Per què JuntsXCat no és el PDeCAT?

Léalo en español Quan van irrompre electoralment Cs i Podemos, tothom es va apressar a assenyalar que els partits tradicionals, els que han estat majoritaris sota el règim del 78, PP i PSOE, estaven en crisi. No ho tinc gaire clar, perquè la tolerància de l’electorat espanyol amb les corrupteles del PP fa feredat. Així doncs, ni els múltiples escàndols de corrupció —ni les morts misterioses que els han envoltat— no han erosionat el PP. Al contrari. Cs, que representa la nova dreta populista que emergeix a Europa separada dels conservadors, no té prou força per desbancar el PP. Li … Continua la lectura de Per què JuntsXCat no és el PDeCAT?

Confesiones de un irresponsable

Llegiu-lo en català Jordi Amat publicó un panfleto, según propia confesión, sobre el procés con un título hiriente: La conjura de los irresponsables (Anagrama, 2017). La política catalana, que incluye a sus analistas, está dominada por un sinfín de personas que tiene un ego que les sale por la boca. Todos se creen muy importantes. Todos tienen recetas para todo. Todos son capaces de perder amistades porque se creen superiores a los demás, cuyas opiniones consideran prescindibles y menos profundas que las suyas. Todos están encantados de haberse conocido, hasta que descubren que su influencia va menguando. Entonces se ponen … Continua la lectura de Confesiones de un irresponsable

Canvi de rasant

Quan era jove i vaig examinar-me per aconseguir el carnet de conduir, em va costar entendre què significava “canvi de rasant”. Al diccionari de la llengua catalana, trobo la mateixa definició de llavors. Un canvi de rasant és la “projecció en alçat del perfil longitudinal d’una carretera, d’un carrer, etc., que sol coincidir amb el seu eix longitudinal”. Si no has circulat mai per una carretera que tingués un canvi de rasant, costa saber què és realment. La relació entre llargària i inclinació és important per entendre els efectes de la intersecció dels dos plans. Si encares un canvi de … Continua la lectura de Canvi de rasant

L’adulació que encobreix una traïció

Léalo en español Fedre, el fabulista llatí d’origen traci, va deixar dit que “les adulacions d’un home dolent encobreixen sempre una traïció”. En política les traïcions són a l’ordre del dia. Hi ha polítics que són considerats hàbils precisament perquè saben amagar les traïcions. A la Catalunya de l’individualisme, recular per tornar a viure de l’independentisme és més rendible que afrontar de cara les dificultats per fer efectiva la República, que és cert que només es va proclamar al Parlament i que ni tan sols es va traslladar al DOGC o al DOPC. En unes declaracions a RAC1, el president … Continua la lectura de L’adulació que encobreix una traïció

El MHP 130 i 130bis

Léalo en español   “Hem de trobar una solució per continuar desenvolupant la República catalana i continuar gestionant un govern autònom”, va dir el MHP Carles Puigdemont en un acte a Gant (Bèlgica) organitzat per la secció juvenil del partit liberal flamenc Open VLD. D’aquesta manera, Puigdemont va defensar la solució proposada per JuntsxCat als altres grups sobiranistes, una solució que permeti tenir un govern bicèfal, amb una direcció a Brussel·les dedicada a desenvolupar la República, i una altra al Palau de la Generalitat, encarregada de gestionar l’autonomia. Puigdemont serà sempre el president 130 dels catalans. L’autonòmic, sigui qui sigui, ara … Continua la lectura de El MHP 130 i 130bis

Combatir el franquismo coronado

Llegiu-lo en català Fernando Suárez González, jerarca del franquismo, quiere dar lecciones de democracia a los demócratas sin renunciar a lo que fue en los años de la dictadura. Quien fuera uno de los ministros de Franco que estaban sentados en el Consejo de Ministros que ratificó en septiembre de 1975 la condena a muerte de Ramón García Sanz, José Luis Sánchez Bravo, Xosé Humberto Baena Alonso, del Frente Revolucionario Antifascista y Patriótico (FRAP), y de los acusados de pertenecer a ETA, Ángel Otaegi Etxeberria y Jon Paredes Manot, Txiqui, concedió una entrevista a El Mundo que no tiene desperdicio. Para empezar, a la pregunta … Continua la lectura de Combatir el franquismo coronado

Presos polítics a Espanya

Léalo en español A Espanya s’exerceix la censura, com a Turquia. L’últim cas és realment esperpèntic, perquè respon als cànons del que es coneix com a postveritat. Tot és possible quan no importa gaire l’objectivitat dels fets —ni comprovar si són veritat— sinó l’impacte d’un relat, sigui cert o no, i la difusió social, les conseqüències que se’n deriven, en especial la creació de tendències d’opinió. Posem-hi un exemple. “Els gais són pederastes”, asseguren els homòfobs, sobretot per anar en contra de les adopcions per part de parelles homosexuals o per refusar el matrimoni gai, compartint fòbia amb molts catòlics. … Continua la lectura de Presos polítics a Espanya

Cal un Govern

Léalo en español Elsa Artadi, la líder de JuntsxCat a qui tothom ataca, uns amb insults masclistes i uns altres amb imbecil·litats, aquest cap de setmana ha advertit el president del Parlament, un home que va per lliure i que és un dels responsables de la paràlisi institucional actual, el que és de calaix: que l’estratègia jurídica de Puigdemont ha de passar pel vistiplau dels seus advocats. Atès que l’estratègia jurídica de cada encausat és decidida pels advocats de cadascú, l’exalcalde de Sarrià de Ter hauria d’anar en compte amb el que fa. Vejam si per protegir-se de la possible … Continua la lectura de Cal un Govern

Torrent i la soga groga

Léalo en español   Sabeu per què portem dies i dies encallats? Per què no ha arrencat la legislatura? Doncs perquè els polítics s’han deixat endur per la prudència dels advocats que els assessoren. I és que la política l’han de fer els polítics i no els seus ajudants, de la mateixa manera que la política no pot quedar eclipsada pel calendari judicial. En aquest país no tan sols volem proclamar la república a les cinc de la tarda com si estiguéssim prenent el te a la cambra dels Lords de Londres, sinó que, a més, no volem assumir cap … Continua la lectura de Torrent i la soga groga

“Yo soy español, español, español…”

El 23 d’abril de 2014, diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, es va presentar Societat Civil Catalana (SCC) al Teatre Victòria de Barcelona. Malgrat els anteriors intents de crear una organització espanyolista sòlida a Catalunya per plantar cara al moviment independentista, el més seriós i durador ha estat SCC. Va néixer de la necessitat d’estructurar un front activista i cívic que agités el debat antiindependentista i afavorís la unitat dels unionistes més enllà de l’hemicicle del Parlament, que inicialment només estava representat per Ciutadans i el PP. Miquel Iceta i José Montilla han portat el PSC al bloc unionista, … Continua la lectura de “Yo soy español, español, español…”