¡Que les den!

El norteamericano Henry-Louis Mencken (1880-1956), un influyente periodista y crítico social de quien no se acuerda casi nadie, decía que un cínico es un hombre que, cuando huele flores, busca un ataúd alrededor. El cinismo, pues, sería la expresión de la brutalidad en estado puro. En los tiempos que estamos viviendo en Cataluña después del fracaso de la primera legislatura independentista, los cínicos reaparecerán con su ideología fatalista, sintiéndose ganadores simplemente porque Artur Mas no ha podido (o no ha sabido) liderar la mayoría independentista en el Parlamento. La algarabía confusa de esos cínicos inunda periódicos y tertulias al grito de “yo ya lo dije”. De … Continua la lectura de ¡Que les den!

Refer el sobiranisme

Suposo que convocar noves eleccions no era el somni dels votants que el 27-S van celebrar la victòria independentista de Junts pel Sí i la CUP. Aquell dia van guanyar amb un 48% dels vots, un percentatge insuficient per atrevir-se a prendre decisions unilaterals. Així ho va entendre fins i tot la CUP. Però les discrepàncies van sorgir quan cadascú va analitzar per què no s’havia assolit el desitjat 50 o 53% dels sufragis. “Tots volem el mateix i tant és votar els uns com els altres”, es deia des de Junts pel Sí. Ja s’ha vist que era un … Continua la lectura de Refer el sobiranisme

Game over!

Els arguments d’Antonio Baños per explicar la seva dimissió després de la negativa de la CUP a investir president de la Generalitat autonòmica el candidat de la primera —i majoritària— força independentista són inapel·lables. Ell i els favorables a l’acord acceptaven Mas “amb una sèrie de condicions per les possibilitats que donava, una ruptura davant del govern espanyol”. L’absurditat del que acaba de passar és conseqüència de no haver entès això. Els “radicals” de la CUP han estroncat, almenys de moment, el procés sobiranista. Han aconseguit, per tant, el que l’estat encara no havia pogut fer, que és anular la … Continua la lectura de Game over!

Al fin parió la burra

Llevábamos tres meses de discusiones, engaños y desencantos y al fin parió la burra. A fuerza de tesón, los hijos de la CUP se han cargado la ilusión y el deseo de ruptura expresado por 1.628.714 votantes de Junts pel Sí, que es el máximo alcanzado por una candidatura independentista en toda la historia de la Cataluña contemporánea, diga lo que diga Oriol Junqueras. Nunca antes una candidatura así obtuvo tamaño apoyo, aunque después, por desgracia, como acabamos de constatar, no se tradujese en la deseada mayoría absoluta de escaños. La suerte la pintan calva y la noche de las elecciones se … Continua la lectura de Al fin parió la burra

El teorema AMG i la CUP

Ja han passat tres mesos des del 27-S i no som on érem. Estem pitjor, almenys des d’un punt de vista de la política catalana. La sensació de paràlisi és total, amb un Govern en funcions i ofegat econòmicament, i un moviment sobiranista afeblit i deprimit. Les xarxes socials són, si és que són representatives de res, l’escenari d’una batalla campal entre els partidaris i els contraris a la investidura de l’actual president en funcions, Artur Mas i Gavarró, que es pot dir que s’ha convertit en el teorema AMG. Se suposava que la demora de la CUP a prendre … Continua la lectura de El teorema AMG i la CUP

La innocentada de la CUP

  Avui és el dia dels Innocents. Hi ha dues versions sobre el seu origen. Una és religiosa l’altra és pagana. La religiosa evoca l’ordre dels rei Herodes d’assassinar tots els nens de menys de dos anys per tal de matar Jesús. Poca broma, doncs, que la cosa va d’assassinats. La pagana està relacionada amb les festes que els romans dedicaven a Saturn durant les quals es permetia als esclaus de fer-se bromes. Aquesta versió de la història és menys dramàtica i connecta amb la religiosa perquè els pares del nens perseguits van empescar-se tota mena d’enganyifes per tal de … Continua la lectura de La innocentada de la CUP

Un cuento político de Navidad

El 28 de junio de 1974 se reunieron en París representantes de Convergència Socialista de Catalunya (más tarde transformada en Partit Socialista de Catalunya-Congrés, PSC-C), del Partit Socialista del País Valencià (PSPV, que no debe ser confundido con el actual PSPV-PSOE), del Partit Socialista de les Illes (después transformado en Partit Socialista de Mallorca – Entesa Nacionalista y ahora integrado en la coalición MÉS), del Partido Socialista Galego (que tampoco se debe confundir con el PSG-PSOE), de Eusko Sozialistak, del Partido Socialista de Andalucía (que luego pasó a ser el Partido Andalucista), del Partido Autonomista Socialista de Canarias, del Partido … Continua la lectura de Un cuento político de Navidad

Contra el pacte amb la CUP

Pere Cardús va posar el dit a la nafra amb una piulada sagnant: “Pretendre decidir qui ha de governar Catalunya pel resultat d’unes eleccions espanyoles és la mostra de submissió més gran que hi ha”. En el comunicat que va emetre la CUP la nit de les eleccions (per això no calen assemblees, oi?), s’assenyalava que els resultats del 20-D avalaven el veto a Artur Mas. “No podem fer president el líder del partit que ha quedat quart a Catalunya”, va comentar un membre de la CUP aquella mateixa nit. La formació de l’extrema esquerra independentista va demanar a JxSí que proposés … Continua la lectura de Contra el pacte amb la CUP

Un paso adelante, dos pasos atrás: un balance electoral de urgencia

En 1904, en pleno debate sobre la organización del partido del proletariado, Lenin escribió un folleto en el que ironizaba sobre la conducta de los mencheviques (la minoría), por oposición de los bolcheviques (la mayoría), y les acusaba de ser capaces de dar un paso adelante para, a continuación, retroceder dos pasos. De ese modo, cada vez que participaban de una acción popular y se ponían a la vanguardia, luego actuaban hasta conducirla a la derrota.  Al final ganó Lenin y ustedes ya saben lo que pasó después: el partido bolchevique protagonizó la Revolución de 1917 y los mencheviques recogieron sus bártulos, proclamaron … Continua la lectura de Un paso adelante, dos pasos atrás: un balance electoral de urgencia

El dilema dels independentistes

Si l’alta participació a les darreres eleccions catalanes, que va ser del 77.45 %, i la victòria de l’independentisme, en les dues versions, van demostrar que Catalunya liderava el canvi de cicle polític a Espanya, la victòria de la candidatura En Comú Podem en unes eleccions espanyoles referma el mateix, per bé que amb algunes variables. Si fem una lectura de país, és clar que les forces partidàries del dret a decidir són majoria, malgrat que la participació electoral ha baixat respecte al 27-S fins al 70.18 %. Tanmateix, és una participació alta, comparada amb la del 2011, que va … Continua la lectura de El dilema dels independentistes