups, que al capdavall representen l’statu quo autonomista, una fiscalitat catalana que s’aproximi o bé s’assembli al concert econòmic basc o al conveni navarrès és, senzillament, una antigalla. Una … Continua la lectura de La dimensió desconeguda

There comes a time in life when if you don’t make a decision, you sink and are done for. If all you do is let yourself get carried along with the rest of the crowd and your innocent yet easily manipulated desire to help, the result is that little by little lose energy, your capacity to react declines, and in the end you are overcome by irresolvable depression. Indeed, you become trapped in a sort of labyrinth that doesn’t let you think or react to problems. You end up essentially paralyzed. When something on a personal level happens to you, … Continua la lectura de Forwards or Backwards