Home

1451320240835Ja han passat tres mesos des del 27-S i no som on érem. Estem pitjor, almenys des d’un punt de vista de la política catalana. La sensació de paràlisi és total, amb un Govern en funcions i ofegat econòmicament, i un moviment sobiranista afeblit i deprimit. Les xarxes socials són, si és que són representatives de res, l’escenari d’una batalla campal entre els partidaris i els contraris a la investidura de l’actual president en funcions, Artur Mas i Gavarró, que es pot dir que s’ha convertit en el teorema AMG.

Se suposava que la demora de la CUP a prendre una decisió sobre el nou Govern i qui havia de presidir-lo era deguda al fet que estava debatent amb Junts pels Sí el què i el com del procés de desconnexió d’Espanya. Finalment, però, tot ha quedat reduït al qui. A qui ha de ser president de la Generalitat. Al teorema AMG. La batalla és un pèl absurda, atès que aquesta Generalitat, de caràcter autonòmic, és la que es vol deixar enrere en un termini de 18 mesos per encetar el camí cap a la República Catalana.

Estic segur que a l’assemblea de la CUP de diumenge passat es va debatre molt sobre estratègies polítiques, però la lectura que se n’ha fet mediàticament és que s’hi va anar a resoldre el teorema AMG. El resultat de dotze hores de reunió es va traduir en un empat increïble, per improbable, que en tot cas va reflectir l’ajustada disputa entre els favorables a l’acord amb Junts pel Sí i els contraris a donar llum verda a la proposta. Hi ha una mena d’esquerra que, com el PSC, sempre tindrà dues ànimes.

Tot i que la CUP afrontava dividida la seva assemblea més transcendental, el reglament intern de la trobada no preveia un mecanisme que solucionés un eventual empat. Una votació com aquesta hauria d’haver-ho previst per evitar que algú pensés, com és evident que ha passat, malgrat els paperots que han mostrat, que es tractava d’una tupinada per decidir a porta tancada el que ja està acordat entre la cúpula de la CUP i Junts pel Sí. I és que la CUP ha convocat un consell polític ampliat per dissabte que ve, 2 de gener, per anunciar la decisió definitiva.

al-que-no-CUP-del_ARAIMA20141026_0035_5Els vicis s’adquireixen molt ràpidament, perquè això és el que haurien fet els partits tradicionals. Pactes als passadissos entre les diverses faccions del partit per aïllar els més radicals, com el professor Manuel Delgado, que després de defensar per escrit la posició contraria a la investidura no es va presentar a Sabadell, segons va explicar ell mateix, “per mandra“. Ai las! Diu el tòpic que som un país que ens agrada més pencar que parlar, però cada dia estic més convençut que el franquisme va capgirar la màxima per convertir-nos en una societat minusvàlida: o funcionaris o grums de “la Caixa”.

Tant és quina sigui la decisió que prengui la CUP dissabte que ve, perquè el mal ja està fet, fins i tot internament. Vull dir per a la mateixa CUP. Arriba tard, a més. El consell polític que tindrà lloc dissabte és un òrgan de decisió més controlable que una assemblea, tot i que els 15 membres del secretariat nacional, que són les persones que gestionen el dia a dia de la formació, no hi tenen dret a vot i per tant tot el pes recau en la seixantena de representants de les 13 assemblees territorials.

Un clàssic de l’extrema esquerra és aconseguir fer pans de les pedres, i si convé, també pernils. Així doncs, dissabte pot passar de tot. Però també podria ser que la facció partidària de l’acord no se’n sortís, ja que el consell polític serà ampliat i per això també hi participaran una desena de membres de les organitzacions que s’integren a la Crida Constituent, el que es coneix com el grup d’acció parlamentària (GAP), on predominen els contraris a l’acord d’investidura.

cup-mas-448Un teorema no és una teoria. Un teorema és una proposició demostrable a partir de certs axiomes o de proposicions ja demostrades. L’important és que es pugui demostrar que és vertadera en un marc lògic. En el “teorema AMG” plantejat per la CUP hi manca, precisament, la lògica. És la politiqueria de sempre però amb samarreta. La inoperància política, per formular-ho a la manera del clarivident Ramón Cotarelo, de qui actua sense tenir en compte el context i els límits de la seva representativitat.

El teorema AMG és tan cert com que les olles sempre han tingut bec i que els testos s’assemblen a les oques, capgirant —i subvertint— una metonímia prou coneguda. Esperem que amb l’arribada del 2016 escampi la boira i els “amics” de la CUP trobin el camí de la democràcia.

Bon any a tothom.

[En record de l’amic Edward Hugh, mort avui, 29 de desembre de 2015, el dia que feia 67 anys.]

Publicat a el Món, 29/12/2015

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s