Home

newlabour-2012

La continuïtat de Gordon Brown penja d’un fil. Dos anys després d’haver accedit al càrrec de primer ministre, Brown és més mort que viu, com el mateix New Labour. Certament, l’anomenada tercera via, la filosofia de la qual fou sintetitzada en un clarivident manifest, New Labour, New Life For Britain, de l’any 1996, preludi de la victòria electoral laboralista del 1997, ha arribat al seu límit.

En aquella declaració d’intencions, els joves laboristes, liderats per Tony Blair, en plantejaren una revolució, en primer lloc, interna per després poder fer front electoralment als conservadors, que dominaven la política britànica des del 1979, quan Margaret Thatcher va arribar a Downing Street. El manifest volia destacar que el New Labour diferia de la vella esquerra i del conservadorisme perquè propugnava la reforma del sistema: “El Nou Laborisme —deien— és un partit d’idees i d’ideals, però no d’ideologia antiquada. Allò que compta és allò que funciona. Els objectius són radicals. Els mitjans són moderns”. Aquest era el sentit del contracte que proposaven als ciutadans britànics en tots els aspectes, tant si es tractava de l’educació o de la salut, com de les infraestructures, del medi ambient o dels valors.

Entre les propostes que feien aquells joves —que també incorporaven un renovat nacionalisme, com ja havien fet els joves líders del PSOE del 1982—, en destacava una, que es resumia en el voluntariós epígraf “We will clean up politics”, perquè la “gent desconfia del tot de la política i també desconfia de les promeses polítiques”. Doncs bé, al cap de tretze anys els britànics desconfien de la política tant o més que aleshores per culpa, sobretot, de la corrupció, la politiqueria i el desencís respecte de les promeses de canvi, a pesar dels èxits innegables que el laborisme ha obtingut en aquest temps, com ara la pacificació d’Irlanda. El PSOE de Felipe González —que, justament, va perdre el poder després de catorze anys de governar—, també va decebre en aquest sentit, i, a més, va quedar enterrat per la corrupció i els GAL.

Segons una enquesta elaborada pel diari The Guardian, platejada com un manifest dels lectors per a una nova política, atesa la incapacitat del parlament i del govern, els problemes de la política britànica són, entre altres coses, que el parlament és dèbil, que els partits són massa rígids, que el poder és centralitzat o bé que la política és tancada i elitista (lligada a la cultura dels Gentleman’s clubs). La reforma de la política és, segurament, l’assignatura pendent a tot el món. El New Labour no ha sabut fer-ho i per això es mor. Qui encerti a impulsar aquest nou reformisme, guanyarà.

Publicat a El Temps, núm. 1.305, 16/06/09

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s