El calador de Junts

Léalo en español 1. La vida interna dels partits. La vida dels partits és com la vida privada de les persones famoses. Per norma general, només interessa si hi ha escàndols. Tanmateix, fa molts anys que tinc detectat que els articles que dedico a la vida interna dels partits són els menys llegits. Les guerres entre “camarades” no tenen l’atractiu del judici a cara de gos entre, posem per cas, Johnny Depp i Amber Heard o del fulletó que ara s’escriurà arran de l’anunci de la Shakira que s’està separant de Gerard Piqué. Aquí hi ha morbo i els verbs es … Continua la lectura de El calador de Junts

Junts: pàtria i progrés

Léalo en español Comencem per l’anomalia. Dissabte que ve es reunirà a Argelers el congrés de Junts per Catalunya. És aberrant que un partit legalment constituït s’hagi de reunir fora de les fronteres on actua perquè alguns dels seus dirigents són a l’exili. Deixar passar per alt aquesta circumstància fora tant com normalitzar la repressió. Si bé no és excusable, és normal que així ho facin els partits unionistes de la coalició del 155, però no ho és gens que s’apunti a la festa un dirigent d’Esquerra, un partit que també té a l’exili la seva secretària general, Marta Rovira. Quan Rufián, un home … Continua la lectura de Junts: pàtria i progrés

Les virtuts d’un pacte

Léalo en español Comencem pel principi. Tots els pactes són interpretables. Cadascuna de les parts signatàries recorre al que més li convé per justificar el resultat final. Però hi ha fets que són incontestables. Fa unes setmanes, quan els quatre partits que ara han signat aquest acord van signar-ne un altre, l’intent de modificar la Llei de Política Lingüística va provocar la sortida de Junts d’aquell primer consens. Modificar la llei i fer-ho de la manera com ho plantejaven els republicans i els socialistes era inacceptable per a les bases del partit independentista. El pacte es va desfer i es … Continua la lectura de Les virtuts d’un pacte

Visca la Pepa!

En un acte multitudinari, celebrat a Cadis el 7 de novembre de 2015, Albert Rivera, llavors líder de Ciutadans, va presentar una espectacular proposta de reforma de Constitució espanyola. Va proposar blindar les competències estatals, limitar les autonòmiques, a més d’altres reformes, com ara la supressió del Senat i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) o bé la fusió forçada d’ajuntaments i la supressió de la llei d’indults. Rivera va considerar que la seva proposta podia posar les bases per a una “segona Transició”. A la dreta espanyola, començant pel PP que va votar-hi en contra, la Constitució de 1978 no l’ha complagut mai. La dreta … Continua la lectura de Visca la Pepa!

Renovacions

Léalo en español 1. Derrota o col·lapse. El mot derrota és polisèmic. Per a la gran majoria de la gent, derrota significa, en un sentit clàssic, la fugida en desordre d’un exèrcit vençut. Però la derrota també designa la trajectòria d’una nau. Així doncs, en un mateix mot conflueixen dues actituds contradictòries: l’estampida i el camí, la ruta. El col·lapse és una altra cosa, més enllà del significat mèdic que té. És la paralització provisional de les activitats econòmiques, polítiques, etcètera. Després de l’octubre de 2017, l’independentisme va ser derrotat o va patir un col·lapse? No és el mateix, evidentment. Soc dels que no tenen cap inconvenient a parlar … Continua la lectura de Renovacions

Pegasus i bateries

Léalo en español L’espionatge està de sort. L’endemà del dia que es va conèixer que l’Estat havia conspirat il·legalment contra Ernest Maragall, per bé que encara no en sabem la intensitat, Esquerra va fer circular l’argumentari que habitualment envia als tertulians i no en deia res. Només destacava les heroïcitats del conseller d’Empresa i Treball del Govern, Roger Torrent. L’espionatge contra el seu candidat a l’alcaldia de Barcelona no figurava entre les prioritats informatives. Com que Esquerra ha començat fa temps el procés de canvi de gènere, l’enrenou de l’espionatge l’incomoda. És per això que per a l’estrateg de comunicació del partit republicà … Continua la lectura de Pegasus i bateries

Nihilisme independentista a Catalunya

Léalo en español 1. Perseverança escocesa. Els independentistes escocesos van perdre el referèndum del 2014. Va ser un xoc terrible. Estaven convençuts que ho tenien a tocar perquè algunes enquestes així ho auguraven. La participació va ser altíssima, com és habitual quan allò que s’ha de decidir importa la ciutadania. Va arribar al 84,59 %. Sempre que algú em surt amb la cantarella que les disputes nacionals releguen les coses que realment importen, els trec les dades sobre la participació en els diversos referèndums que han tingut lloc al món sobre aquesta qüestió. Incloc Catalunya, perquè mai abans, si no és en … Continua la lectura de Nihilisme independentista a Catalunya

Junts: les claus d’un pacte

Léalo en español La vida interna dels partits interessa molt poca gent. Ho he constatat un munt de vegades. Això és tan així, és tan exagerat, que el darrer baròmetre del CEO, que preguntava sobre els partits que formen el govern d’Espanya, també revelava que gairebé un 50% dels electors d’Esquerra no sabien que el candidat que havien votat el 14-F era, ai, ai!, Pere Aragonès. Bestial! No és d’estranyar, per tant, que, segons el mateix sondeig, només un 40% dels catalans sàpiga identificar el nom del president de la Generalitat. L’electorat de Junts i el de la CUP és, en canvi, … Continua la lectura de Junts: les claus d’un pacte

Les urnes sempre són la solució

Léalo en español 1. Professionals o funàmbuls. La dècada sobiranista va ser una celebració constant de la democràcia. Mai com llavors no s’havia votat tant i amb una participació tan alta. Fins i tot es va poder votar l’1-O, malgrat les càrregues policials, les pallisses i la confiscació d’urnes per part de la policia. Quan escampi el fum de la propaganda unionista, a la qual s’ha d’afegir la del neoregionalisme que acusa l’independentisme de tots els mals, els observadors imparcials destacaran, per damunt de tot, aquest component radicalment democràtic del moviment sobiranista. Reclamar votar i forçar a fer-ho obstinadament, garantint els drets de … Continua la lectura de Les urnes sempre són la solució

“Per què no pot ser Turull president i Borràs secretària general de JxCat?”

Per Manuel Lillo L’historiador Agustí Colomines, destacat analista polític i un dels cervells dels espais polítics que els últims anys ha anat liderant el president Carles Puigdemont, com ara la llista electoral de Junts per Catalunya el 2017 o la fundació de la desapareguda Crida Nacional per la República, respon a les preguntes arran l’anunci del president a l’exili, que no es presentarà per a ser reelegit com a president de Junts al pròxim congrés del partit, que se celebrarà a Argelers el primer cap de setmana de juny. — L’anunci del president Puigdemont no ha sorprès massa… — No. Ja … Continua la lectura de “Per què no pot ser Turull president i Borràs secretària general de JxCat?”