Robert S. McNamara

Abans d’ahir va morir a Washington DC Robert McNamara. Tenia 93 anys. McNamara era un dels noms mítics de les administracions demòcrates que van presidir John F. Kennedy i Lyndon B. Johnson perquè pertanyia a la generació que David Halberstan va anomenar The Best and the Brightest (Els millors i els més brillants), que és el títol del seu llibre sobre els orígens de la guerra de Vietnam. MacNamara és considerat l’arquitecte d’aquella guerra com a secretari de Defensa que era del gabinet Kennedy. I ho fou, certament. I per això també se’l va considerar un despietat assassí de dones … Continua la lectura de Robert S. McNamara

Hondures

Un cop d’Estat és sempre un cop d’Estat tant si l’orientació dels colpistes és esquerrana com dretana. La vulneració de les normes democràtiques no és patrimoni de cap ideologia. Al contrari, hi ha hagut dictadors de dreta i dictadors d’esquerra. I a l’Amèrica llatina encara més. De fet, la pitjor herència que va deixar-hi el colonialisme espanyol és la inclinació militarista dels règims sorgits arran de les independències americanes dels anys vint del segle XIX. Dictadors de tota mena han apel•lat a la voluntat popular per conquerir el poder menystenint, precisament, el poble. I Hondures, un país nascut el 28 … Continua la lectura de Hondures

La llei de consultes populars i l’autodeterminació

El passat 31 de març el Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Avantprojecte de llei de consultes populars per via de referèndum. Dilluns passat em vaig desplaçar fins a la seu del Col·legi de Politòleg i Sociòlegs de Catalunya per assistir a un col·loqui amb el conseller de Governació i Administracions Públiques, l’Honorable Sr. Jordi Ausàs. D’entrada, em va sorprendre que un acte d’aquestes característiques, el qual, a més, estava induït pel mateix Departament, no aconseguís d’aplegar més enllà d’una dotzena de persones. Ja sé que avui dia el debat polític no resulta gaire atractiu, però … Continua la lectura de La llei de consultes populars i l’autodeterminació

Hores incertes

Cada dia que passa és més evident que la política catalana té un problema de credibilitat. El té, en primer lloc, per motius interns, perquè el segon tripartit és tant o més ineficaç que el primer, per bé que no ho sembli o per molt que el Sr. Zaragoza s’entesti a desviar l’atenció sobre la ineficàcia governamental amb atacs a l’oposició. Per constatar si hi ha hagut o no hi ha hagut desori en l’etapa Montilla només cal que repassin els cessaments i les destitucions que hi ha hagut fins ara al departament d’Interior i de Relacions Institucionals i Participació … Continua la lectura de Hores incertes

La mort del “New Labour”

La continuïtat de Gordon Brown penja d’un fil. Dos anys després d’haver accedit al càrrec de primer ministre, Brown és més mort que viu, com el mateix New Labour. Certament, l’anomenada tercera via, la filosofia de la qual fou sintetitzada en un clarivident manifest, New Labour, New Life For Britain, de l’any 1996, preludi de la victòria electoral laboralista del 1997, ha arribat al seu límit. En aquella declaració d’intencions, els joves laboristes, liderats per Tony Blair, en plantejaren una revolució, en primer lloc, interna per després poder fer front electoralment als conservadors, que dominaven la política britànica des del … Continua la lectura de La mort del “New Labour”

La ressaca electoral

És veritat que les darreres eleccions marquen una tendència? Aquesta és la pregunta que sempre et fan quan has de fer un comentari apressat durant la nit electoral. Tothom sap que cada elecció és diferent, però també és cert que s’ha anat confirmant l’augment de l’abstencionisme elecció rere elecció. L’estudi dels professors de la UPF Mariona Ferrer, Ignacio Lago i Francesc Pallarés L’abstenció electoral a Catalunya a les eleccions autonòmiques de 2006 assenyala que el nivell d’abstenció a Catalunya s’ha situat entre el 20% i el 45% del cens entre el 1977 i el 2007. I tanmateix, aquest abstencionisme presenta … Continua la lectura de La ressaca electoral

D’acadèmics i creients

Ahir, divendres dia 12 de juny, en Salvador Cardús va dedicar-me un article a l’Avui amb el qual pretenia replicar el meu, publicat l’1 de juny, al mateix diari. N’hem donat notícia al web de la Fundació, com és ben fàcil de comprovar. Ara només vull fer unes precisions a l’article de Cardús. Deixaré de banda els dos primers paràgrafs de l’article, perquè tenen un to jesuític i insidiós que és impropi d’un acadèmic que és degà d’un centre universitari. Si hom vol discutir de veritat el futur de l’independentisme, i vol fer-ho serenament, més valdria que deixés córrer les … Continua la lectura de D’acadèmics i creients

L’efecte negatiu de la propaganda

S’han dit tantes coses sobre l’abstenció en les eleccions europees del proppassat cap de setmana, que resulta difícil destriar el gra de la palla. L’abstenció a Catalunya no para d’augmentar des de fa anys i encara no he llegit cap estudi seriós sobre la qüestió. Suposo, tanmateix, que els ciutadans s’abstenen d’exercir el dret a votar pels desenganys i per la llarga distància que separa la societat dels polítics. L’antipolítica va guanyant terreny com més va més. L’afany partidista i el poc coneixement del que es fa realment des de la política, sumat a la manipulació informativa i al control … Continua la lectura de L’efecte negatiu de la propaganda

GM i Obama

El gegant automobilístic nord-americà, l’emblemàtica General Motors (GM) de Detroit, finalment ha fet fallida. GM es va acollir a un pla segons el qual el govern nord-americà tindrà temporalment el control del 60% de la que va ser la icona del capitalisme. A més, hi aportarà 30.000 milions de dòlars (21.200 milions d’euros) per ajudar a convertir-la en una companyia amb menys deutes, més petita, més viable, més competitiva i també més ecològica en un mercat en què els cotxes de gran consum ja no tenen cabuda. L’objectiu, com va explicar el president dels Estats Units, Barack Obama, és que … Continua la lectura de GM i Obama

La il·lusió per l’Estat

En una conferència el 1933 referida a la ingerència governamental espanyola en l’autonomia catalana acabada d’estrenar, Amadeu Hurtado apuntava que “l’autonomia dintre d’un règim unitari o bé s’ha d’aconseguir amb un acte revolucionari que posi el país davant d’un fet consumat, amb totes les conseqüències que es deriven d’un estat de revolta subsegüent, o bé s’ha d’aconseguir amb una lluita noble, amb una discussió lliure al voltant d’una taula; i en aquest cas, que ha estat el nostre, s’ha de trobar necessàriament en cada article de l’Estatut el rastre d’una victòria obtinguda o d’una transacció pactada”. És bo recordar aquestes … Continua la lectura de La il·lusió per l’Estat